Arxiu de la categoria: Història

Banys de Busot, els *

(Aigües de Busot, Alacantí)

Veure> banys de Busot  (antic balneari).

Banyets, jaciment de l’illeta dels

(el Campello, Alacantí)

Jaciment ibèric. És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima.

L’hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada. S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC.

Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d’un punt d’intercanvi comercial.

També s’hi han documentat restes d’un poblat de l’edat del bronze i d’una vil·la romana.

Banyalbufar, baronia de

(Mallorca, segle XIV – )

Jurisdicció, confirmada el 1329 a Humbert de Fenollar, jurat de Mallorca.

Reintegrada a la corona, fou cedida per Alfons IV de Catalunya el 1445 a Llàtzer de Lloscos.

Banyadors, els -Berguedà-

(Bagà, Berguedà)

Antic nom del santuari de Paller.

Encara duu aquest nom la font dels Banyadors, veïna al santuari.

Banagaus

(es Mercadal, Menorca)

Jaciment paleontològic de l’època del Plistocè inferior. Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del re-ompliment d’antigues cavitats càrstiques.

Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus. Així mateix es descriu l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis.

La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni de la línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca.

Baliares

(Illes Balears)

Nom donat a l’arxipèlag pels escriptors grecoromans, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae o Pityusae (Pitiüses).

Ultra les illes Maior i Minor (Mallorca i Menorca), formaven les Baliares, segons Plini el Vell, Capraria (l’actual Cabrera) i els illots de les Menariae, Tiquadra i d’Anníbal, no identificables amb precisió, però que han d’ésser sa Dragonera, sa Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, sa Porrassa o algun altre.

Balears, conquesta de les *

(Illes Balears)

Veure> conquesta de Mallorca  (campanya militar de Jaume I, 1229-31).

Balears, capitania general de

(Illes Balears, segle XX – 1984)

Demarcació militar, amb capital a Palma de Mallorca. Aquesta denominació substituí, al segle XX, l’antiga de capitania general de Mallorca.

La divisió militar de l’estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la Península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars.

Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’estat espanyol.

Baleàrica, la

(Illes Balears, segle IV – segle VI)

Província romana que comprenia d’arxipèlag, incloses les Pitiüses.

Creada a la fi del segle IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània i, incorporada a l’imperi bizantí el 534.

Fou la darrera que desaparegué.

Balansat, quartó de

(Sant Antoni de Portmany / Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Antic quartó en que era dividida l’illa. La capital era el lloc de Sant Miquel de Balansat.

Es formà amb una gran part de l’antic districte islàmic de Benissàmit i d’una part del de Portmany.

Correspon en part als actuals termes dels dos municipis.