(Nàpols, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1666 a Antoni Joan i de Centelles.
Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel.
Centelles, marquesat de
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Cel·la, la * -Mallorca-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Altre nom de l’antiga cel·la de Ternelles.
Cea de Sardenya, marquesat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d’Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Làcon.
Cavall Jussà / Cavall Sobirà
Antics termes, els quals constituïren l’actual municipi de Viladecavalls.
Catanzaro, comtat de
(Sicília, Itàlia, segle XIII – )
Títol feudal, confiscat el 1297 als Ruffo i concedit per Frederic II de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà (1297).
Més tard passà novament als Ruffo.
Catalunya-Aragó, regne de *
Nom simplificat de la corona Catalano-aragonesa (nació, 1137-1716).
Català Mazarí
(Perpinyà, 1657 – 1661)
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazzarino i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà.
Després de la mort del cardenal Mazzarino, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).
Català de Montsonís, vescomtat de
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708 per l’emperador Carles III al cavaller valencià Francesc Català i de Montsonís.
Castrum Album
(País Valencià)
Antiga ciutat, coneguda per un text de Tit Livi i que correspon a la costa meridional valenciana, sense localització segura.
Alguns autors l’han identificada amb Akra Leuké, la situació exacta de la qual tampoc no és coneguda.
No és versemblant que correspongués a les ruïnes del tossal de Manises.
Castre, baronia de
(Franja de Ponent, segle XIII – )
Jurisdicció creada el 1250, per Jaume I de Catalunya per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre.
Ocupava un territori al sud del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència; comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena. Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al sud ja des de l’època de Ferran Sanxis.
Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna (primera meitat del segle XVII), als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.
Dades dels Països Catalans 