Arxiu de la categoria: Història

Castelvetrano, principat de

(Sicília, Itàlia, segle XVII – )

Títol feudal atorgat el 1654 a Carles d’Aragó i Tagliavia, comte de Castelvetrano.

El 1692 passà als Pignatelli d’Aragona.

Castelnovo, comtat de

(Nàpols, Itàlia, segle XVIII)

Títol atorgat l’any 1719 per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, marquès de Rialb.

Castellví, hostal de

(Jorba, Anoia)

Antic hostal i cases de postes al camí ral de Barcelona a Lleida.

Castellvell de Rosanes *

(Baix Llobregat)

Antic nom del poble de Castellví de Rosanes.

Castellvell de la Marca *

(Alt Penedès)

Antic nom del poble de Castellví de la Marca.

Castellserà -Berguedà-

(l’Espunyola, Berguedà)

Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja en el segle XVIII al del Cint, al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià.

Castellons

(Morella, Ports)

Una de les denes en què és dividit el municipi.

Castelló de Meià *

(Vilanova de Meià, Noguera)

Antic nom del poble de Santa Maria de Meià.

Castelló de la Plana, governació de -1707/1833-

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana.

Comprenia la Plana (excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc) i un sector del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància.

Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Castelló de la Plana, governació de -1335/1707-

(País Valencià, 1335 – 1707)

Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).

Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espada i el riu d’Uixó (o Belcaire), fins a la mar.

El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell.

En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs).

Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d’Uixó.