(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol feudal atorgat el 1654 a Carles d’Aragó i Tagliavia, comte de Castelvetrano.
El 1692 passà als Pignatelli d’Aragona.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol feudal atorgat el 1654 a Carles d’Aragó i Tagliavia, comte de Castelvetrano.
El 1692 passà als Pignatelli d’Aragona.
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII)
Títol atorgat l’any 1719 per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, marquès de Rialb.
Antic nom del poble de Castellví de Rosanes.
Antic nom del poble de Castellví de la Marca.
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja en el segle XVIII al del Cint, al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià.
Una de les denes en què és dividit el municipi.
Antic nom del poble de Santa Maria de Meià.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana.
Comprenia la Plana (excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc) i un sector del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
(País Valencià, 1335 – 1707)
Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espada i el riu d’Uixó (o Belcaire), fins a la mar.
El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell.
En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs).
Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d’Uixó.