(o Sacirera) Antiga quadra.
(Baix Maestrat, 1233 – ? )
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia la palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d’Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d’Orpesa, que prengueren des d’aleshores la denominació d’aquest títol.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles III el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Vilatorques, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol.
Passà als Osorio i als Falcó.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Antic terme, al Montsec d’Estall.
El segle XIX formà un municipi amb l’Estall.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Ortografia antiga del poble de Serters.
Nom donat al llogaret de Soternes, al principi del segle XVII, del nom del senyor, el jurista Tomàs Cerdà de Tallada.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Veure> monestir de Sant Pere Cercada (antic priorat canonical).
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció feudal concedida el segle XIV sobre la ciutat de Centorbi (anomenada, des del 1863, Centuripe), a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernó, els descendents del qual la conservaren fins al 1813.
(València, 3 juny 1365 – 1707)
Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya durant la guerra dels Dos Peres. Era formada per una companyia de cent ballesters.
Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals.
S’agrupaven en denes, al comandament d’un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat.
Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc.
Aquest cos s’extingí amb l’abolició de furs i privilegis amb el decret de Nova Planta de Felip V de Borbó.
Dades dels Països Catalans 