Poble, situat al sector oriental del terme, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles.
La parròquia (Sant Andreu) és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona.
L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del segle XVII, a la de Corts.
El castell de Mata és esmentat al començament del segle XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
(o les Massuques, o les Casetes de Llopard) Poble, situat a la dreta del riu de Foix, al límit amb el terme de Santa Margarida i els Monjos.
L’església de Sant Esteve és romànica (segle XI) i depèn de la parròquia de Castellet.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.323 m alt), dins l’antic terme de Malpàs, situat a l’esquerra del riuet del port d’Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l’antic hostalet de Massivert).
L’església (Sant Romà) depèn de la parròquia de Castellars.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble (199 m alt), situat 5 km a l’est del cap del municipi, a l’est de Masdemboquera, prop de la riba dreta del riu de Llastres.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Formava part del terme general de Tivissa.
Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.
La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.
Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.
L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
Poble de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l’antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.
L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia.
Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(ant: Baiarri) Antic terme, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l’Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses.
Enclavat entre els antics termes d’Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà.
Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida.
Depèn eclesiàsticament de Fontscaldes.
És esmentat ja el segle XII.
Important masia, situada prop del poble.
El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Caseria i estació balneària (o balneari de l’Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el segle XIX, per iniciativa de Pere Antoni Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries.
