Poble (1.134 m alt) i antic municipi (83,93 km2), incorporat el 1969 a l’actual. Situat dalt d’un turó. L’església parroquial és dedicada a sant Joan.
El lloc és esmentat ja el 839; des de mitjan segle XIII era del vescomtat de Castellbó, dins el quarter d’Organyà.
L’antic terme comprenia els pobles de Sallent d’Organyà, Valldarques i Perarrua, les caseries dels Prats i Estremós i l’antic terme i masia de Fenollet.
(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
(o Montant de Tost, o Montau) Poble (1.136 m alt), dins l’antic terme de Tost, situat als vessants meridionals de Purredó, sobre el congost de Tresponts.
És format per tres nuclis: Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases.
L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost.
(Maresme)
Contrafort de la Serralada Litoral, entre Mataró i Canet de Mar, que assoleix els 594 m alt al cim del Montalt, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
El 1016 hom troba esmentat l’antic castell del Montalt, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar.
(Capçanes, Priorat / Tivissa, Ribera d’Ebre)
Serra del sistema Mediterrani (101 m alt), entre els dos municipis.
S’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre l’Ebre i la serra de Llaberia i tanca la depressió de Móra pel sector sud-oriental.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Masia i antic lloc, al peu del cingle de Pregona.
Els seus habitants abandonaren el poble el 1285, atrets per les condicions ofertes pels cartoixans d’Escaladei per traslladar-se a la Morera.
En resta l’església, que fou convertida en santuari de Sant Antoni.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Santuari (866 m alt) (la Mare de Déu de Montalegre), al límit amb el terme de Camarasa, situat en un cim de la serra de Mont-roig.
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Antic terme i caseria, al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarrós. Estigué unit a Montsuar.
Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Poble i capital del municipi, es troba al pla de Montagut, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic.
A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut, el santuari marià del Cós, prop de les ruïnes de l’antic castell de Montagut.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Gran masia, al nord del terme, a l’esquerra del Segre, al camí de Queixans a Vilallobent.
És dedicada a l’explotació ramadera, especialment de bovins.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Veïnat, prop de les restes de l’antic castell de Montagut, que s’aixequen en un turó a l’esquerra de la carretera de Girona a Olot.
El castell, bastit probablement al segle XIII, fou donat per Pere II el Gran a Jofre de Foixà i passà a ésser propietat de Sant Pere de Galligants.
Al començament de la guerra del Francès era ja arruïnat.
