Arxiu de la categoria: Geografia

Cervera de la Marenda (Rosselló)

15 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Ceret (Vallespir)

65 Respostes

Municipi i capital comarcal del Vallespir (Catalunya Nord): 37,86 km2, 154 m alt, 7.621 hab (2012)

Estès per la vall mitjana del Tec fins a la serralada que separa la comarca de l’Alt Empordà. La zona muntanyosa és coberta de boscos de diverses espècies.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia i l’agricultura, de secà i de regadiu, dedicada especialment a les cireres (que són la fruita més primerenca del mercat francès) i a la vinya, que produeix vi dolç de qualitat i ha donat lloc a una cooperativa vinícola. La indústria ha estat superada pel creixement de l’estiueig i el turisme, que han impulsat l’economia del municipi.

La vila és al vessant septentrional del turó de Bolaric, conserva part de les antigues muralles i el pont del Diable (o pont de Ceret), sobre el Tec, del 1340; l’església parroquial de Sant Pere, amb un campanar del segle XI, va ser restaurada el XVIII; destaquen també, la font dels Nou Raigs (segle XIV), restaurada el 1713, i el Museu d’Art Modern (1950), amb obres dels nombrosos artistes que s’hi van establir a començament del segle XX i que foren anomenats de l’escola de Ceret (Ceret ha estat anomenat la Meca del Cubisme).

El 1660 hi tingué lloc la conferència de Ceret per tal d’establir la frontera franco-espanyola després del tractat dels Pirineus.

Dins el terme hi ha el barri del Pont de Ceret, el veïnat de la Cabanassa, el santuari de Sant Ferriol i l’església de Sant Jordi del Carner. Al sector del sud-est hi ha la zona residencials dels Alts de Ceret.

Cerdà (Costera)

9 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,46 km2, 136 m alt, 386 hab (2014)

Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, dins la zona de petits municipis de l’horta de Xàtiva. Comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà, dos al de la Plana, un al de Saurina i un altre al de la Vila.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, el regadiu en expansió, que aprofita les aigües del riu dels Sants a través de la sèquia de Ranes, hi produeix cítrics, hortalisses, tabac i fruita, però hi preponderen els cultius mediterranis de secà. La ramaderia ovina, la cria d’animals de granja i l’activitat d’alguns petits tallers industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble agrupa tota la població del municipi i és al llarg de la carretera de València al port d’Almansa, entre Torrella de la Costera i la Torre de Cerdà. L’església parroquial, dedicada a sant Antoni, fou segregada de Xàtiva el 1536.

Enllaç web: Ajuntament

Centernac (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,6 km2, 306 m alt, 121 hab (2012)

(ort trad: Sant Arnac, fr: Saint-Arnac) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, accidentat al sud per la serra de Verges (584 m alt), en part coberta de bosc (roures i alzines).

Agricultura dominada per la vinya. Al vessant meridional de la serra de Verges hi ha jaciments de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un replà al vessant meridional de la serra de Verges, a l’esquerra de l’Aglí; església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 899. Prop del riu, hi ha el molí de Centernac, que fabrica farina amb una sèrie d’instal·lacions que formen un petit nucli.

Pertangué als templers des del 1137, els quals hi constituïren una preceptoria (existent ja el 1214) dependent de la comanda rossellonesa del Masdéu.

Censà (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 22,26 km2, 1.400 m alt, 29 hab (2012)

(ort trad: Sansà, fr: Sansa) Situat a les Garrotxes de Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1.791 m alt), accidentat pels vessants meridionals de la serra de Madres.

El territori és muntanyós i dins la zona més àrida del Conflent, on el bosc i els pasturatges cobreixen una gran part d’aquesta zona, circumstància que ha impedit el desenvolupament econòmic i ha provocat el despoblament. A la vora de la riera de Cabrils hi ha els pocs conreus, principalment cereals de secà. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba al vessant sud del pic de la Pelada, presidit per l’església parroquial de Sant Joan, refeta després que fos destruïda pels francesos el segle XVII i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII).

Caudiel (Alt Palància)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 62,4 km2, 632 m alt, 739 hab (2014)

Situat al límit amb l’Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià. Al nord-oest de Sogorb. El sector nord del terme és força accidentat pels últims contraforts de les serres d’Espina i d’Espadà i cobert de boscos de pins, que són explotats econòmicament.

La base de l’economia local és l’agricultura, principalment de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada per algunes petites indústries agropecuàries. Àrea comercial de Sogorb.

La vila és a la vora del barranc de Salt; els seus principals punts d’interès són l’antic convent agustinià, del segle XVII, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1700 i reformada el 1790 i la casa de la vila, i un antic convent carmelità, també del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel)

3 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 34,6 km2, 771 m alt, 728 hab (2014)

Situat a la conca alta del riu Magre, a la zona de parla castellana del País Valencià. El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha.

La superfície del terme és força conreada (representa el 80% del territori) i dedicada especialment a la vinya, principal font de riquesa del municipi, també hi ha cereals i oliveres; el regadiu és minso. La ramaderia ovina i l’avicultura completen l’activitat econòmica. Àrea comercial d’Utiel. La població, tanmateix, tendeix a disminuir a partir del 1950, a causa de l’emigració vers València.

La vila és a l’esquerra del riu Magre. Com la resta de la comarca, pertangué a Castella fins al 1851, que fou incorporat al País Valencià.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de Los Villares.

Cauders de Fenollet (Fenolleda)

7 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 36,45 km2, 345 m alt, 642 hab (2012)

(occ. Caudiérs de Fenolhet) Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana, afluent de l’Aglí, al peu de les Corberes. El terme és molt accidentat i cobert de boscs, que són explotats econòmicament.

L’agricultura és dedica bàsicament a la vinya. També hi ha activitat ramadera (bestiar boví i oví) i una gran empresa minera de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila és a l’esquerra de la Bolzana, prop de la font d’aigües termals que li va donar nom; l’església parroquial conserva un retaule del segle XIV.

Dins el terme es troben les restes dels antics castells de Fenollet (o Castell dels Moros) i de Castellfisel, el santuari de la Vall, la capella de Santa Anna i els veïnats de Conat, Vila-rasa i Malabrac.

Cauders de Conflent (Conflent)

6 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,49 km2, 1.625 m alt, 15 hab (2012)

(o de Montlluís, ant: Calders, fr: Caudiès) Situat a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir i l’Alta Cerdanya. És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet (pic del Bastard, 2.095 m alt; pic de Castelló, 2.045 m) i drenat per la riera de Cauders, afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils.

El terme és petit, cobert de bosc a la part occidental del terme i molt àrid, com és propi de la zona. Aquesta circumstància no ha permès el desenvolupament agrícola i ha provocat, a manca d’altres recursos, el despoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, a l’esquerra de la riera de Cauders.

Catral (Baix Segura)

9 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 20,01 km2, 8 m alt, 8.663 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana del delta del Segura. El terme és gairebé pla i la superfície és molt conreada, excepte a la zona est on hi ha l’aiguamoll d’el Hondo.

L’agricultura és dedicada bàsicament al regadiu (cànem, hortalisses, oliveres, figueres i arbres fruiters), que s’alimenta d’aigua del Segura a través d’una xarxa de sèquies i assarbs. L’activitat ramadera també és important, especialment de bestiar boví. Indústria del cànem. Àrea comercial d’Elx.

La vila és una aglomeració allargassada sobre la sèquia de Callosa; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. Sembla que es beneficià del sanejament d’aiguamolls promogut pel cardenal Belluga. Rebé el títol de vila el 1741.

El terme comprèn, a més, el barri de Los Dolores de Catral i altres nuclis de població disseminada.

Enllaç web: Ajuntament