Arxiu de la categoria: Geografia

Catllà de Conflent (Conflent)

14 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,02 km2, 320 m alt, 716 hab (2012)

(fr: Catllar) Situat a la confluència dels rius de la Castellana i de la Tet, límit meridional del terme. El terme és muntanyós, amb algunes hectàrees d’alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de secà (vinya) i de regadiu (horts -maduixes- i fruiters, a la vora de la Tet), complementada per la ramaderia bovina.

El poble es troba a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on s’obre a la vall de la Tet; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu, dels segles XV i XVI, que conserva l’altar major barroc, esculpit en fusta per Josep Sunyer (segle XVII), i dues taules pintades per Antoni Guerra, el fill (inici segle XVIII). Pertanyia a Cuixà des del 948.

El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de l’Illa, el santuari de Sant Jaume de Calaons i l’antic priorat benedictí de Riquer, amb església romànica.

Catí (Alt Maestrat)

16 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 102,3 km2, 661 m alt, 787 hab (2014)

Situat entre els ports de Morella i les serres del Maestrat, al nord d’Albocàsser, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat. Gran part del territori, molt muntanyós, és cobert de bosc i vegetació natural.

La vida econòmica es basa en la ramaderia (bestiar oví i cabrum), que conserva part de la seva antiga prosperitat (fabricació de formatges), complementada per l’agricultura de secà (blat de moro, patates, cigrons i vinyes). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, d’origen islàmic, destaquen la Casa de la Vila, del segle XV, l’església parroquial de Santa Maria, gòtica d’origen romànic (on al segle XVIII va néixer una important escola d’organistes), i l’ermita de Santa Anna, també gòtica. Santuari i balneari de l’Avellà (dit també banys de Catí).

Enllaç web: Ajuntament

Catarroja (Horta)

29 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 13,04 km2, 16 m alt, 27.478 hab (2014)

Estès des del sud del barranc de Xiva o riu de Xest (anomenat també barranc o torrent de Catarroja) fins prop de l’Albufera.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Túria (arròs, hortalisses i taronges), la ramaderia bovina, la pesca a les sèquies (activitat tradicional des de l’edat mitjana) com el canal de Catarroja, on hi ha l’embarcador anomenat port o portet de Catarroja, i la indústria, tradicionalment alimentària i molt diversificada, i desenvolupada actualment gràcies a la proximitat de València. Es manté també la típica fabricació d’escombres.

La població ha experimentat un creixement constant a partir del segle XVIII, accelerat encara els darrers anys a causa de la immigració. Àrea comercial de València. Fa funcions de centre econòmic i social de la comarca.

La vila és a la dreta del riu, forma un sol nucli de població amb Massanassa, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (1710); han tingut anomenada les bandes de música de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Conservatori de Música – Associació de Vela Llatina

Bandolers, alt dels -Costera-

Deixa un comentari

(Llanera de Ranes, Costera)

Petit serrat, que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal i el Realenc de la Plana, travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on es trobava l’antiga venta de Bandolers.

En aquest sector i enclavats en el terme de Llanera es troben encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l’alt dels Bandolers (1,56 ha) i la canyada dels Bandolers (1,56 ha).

Bancs * -Berguedà-

Deixa un comentari

(Montmajor, Berguedà)

Veure> Sant Jaume dels Bancs  (església romànica).

Bancells *

Deixa un comentari

(Vilanova de Sau, Osona)

Veure> Sant Andreu de Bancells  (parròquia).

Balust *

Deixa un comentari

(Salàs de Pallars, Pallars Jussà)

Veure> el Mas de Balust  (llogaret).

Catadau (Ribera Alta)

8 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,46 km2, 94 m alt, 2.754 hab (2014)

Situat a la vall dels Alcalans, a la conca mitjana del riu Magre (afluent del Xúquer) i al límit amb la Foia de Bunyol, al sud-oest de València. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, bastant accidentat.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia (bovina i porcina), l’agricultura, sobretot de secà (garrofers, vinya i oliveres) i l’avicultura. Les sèquies derivades del Magre fan possible el regadiu (tarongers, blat de moro, hortalisses i tabac). Àrea comercial de València.

La vila (catadauins), antiga alqueria islàmica, és a l’extrem nord-est del terme, a la dreta del riu Magre, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Catadau; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, edificada el 1730 sobre una antiga mesquita.

Dins el terme hi ha la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb interessants restes prehistòriques.

Enllaç web: Ajuntament

Castilló de Sos (Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,41 km2, 904 m alt, 733 hab (2014)

(o Castelló de Sos, cast: Castejón de Sos) A la vall de Benasc, situat en gran part a l’esquerra de l’Éssera. Comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l’estret de Ventamillo. El terme és força accidentat (hi ha els cims de Baciver -2.725 m alt- i de Gallinero -2.728 m alt-) i cobert de boscs d’espècies diverses i de grans extensions de prats naturals.

La principal activitat econòmica del municipi és la ramaderia (bestiar boví, oví i cavallí), complementada per l’agricultura, situada al fons de la vall (arbres fruiters, cereals, farratge i patates), i, darrerament, per l’estiueig i el turisme. Mercat de la vall de Benasc, dins l’àrea comercial de Barbastre.

El poble és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera; l’església parroquial, del segle XVII, és dedicada a sant Sebastià.

Dins el terme hi ha el santuari del Pui i els pobles de Lliri, Ramastué i el Ru.

Castigaleu (Ribagorça)

4 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 26,52 km2, 836 m alt, 95 hab (2014)

Situat a l’alta vall del riu de Queixigar (subafluent de la Noguera Ribagorçana), que travessa el terme de nord a sud, engorjat, en el primer sector. El terme és accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró. Gran part del territori és cobert de boscs (roures i carrasques) i de pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges i oliveres). Les terres són directament explotades per llurs propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar de llana i porcí). Hi té una certa importància l’avicultura. La tradicional activitat del carboneig hi va en decadència. Àrea comercial de Graus. La població, amb tot, tendeix a disminuir a causa de l’emigració.

El poble, enfilat en un coster, es troba a la dreta del riu de Queixigar, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha la caseria de Sant Llorenç i el despoblat de Santes Mases.