(els Banys d’Arles, Vallespir)
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunyó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys. Fou derruïda el 1688.
És damunt de la població, a la dreta del riu de Montdony. Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys.
Cap de la costa occidental, entre el cap de Menorca i el port de Ciutadella.
Possessió, situada a l’esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell.
Havia estat una alqueria en època islàmica; a la darreria del segle XIII conservava encara una mesquita.
Illot, situada al nord del barri del Carrer del Mar.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,34 km2, 10 m alt, 3.756 hab (2012)
Situat a la gran plana costanera de la Salanca, el terme és drenat per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i, també, als arbres fruiters (albercocs, préssecs, peres i pomes). Àrea comercial de Perpinyà. La població, després d’una tendència a la baixa, s’ha recuperat notablement els darrers anys.
El poble s’agrupa al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, que exhibeix un notable campanar romànic. L’antic castell de Clairà, dit castell de Biterna, és esmentat ja el 1208.
Dins el terme es troba, a més, el santuari de Sant Pere del Vilar.
Municipi de Menorca (Illes Balears): 186,34 km2, 24 m alt, 29.098 hab (2015)
Situat a l’extrem occidental de l’illa, entre la costa de tramuntana i la de migjorn, amb abundància de cales. A l’interior hi ha boscos de pi blanc.
La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, la ramaderia i la indústria (especialment la del calçat), ha experimentat darrerament un nou impuls gràcies al turisme, que ha donat lloc a nombroses urbanitzacions i ha provocat un notable creixement demogràfic.
A la ciutat, d’origen medieval, destaquen, entre molts altres punts d’interès, el carrer de ses Voltes, porticat, l’espaiós Born, la catedral (gran basílica d’origen gòtic), un bon nombre d’edificis religiosos i civils i el barri residencial que uneix el nucli antic amb el castell de Sant Nicolau, notable fortificació del segle XVII.
Dins el terme abunden també els jaciments talaiòtics, alguns d’excepcional interès, com el poblat recentment descobert, intacte, a l’anomenada Sa Cova d’Escarritx.
El municipi celebra tradicionalment, amb gran ressò, les festes de Sant Joan.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Millars (País Valencià): 41,06 km2, 399 m alt, 225 hab (2014)
Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars. Hi ha algunes hectàrees de boscs i pasturatges i fonts d’aigües medicinals a la zona de la Carrasca.
La base econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, vinya i oliveres). Ramaderia bovina, Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Sogorb. La població, molt afectada per l’emigració, ha disminuït notablement a partir del 1960.
La vila és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat, centre de la baronia i després comtat de Cirat; església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del segle XVII.
Dins el terme hi ha, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi dels Ports (País Valencià): 34,9 km2, 907 m alt, 454 hab (2014)
Situat a la confluència del riu de Calders, subafluent de l’Ebre, amb la rambla de Sellumbres, límit oriental del terme; al sud-oest de Morella. Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal i de pasturatges de la serra de Bovalar.
La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà, amb predomini dels cereals; l’ametller hi va en expansió; complementada per la tradicional indústria tèxtil llanera, actualment però en decadència. Àrea comercial de Morella.
A la vila, situada en una petita plana, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, de grans dimensions, del segle XVIII. Fins a la fi del segle XVII pertangué al terme general de Morella.
Dins el terme hi ha un calvari i el santuari de la Mare de Déu de Gràcia.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 93,2 km2, 316 m alt, 644 hab (2014)
(cast: Cervera del Maestre) Situat a la vall mitjana del riu Sec o rambla de Cervera. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, és aspre i abundant en pedreres de marbre.
Només unes 4.000 ha són conreades, especialment de secà (cereals -blat i ordi-, vinyes, oliveres i ametllers), circumstància que ha provocat, a manca d’altres recursos, un progressiu descens demogràfic. Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Vinaròs.
El poble es troba aturonat a l’esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l’antic castell de Cervera; hi destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria. Fou capital de la batllia de Cervera.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Costa.
