Cim del massís del Carlit, al nord del cim culminant, a la línia de crestes que separa la Cerdanya del Llenguadoc.
És separat del pic de Carlit per la portella de la Grava (2.397 m alt), que comunica l’estany de Lanós (vall de Querol) amb la Bullosa (vall de la Tet), immissari de la qual és el riu de la Grava, que davalla d’aquest pic.
(ant: els Graus de Sant Pere, o d’Eixalada) Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus, que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada.
(Osca, Aragó)
Municipi de l’antic comtat de Ribagorça.
Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l’aragonès.
Veure> Sant Maurici de Graulera (santuari).
Centre d’esquí entre les dues parròquies, a l’anomenat terreny de la Concòrdia.
Situat a la capçalera de la Valira d’Encamp, al peu del grau Roig, aigua avall del circ de Pessons.
Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria.
Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el segle XX ha sofert una gran transformació, tant en l’aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries.
De lloc d’estiueig de la petita burgesia des del final del segle XVIII per la seva platja (la Malva-rosa), ha passat a ésser lloc d’ubicació d’importants indústries metal·lúrgiques (drassanes, caldereria, maquinària) i químiques (de base, adobs, fàbrica de gas).
El creixement urbanístic li ha fet absorbir els antics nuclis del Cabanyal i Natzaret.
Barri marítim, situat vora la desembocadura del riu d’Alcoi, prop del port de Gandia. Activitats de pesca.
El sector dit el Grau Nou, al nord del port, és de caire residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Barri marítim i partida. Constitueix un districte urbà de la ciutat, on es localitza el port (dàrsena, molls). L’activitat pesquera, juntament amb la indústria conservera, química i de ferralla, són les activitats principals del Grau.
El sector meridional, dit el Serrallo, ha estat tancat per la instal·lació de la refineria i la planta química d’Esso.
El sector més septentrional és la zona turística de la ciutat, amb diversos establiments hotelers, urbanitzacions i camp de golf (en una pineda pública cedida per l’ajuntament).
Barri marítim de la ciutat. Té origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el seu desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del Port de Borriana.
El treball als magatzems de taronja i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d’introducció recent i desenvolupament més aviat local.
el Grau d’Amposta (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l’Ebre.
el Grau de Benicarló (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim, actualment confós en l’aglomeració de la ciutat.
el Grau de Moncofa (Moncofa, Plana Baixa) Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.
el Grau de Nules (Nules, Plana Baixa) Raval marítim de la vila.
