Arxiu de la categoria: Geografia

Rates, coll de

(Alcanalí / Parcent, Marina Alta / Tàrbena, Marina Baixa)

Depressió (539 m alt) de la serra que separa els tres municipis, entre la serra del Carrascar de Parcent i del Ferrer, per on passa la carretera de Benidorm a Gandia per Pego.

Rata, cala -Menorca-

(Maó, Menorca)

Cala del port, a la costa septentrional, enfront de cala Figuera.

Rat, coma de -Andorra-

(Ordino, Andorra)

Coma de la parròquia, que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2.812 m alt) del port de Rat (2.542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2.735 m).

S’uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina.

Raspeig, el

(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)

Antiga partida del terme d’Alacant, on sorgí la parròquia i població de Sant Vicent del Raspeig.

Duu encara aquest nom una caseria d’aquest municipi, al nord de la vila.

Rascanyà, pla de -Camp de Túria-

(Benissanó / Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)

Plana, entre els tres termes.

Rascanya -València-

(València, Horta)

Antiga alqueria d’època islàmica, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I el Conqueridor a Guillem d’Aguiló.

La sèquia de Rascanya compta amb 10 files i es situada a l’esquerra del riu. Serveix per regar les terres al voltant de la ciutat i del barranc de Carraixet, que es destinen principalment a conreus d’hortalisses.

Rard, el -riu-

(Rosselló)

Curs d’aigua, de règim torrencial. Neix als Aspres, al peu del coll d’Oms, segueix en direcció sud-oest – nord-est, travessant el Riberal, on rep per l’esquerra la Canta-rana, desemboca a la Salanca i vessa les seves aigües a l’estany de Sant Nazari.

A la conca mitjana i baixa s’aprofiten les capes freàtiques per al regadiu (fruites, verdures).

Rard -antic castell-

(Bages de Rosselló, Rosselló)

(o Sant Joan de Rard, ant: Reard o Riard; pop: el Castellàs)  Antic castell i terme (80 m alt), aturonat a la dreta del Rard i vora la carretera de Barcelona a Perpinyà, en un indret on convergeixen els termes de Pollestres, Pontellà, Vilamulaca i Trullars.

Ràpita, serra de la -País Valencià-

(Alt Palància / Plana Baixa)

Sector (1.103 m alt) de la serra d’Espadà, entre les dues comarques, que separa les valls de Veo i d’Almonesir.

Ràpita, sa -Mallorca-

(Campos, Mallorca Migjorn)

Nucli residencial, situat a la costa, vora l’antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l’arenal de sa Ràpita.

És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del segle XIX.