Veure> Sant Julià de Raó (església romànica).
Raó * -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Ransol
Poble (1.745 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol, que davalla del pic de la Serrera i dels pics de l’Estanyó, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol, que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina i dels estanys de Ransol, d’origen glacial. A mitja vall hi ha les bordes de Ransol. A l’altra vessant de la vall hi ha la caseria del Pla i dels Plans.
A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la presa de Ransol, d’on deriva el canal de Ransol, subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters.
Ranes -Costera-
Antiga alqueria islàmica, que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes.
La sèquia de Ranes, que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes (la Costera). Davant el poble d’Aiacor hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicià la sèquia del Gars, i, més enllà, en deriven les de l’Almassereta i Quilis.
Randa, massís de
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Elevació de l’illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d’uns 200 m d’altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l’era secundària d’un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears.
Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Cura.
La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.
Randa
Poble, al sud del terme, al vessant septentrional del puig de Randa.
Era una alqueria d’origen islàmic que, per parcel·lació, donà lloc a l’actual agrupament, testimoniat ja el segle XV (el 1595 tenia 12 cases).
L’església (Sant Ramon Llull) fou construïda en 1765-69 (després d’un intent frustrat en 1699-1702) i erigida en parròquia (Santa Maria) el 1913.
Rams, riu de *
Veure> riu de Carreu (afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa).
Ramonet, calm
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Altiplà de la parròquia, que culmina a 2.603 m alt (pic de calm Ramonet), contrafort septentrional del pic de Claror, que separa les valls de Perafita i Pratprimer, a llevant, de les de Llumeneres, Aixirivall i la Rabassa, a ponent.
Ramis * -Gironès-
(Gironès)
Veure> Sant Julià de Ramis (poble i municipi).
Ràmio -Andorra-
Nucli de bordes (1.555 m alt), situat a la vall del riu Madriu.
Ramell
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al nord de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 