(Conflent)
Ortografia tradicional del poble i municipi de Censà.
(o de sa Nitja) Port natural de la costa septentrional de l’illa, entre l’important cap de sa Cavalleria i la punta de sa Torre.
Hom ha considerat que en aquest indret hi havia hagut la hipotètica via fenícia de Sanisera (un camí romà unia el port amb Alaior).
(Sanet i els Negrals, Marina Alta)
Poble (83 m alt) i cap del municipi, que forma un sol nucli (dividit per un torrent) amb els Negrals. L’església parroquial és dedicada a santa Anna.
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (17 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Depengué de Sagra i pertangué, per tant, a la comanda de Sagra de l’orde militar de Sant Jaume.
Veure> el Sant Esperit (convent franciscà).
Partida i ermita (Sant Antoni), al nord-est de la vila, vora Almafrà.
Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns).
L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l’Énova. Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç.
(Bétera, Camp de Túria, 1972 – )
Centre sanitari de la diputació provincial de València.
És l’antic Hospital dels Folls, creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l’antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
Veure> Sant Joan Sanata (poble).
(Cortes d’Arenós, Alt Millars)
(ant: de Piedrafita) Poble, al sud del terme, al coll de Piedrahita, a l’interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa.
La seva església (Sant Vicent) depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan segle XIX.
Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a la dreta del Magre.