Convent de franciscans, situat prop de la vila, a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón.
Després de mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària féu penitència Guillem I de Tolosa.
S’hi establí un convent de frares agustinians vers el 1340. Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans.
Llogaret, al límit amb el terme d’Almansa (Múrcia), al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km2 d’extensió, entre el Carroig (est), el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón (oest).
Hi havia la llacuna de San Benito (uns 4,5 km2), dessecada a partir del començament del segle XIX. L’Empresa de La Laguna, per a la cura i vigilància del sistema de desguàs, es reuneix a Almansa.
Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a l’esquerra del riu Magre.
(Vallespir / Alt Empordà)
Veure> la Muga (riu pirinenc).
(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)
Veure> Sansor (poble).
(Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès)
Veure> Sant Joan Samora (poble).
Llogaret, a l’est de la vila, a la dreta del Vinalopó. La seva església és dedicada a sant Vicent.
Antic nom del poble d’Òpol.
Despoblat, situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.
Despoblat, situat al sud del terme, a la capçalera de la rambla de Cervera (dita aqui barranc de Salvassòria). Subsisteix la seva antiga església parroquial de Santa Llúcia. Actualment pertany a la dena de la Llècua.
Dades dels Països Catalans 