Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Agullent (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 16,53 km2, 360 m alt, 2.435 hab (2014)

Estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent als turons que separen les aigües dels rius d’Ontinyent i d’Albaida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres); hi ha una part de regadiu (moresc i hortalisses), que aprofita les aigües del riu Clariano. La indústria tèxtil, l’oleícola i la de la cera són una part important de l’activitat econòmica.

Al poble, situat al peu de la serra d’Agullent, hi ha, a més de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al segle XV, un antic convent dominicà, fundat el 1585. Anualment, té lloc a la població, una representació de Moros i Cristians.

Dins el terme, en plena zona muntanyosa, es troba l’antiga ermita de Sant Vicent, del segle XV, abandonada i substituïda el 1745 per l’actual santuari de Sant Vicent d’Agullent.

Enllaç web: Ajuntament

Agres (Comtat)

19 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)

Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.

La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).

Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.

Agost (Alacantí)

17 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 66,64 km2, 376 m alt, 4.787 hab (2013)

Situat en la depressió envoltada per les penyes del Sit i el Maigmó, i les serres del Ventós, del Castellar i dels Talls. La part més muntanyosa és coberta de pins, garrofers i matolls.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà i de regadiu, complementada per la ramaderia ovina i cabruna, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i, sobretot, les terrisseries, la producció de les quals és destinada en part a l’exportació.

Els darrers dies de l’any, el poble celebra la festa del Rei Moro, que commemora, segons la tradició, la reconquesta de la vila. L’església parroquial de Sant Pere és del començament del segle XVII.

Dins el terme es troben, entre altres, els caserius de la Sarganella, Escandella i Alabastre. Prop de la població s’han trobat les esfinxs d’Agost.

Ador (Safor)

13 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.

L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.

El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.

Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.

Enllaç web: Ajuntament

Ademús (Racó)

21 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Racó (País Valencià): 100,7 km2, 660 m alt,  1.179 hab (2014)

(cast. Ademuz) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i estès a banda i banda del Túria.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que s’alimenta de les aigües del Túria i del Boïlgues i que dóna feina a més de la meitat de la població activa.

El poble conserva restes del castell d’Ademús, de l’època musulmana, refet durant les guerres civils del segle XIX. Hi ha també l’església arxiprestal de Sant Pere, refeta després del terratrèmol del 1656, i dues esglésies d’origen romànic: el santuari marià de La Huerta i San Joaquín.

Dins el terme es troben a més els llogarets d’El Val de la Sabina, Mas del Olmo i Sesga, les caseries d’Altamira, Guerrero i El Soto, i el barri de Las Eras de Torre Alta.

Xerta (Baix Ebre)

26 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 32,39 km2, 12 m alt, 1.188 hab (2017)

0baix_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, accidentat pels darrers contraforts orientals dels ports de Beseit. Pocs quilòmetres al nord del cap provincial hi ha l’assut de Xerta, d’origen islàmic, acabat a mitjan segle XIX, que dona origen al canal de la dreta de l’Ebre i bonifica l’horta de Xerta, també hi ha el canal de Xerta.

Agricultura amb conreus d’hortalisses, farratges i arbres fruiters (tarongers), a les àrees regades; de secà s’hi conreen oliveres, garrofers, cereals i ametllers. Ramaderia porcina i granges avícoles. Indústria de la construcció. Cooperativa i Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la dreta de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre; església parroquial de l’Assumpció i Sant Martí.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Martí, l’antic terme de la Ram i l’horta de l’Almúnia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Viver i Serrateix (Berguedà)

8 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,80 km2, 729 m alt, 173 hab (2017)

0berguedaSituat en un terreny muntanyós, accidentat per diversos tossals, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages, entre la riera de Merola, límit oriental del terme, i la riera de Navel, límit occidental. Hi ha importants superfícies de bosc, brolla i matoll.

L’agricultura és exclusivament de secà (cereals i patates). La ramaderia comprèn principalment bestiar oví i cabrum, i també bestiar boví. Àrea comercial de Manresa.

El cap municipal és el poble de Serrateix, format a redós del monestir de Santa Maria de Serrateix, romànic.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Viver de Serrateix i de Sant Joan de Montdarn i les antigues quadres de Montdarn o de Sant Martí de Balaguer i de Navel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vinyols i els Arcs (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,83 km2, 95 m alt, 1.928 hab (2017)

0baix_campSituat al sud de Reus, entre les rieres de Riudoms i Riudecols, en terreny molt pla, el terme, estret i llarg, va fins vora el Port de Cambrils.

A l’agricultura s’alternen els conreus de secà amb els de regadiu; dels primers domina d’olivera, que justifica dos trulls; la vinya ha reculat, a favor de l’ametller, i el garrofer s’ha recuperat des que el fred del 1956 l’arrasà; al regadiu, gràcies a l’aigua de pous i mines, sobresurt el presseguer, l’avellaner i l’horta. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria dels mobles, embarcacions esportives i tallers mecànics. Àrea comercial de Reus.

El municipi comprèn els pobles i antics termes de Vinyols (cap del municipi) i de Sant Joan dels Arcs, la qual esta situada prop del litoral.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vinebre (Ribera d’Ebre)

4 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 26,44 km2, 34 m alt, 428 hab (2017)

0ribera_ebreSituat al centre de la comarca, en una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, on hi ha el sector de les Illes o pla de Vinebre. El territori s’allarga vers el nord-est fins al límit amb el Priorat, i és drenat per diversos torrents, com el riu de la Torre. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (elaboració d’alcohols i vi) i fabricació de pinsos compostos. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.

La vila (vinebrins o vinebrans) és a l’esquerra de l’antic curs del riu; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou acabada el 1691, poc abans d’obtenir la independència d’Ascó; important col·legi de les teresianes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vinaixa (Garrigues)

12 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)

0garriguesSituat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.

Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques