Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Famorca (Comtat)

5 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,72 km2, 680 m alt, 52 hab (2014)

Situat al sector més occidental de la vall de Seta. El terme és accidentat, al nord, per la serra d’Alfaro i, al sud, pels contraforts septentrionals de la Serrella. Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos. Prop de tres quartes parts del terme són ocupats per pins i matollar.

La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles, bàsicament de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya), concentrada a la vall, ja que la major part del terme és muntanyós. La ramaderia (ovins i cabrum) hi té una certa importància. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït notablement al llarg del segle XX.

El poble, al fons de la vall, agrupa tota la població del municipi. L’església de Sant Gaietà depèn de la parròquia de Fageca. Lloc de moriscs, fou de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest.

Enllaç web: Ajuntament

Faió (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 67,19 km2, 92 m alt, 348 hab (2014)

(cast: Fayón) Administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català. Situat a banda i banda de l’Ebre fins a la seva confluència amb el Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca. Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines.

La construcció de l’embassament de Riba-roja ha negat part dels antics conreus de secà (oliveres i cereals), de regadiu i algunes mines, base de l’economia local, fet que ha lesionat sensiblement l’economia del municipi i ha provocat una forta immigració. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble també ha estat afectat per la construcció del pantà i pràcticament se n’ha hagut d’edificar un de nou, el qual és planer i quadriculat, de cases baixes.

Fou lloc de pas del transport fluvial del lignit procedent de Mequinensa, Ebre avall, cap a Flix, l’abandonament del qual explica el desús dels camins de sirga que remuntaven el riu i la desaparició del pas de barca.

Dins el terme hi ha el caseriu i l’ermita de Sant Jordi.

Fageca (Comtat)

4 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 10,17 km2, 769 m alt, 104 hab (2014)

(cast: Facheca) Situat a la vall del riu de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella, que fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen els de la Seta i de Famorca, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Alfaro, al nord-est d’Alcoi.

L’agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) ocupa només una quarta part del terme; la resta és aprofitada per al pasturatge. Ramaderia ovina i cabrum. La població, ja des de mitjan segle XIX, tendeix a disminuir. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble, on s’agrupa tota la població del municipi, s’enfila per un turó, prop de la carretera d’Alcoi a Dénia; s’hi destaca l’església parroquial de l’Esperit Sant. Fou de la demarcació dels marquesos de Guadalest.

Enllaç web: Ajuntament

Eus (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,08 km2, 349 m alt, 403 hab (2012)

(ant: Eus i Coma) Estès per la vall de la Tet, pocs quilòmetres al nord-est de Prada. El terme és accidentat al sector nord, que correspon a l’antic terme de Coma, per la roca Gelera, al límit amb la comarca de la Fenolleda.

La part meridional, a la vall, és intensament conreada, especialment pel regadiu (arbres fruiters i hortalisses), base econòmica del municipi, que són alimentats amb canals derivats de la Tet. Àrea comercial de Prada.

El poble, a l’esquerra del riu de la Tet, s’enfila per un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus i per l’actual església parroquial, bastida al segle XVII al lloc de l’antiga capella del castell anomenada de la Volta. El seu aspecte pintoresc ha motivat una certa atracció turística. Vora el riu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus, d’estil romànic. Durant la Guerra Gran (1793) fou incendiada per l’artilleria del general Ricardos.

Estubeny (Costera)

2 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,41 km2, 185 m alt, 124 hab (2014)

Situat a la dreta del Sellent (afluent del Xúquer), que travessa el terme d’oest a est, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l’oest de Xàtiva. Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars.

Els recursos econòmics, desapareguda la indústria tèxtil que va tenir al segle XIX, es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i vinya), a la de regadiu (tarongers i hortalisses) i a la ramaderia d’ovins, que hi és escassa, circumstància que ha provocat una notable davallada de la població. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Sellent, dominat per l’església parroquial de Sant Onofre, que depengué de la col·legiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia.

Enllaç web: Ajuntament

Estopanyà (Ribagorça)

9 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 88,70 km2, 780 m alt, 136 hab (2014)

(cast: Estopiñán del Castillo) Situat a l’extrem meridional de la comarca, entre les serres de Sant Quilis i el Montferrús i el riu Guart i la Noguera Ribagorçana, que limiten el terme per l’est, al sud-est de Benavarri. Relleu accidentat per les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles.

La vida econòmica depèn bàsicament de l’agricultura de secà (cereals), de regadiu (patates i hortalisses), que aprofiten aigua de fonts, i de la ramaderia (bestiar oví) i l’avicultura. Mines de manganès. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del barranc de la Foradada; de l’església parroquial és originari l’important retaule gòtic d’Estopanyà, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Seganta, els despoblats de Perpella i de Soriana i el santuari de Sant Quilis.

El 1965 hi va ésser agregat l’antic municipi de Casserres del Castell.

Estoer (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 26,08 km2, 360 m alt, 153 hab (2012)

(fr: Estoher) Comprèn l’alta i la mitjana vall del Llec, des del massís del Canigó fins a prop d’Espirà de Conflent, al baix Conflent. El terme és molt accidentat i en gran part boscat.

La part alta del terme és ocupada per pasturatges (ras de Pratcabrera); els conreus (arbres fruiters, vinya, hortalisses i farratges), base de l’economia local, s’estenen per la part baixa i més plana, a l’esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d’aquest. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec; destaca l’església parroquial de Sant Esteve (segle XII), que conserva vestigis romànics.

Dins el terme es troben els antics llocs de Seners (del qual resta només l’antiga església de Sant Joan de Seners) i de Llec (on resta una masia).

Estivella (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 20,92 km2, 125 m alt, 1.387 hab (2014)

Situat la major part a la riba dreta del Palància, al peu del Garbí (654 m alt), al nord-oest de Sagunt. La zona muntanyosa, a l’oest del terme, és ocupada per boscos de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, garrofers, ametllers, vinya) sobre el regadiu (tarongers, alternant amb hortalisses) gràcies a la sèquia d’Algar, derivada del Palància, complementada per la ramaderia de bestiar oví (peró els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb) i petites indústries, principalment de fertilitzants, de la fusta i de la construcció. Hi té importància l’estiueig. Àrea comercial de València.

El poble és a la dreta del Palància, dominat per l’església parroquial dels sants Joans.

El terme comprèn el centre turístic de Barraix i el despoblat de Beselga, on hi ha les ruïnes de l’antic castell.

Enllaç web: Ajuntament

Estellencs (Mallorca Tramuntana)

9 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,39 km2, 154 m alt, 344 hab (2014)

(cast: Estellenchs) Estès per una ampla vall, de pendents pronunciats, des del vessant sud de la serra de Tramuntana fins a la costa (cala d’Estellencs), al nord-oest de Palma de Mallorca. Hi abunden les pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme i ha esdevingut centre de residències secundàries; l’agricultura, especialment de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals) ha esdevingut secundària. Hi ha indústria de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al centre de la vall, dominada per l’església parroquial de Sant Joan, del segle XVII, i reformada al començament del segle XX, la qual té adossada una antiga torre de defensa.

El municipi es va segregar del de Puigpunyent el 1836.

Enllaç web: Ajuntament

Estavar (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 9,24 km2, 1.293 m alt, 408 hab (2012)

Situat al límit amb l’enclavament de Llívia, entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Éguet i d’Angost.

Economia essencialment agrícola (cereals i hortalisses) i ramadera (bestiar boví i oví). Prats de regadiu per al bestiar boví. Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del segle XIX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a l’oest del puig de Llívia, vora la confluència del riu d’Angost amb el Segre; se’n destaca l’església parroquial de Sant Julià, romànica del segle XII, que conserva restes de pintures murals.

Dins el terme, creuat antigament per la Strata Ceretana dels romans, hi ha el poble de Bajande i el caseriu de Callastre.