Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Figueroles (Alcalatén)

3 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 12,1 km2, 360 m alt, 549 hab (2014)

Estès en un eixamplament de la vall mitjana del riu de Llucena, afluent de la rambla de la Viuda. El terme, reduït, és en part muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra de la Creu i la del Tossalet. A la zona muntanyosa hi ha algunes hectàrees de bosc i pastures.

La principal activitat econòmica del municipi és la indústria ceràmica, que ha significat una represa per al poble i fins i tot atreu treballadors dels pobles veïns; l’agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i garrofers), fa de complement. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Des de mitjans del segle XIX la població es manté, amb algunes petites oscil·lacions.

El poble es troba a l’esquerra del riu de Llucena, dominat per l’església parroquial dedicada a sant Mateu. Pertangué a la tinença d’Alcalatén.

Enllaç web: Ajuntament

Figueres (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 11,8 km2, 671 m alt, 59 hab (2014)

(cast: Higueras) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant sud de la serra d’Espina, és travessat per la rambla de Figueres, afluent per la dreta de la rambla de Gaibiel. El relleu és força accidentat, i cobert en gran part amb matollar i boscos de pins i alzines.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreus de secà (cereals i vinya) i de regadiu (cereals i patates), que aprofita l’aigua de fonts. Va en procés de despoblament, a causa de la forta emigració. Àrea comercial de Sogorb.

El poble es troba a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall, i agrupa tota la població del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament

Ferreries (Menorca)

24 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 66,09 km2, 92 m alt, 4.630 hab (2014)

Estès entre la costa de Tramuntana i la de Migjorn. La zona no conreada és ocupada en part per pinedes i alzinars.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment de secà (cereals i farratges), la ramaderia (bovina), indústries (alimentàries, de mobles i de sabates) i, sobretot, el turisme (hi ha un important nucli turístic a la cala de Santagaldana) i la indústria (en part derivada de l’agricultura i la ramaderia). Pertany a les àrees comercials de Ciutadella i de Maó. La població ha experimentat un important ascens en les darreres dècades.

La vila es troba al sud de la serra de s’Esclusa, i s’estén cap a la plana. Notable església parroquial de Sant Bartomeu (acabada el 1770).

Dins el terme hi ha l’església i antic castell de Santa Àgueda i les cases de Binidalfà, Sant Antoni de s’Aranjassa, son Bell-lloc, Aljandar, son Fideu i son Pruna, entre d’altres.

Enllaç web: Ajuntament

Fenollet (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 18,75 km2, 444 m alt, 84 hab (2012)

(occ: Fenolhet, fr: Fenouillet) Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d’Arquieres, a través de la qual la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al segle XI; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del segle XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet.

Dins el terme hi ha les ruïnes del castell de Castellfisel.

Felluns (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,61 km2, 376 m alt, 54 hab (2012)

(occ: Felhuns, fr: Feilluns) Situat a la part més baixa de la vall de la Matassa i en un petit sector de la de l’Adasig, entre els pics de Laseró i la Pelada. El territori és molt accidentat i en part cobert d’alzinars i rouredes.

La base de l’economia local és el conreu de la vinya, que produeix un vi amb denominació d’origen controlada, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. També hi ha pastures i farratges. La població, tanmateix, ha disminuït notablement a partir del darrer terç del segle XIX. Darrerament, hom ha bastit una resclosa damunt la Matassa amb finalitat esportiva, per tal d’afavorir el turisme.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall de la Matassa, a l’esquerra del riu.

Dins el terme hi ha alguns dòlmens (La Cauna del Mòro).

Felanitx (Mallorca Migjorn)

103 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 169,57 km2, 144 m alt, 17.291 hab (2014)

(ant: Canalitx) Situat en una plana, al vessant occidental de la serra de Llevant i dividit en dos sectors: es Pla, a l’oest, i sa Marina, a l’est, on s’obren algunes cales, entre les quals es destaca la de Portocolom. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i alzinars.

Les terres més fèrtils són a l’interior, dominades pel secà sobre el regadiu (el conreu de la vinya va donar lloc durant la segona meitat del segle XIX a una important indústria vinícola, la qual encara avui en dia té força tradició, especialment l’aiguardent), també s’hi cultiven arbres fruiters (albercoquers, figueres), ametllers, ferratges i cereals. La ramaderia, que tradicionalment ha estat un complement de l’agricultura, actualment ha tingut un cert impuls (cria de bestiar porcí, oví, boví i aviram).

A mitjan segle XX foren explotades unes mines de lignit; també s’ha intensificat l’extracció de l’argila, per als tradicionals tallers de ceràmica (gerres de Felanitx). La indústria hi té un lloc destacat (conserves, embotits, càrnies, perles artificials, etc). La pesca, localitzada a Portocolom, ha estat en gran part substituïda pel desenvolupament del turisme, iniciat ja a finals del segle XIX. Àrea comercial de Manacor.

La ciutat es troba entre es Pla i sa Marina, a resguard de les serres de Llevant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, iniciada a mitjan segle XIV; l’actual mercat està situat a l’antic hospital del segle XV, i l’actual hospital fou iniciat el 1900. Tingué un paper destacat en els enfrontaments de forans i ciutadans i durant les Germanies (1521-23). El 1886 li fou concedit el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha els pobles de Cas Concos des Cavaller i s’Horta, les caseries des Carritxó, Son Calderó, Son Mesquida des Camí, Son Negre, Son Proenç, Son Valls de Pardines i es Babot, el santuari de Sant Salvador de Felanitx i el castell de Santueri.

Enllaços web: Ajuntament – Metereologia

Favara de Matarranya (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)

A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.

Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.

Favara de la Ribera (Ribera Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,4 km2, 12 m alt, 2.430 hab (2014)

(o Favareta) Estès des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera fins a la plana riberenca; petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra; situat al sud-est d’Alzira, al sud de la comarca.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts. El regadiu, alimentada amb aigua del Xúquer i dedicada bàsicament a l’arròs i, al peu dels turons, tarongers, que actualment són el primer producte agrícola. La ramaderia (ovina) hi és escassa. La implantació d’algunes petites indústries ha deturat, els darrers anys, el descens demogràfic, produït per l’emigració. Àrea comercial de València.

El poble és al raiguer, al costat de la carretera de València a Alacant; en són remarcables l’església parroquial de Sant Antoni Abat, del segle XVIII, i les restes de l’antic castell de Favara, senyorial.

Enllaç web: Ajuntament

Faura (Camp de Morvedre)

13 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 1,65 km2, 27 m alt, 3.556 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord de Sagunt.

La econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu, i el conreu predominant es la taronja, a més de tomàquets i llegums, els quals són possibles gràcies als regatges per mitjà de pous, deus i principalment de l’ullal de Quart, i complementada pel secà (garrofers, oliveres i vinya) i per algunes activitats industrials derivades de la comercialització de les taronges. Àrea comercial de València.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba unida al poble de Benifairó de les Valls, amb el qual va formar un sol municipi a la fi del segle XIX, anomenat la Vila de la Unió. Hi resta l’antic palau senyorial, dels segles XV-XVI, refet posteriorment; l’església parroquial és dedicada als Sants Joans. Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura.

El terme comprèn l’antic lloc de Rubau i d’Almorig i l’antic municipi dels Llogarets.

Enllaç web: Ajuntament

Fanzara (Alt Millars)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 34,86 km2, 229 m alt, 323 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat entre la confluència del Millars amb el seu afluent, el Vilamalefa, i la serra de Cantallops, que limita el terme pel sud i que el separa de la Plana Baixa. El relleu és muntanyós i drenat per diversos barrancs, amb abundància de boscos i pastures.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà amb conreus de cereals, oliveres i garrofers, amb algunes hectàrees de regadiu (hortalisses i tarongers), localitzats a la vora del Millars. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del Millars i agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. El bisbe de Barbastre Pere Teodor Granell hi bastí (1720) un palau.

Dins el terme hi ha els despoblats de Castell de Fanzara i l’Alcúdia de Fanzara.

El parlar de Fanzara té un marcat i característic caràcter de dialecte de transició.

Enllaç web: Ajuntament