Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Font de la Reina, la (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 7,50 km2, 811 m alt, 54 hab (2014)

(cast: Fuente la Reina) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona, afluent del Millars, que limita el terme pel nord. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i d’Espina, és, en gran part improductiu (matollar, roures, alzines).

El municipi es troba en procés de despoblament (pèrdua de més del 90% de la població des del 1900). Es mantenen alguns conreus, principalment de secà (cereals i vinya) i una petita part de regadiu que aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme. Àrea comercial de Sogorb.

El poble és troba en un turó, damunt el riu de la Maimona; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la de Vilanova de la Reina.

Enllaç web: Ajuntament

Font de la Figuera, la (Costera)

14 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 84,34 km2, 553 m alt, 2.172 hab (2014)

Estès per l’alta vall de Montesa, a la capçalera del Cànyoles, subafluent per la dreta del Xúquer, al vessant septentrional de la serra de la Solana, al límit amb Castella. La zona més muntanyosa, a l’oest, és coberta de bosc, sobretot pinedes.

Els conreus, amb predomini del secà (conreus associats d’oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), són al sector oriental; hi ha poc regadiu (hortalisses), amb caràcter eventual. La ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i algunes petites indústries, principalment derivades de l’agricultura (elaboració de vi) i de la fusta, completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila s’estén al peu del Caporrutxo i té l’origen en la Torre del Bosc, actualment un despoblat. L’església parroquial de Santa Maria fou iniciada el 1547 i no fou acabada fins el 1737, conserva pintures atribuïdes a Joan de Joanes, que una tradició fa fill de la vila. Fou centre de la baronia de la Font de la Figuera.

El municipi comprèn, a més, les caseries de les Pebrades i la Torretallada.

Enllaç web: Ajuntament

Fondó dels Frares, el (Vinalopó Mitjà)

5 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 12,55 km2, 415 m alt, 1.095 hab (2014)

(cast. Hondón de los Frailes) Segregat del terme del Fondó de les Neus el 1926 i situat com aquest al corredor longitudinal de la serralada subbètica, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella, entre les serres dels Frares i de Crevillent, al sud-oest de Novelda. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i brolles de coscoll i de romaní.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, quasi tota de secà (vinya i ametllers); hi ha alguns conreus de regadiu (peres i vinyes) i algunes modestes activitats industrials. Àrea comercial d’Alacant.

El poble s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de les Cases de Galiana.

Fondó de les Neus, el (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 68,88 km2, 368 m alt, 2.632 hab (2014)

(cast: Hondón de las Nieves) Situat a la serralada subbètica valenciana, travessada per la rambla de Tolomó, envoltat per les serres d’Algaiat, Crevillent i dels Frares, al sud-oest de Novelda. El terme és muntanyós, i gairebé la meitat del sòl és forestal i amb algunes pastures.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura (a la tradicional preponderància dels cereals a succeït la vinya, que és el primer conreu) i la ramaderia (porcina). Una activitat residual, l’espardenyera, ha cedit el lloc a una modesta producció de vi, dirigida a les comarques litorals. Àrea comercial d’Alacant. El seu caràcter primordialment agrari ha provocat la davallada demogràfica durant tot el segle XX.

La vila es troba en un turó i conserva una dotzena de coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.

Dins el terme hi ha les caseries de la Canalosa, d’El Rebalso i de la Cava.

Enllaç web: Ajuntament

Fondespatla (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 39,0 km2, 712 m alt, 299 hab (2014)

(cast: Fuentespalda) Estès per la depressió morfològica de l’Ebre, a la dreta del Tastavins, que limita el terme per l’oest, als contraforts dels turons de Vall-de-roures. El relleu és accidentat pels últims contraforts nord-occidentals dels ports de Beseit. Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques, i per pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada pel regadiu (hortalisses i blat de moro), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura i de l’explotació forestal. Pedreres d’argila i jaciments de bauxita. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al fons d’una vall estreta, afluent, per l’esquerra, del Tastavins; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Adossat a la muntanya hi ha l’indret dit de les Viles Velles.

Foios (Horta)

10 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,48 km2, 8 m alt, 7.094 hab (2014)

Estès des del litoral fins al barranc de Carraixet, al nord de València.

El terreny és pla, amb abundància de conreus, preferentment de regadiu i alimentats amb aigua de la sèquia de Montcada; prepondera el conreu de les taronges, d’hortalisses, melons, patates i blat de moro. Ramaderia estabulada de bestiar boví i porcí. La petita indústria és, però, actualment, la base de l’economia local (materials per a la construcció, fabricació de sacs, indústria de la fusta i metal·lúrgica) i la causa de l’important augment demogràfic, ja que la població s’ha triplicat en el decurs del segle XX. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és prop de l’antiga carretera de Barcelona a València; l’església parroquial de Santa Maria va ésser iniciada el 1730 segons plans de Josep Mínguez.

Dins el terme hi ha, a més, el barri i antiga alqueria de la Venta del Sombrerer, el despoblat de Macarella i l’antiga colònia agrícola de Cúper.

Enllaç web: Ajuntament

Finestret (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,43 km2, 320 m alt, 199 hab (2012)

Estès al nord-est del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà (que travessa el terme de sud a nord), prop de l’aiguabarreig amb el riu de Llec, tots dos afluents de la Tet, al sector més baix de la comarca. La zona muntanyosa és coberta de bosc.

L’agricultura dels conreus de secà, destinada majoritàriament a arbres fruiters (presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres); també hi ha vinya i hortalisses, base de l’economia local, ocupen la part baixa del terme. El cens ramader és nul. La població ha experimentat una devallada constant des de mitjan segle XIX.

El poble és a la dreta de la riera de Lentillà, a l’església parroquial es conserva una marededéu, del segle XIII. Pertanyia a la baronia de Jóc.

Dins el terme hi ha les masies i antics pobles de Seïllà i Marvet.

Finestrat (Marina Baixa)

11 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 42,25 km2, 238 m alt, 6.265 hab (2014)

Situat al vessant oriental de la serralada prebètica valenciana, al peu de la serra del Puigcampana (1.046 m alt), s’estén fins a la costa. El terreny és accidentat i dues terceres parts del terme són incultes, amb garriga, pastures i alzinar o pinar.

A l’agricultura hi predomina el secà (garrofers, ametllers i cereals) sobre el regadiu, de la font dels Molins i d’altres (productes d’horta i cítrics). Però la base de l’economia local és avui el turisme (per irradiació de les ciutats veïnes de la Vila Joiosa i Benidorm, entre les quals s’ha constituït el nucli turístic de la Cala), que ha deturat el descens demogràfic. Àrea comercial d’Alacant.

La vila, d’origen islàmic, és als contraforts meridionals del Puigcampana, sota l’enderrocat castell del Baró, d’origen islàmic.

Dins el terme hi ha el caseriu de Benienso i el despoblat de Cota.

Enllaç web: Ajuntament

Fillols (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,40 km2, 762 m alt, 169 hab (2012)

(ant: Fullols) Situat al vessant septentrional del massís del Canigó, és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet).

Les basses de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, arbres fruiters i patates) i l’explotació forestal. Les mines de ferro, que fins el 1963-64 eren el principal recurs econòmic del municipi i un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó, en activitat des de temps antic, van deixar d’ésser explotades.

El poble es troba al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l’uneix amb Vernet i amb Taurinyà. L’església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del segle XI. Era possessió del monestir de Cuixà.

Figueroles de Domenyo (Serrans)

4 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 18,8 km2, 725 m alt, 504 hab (2014)

(cast: Higueruelas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al vessant meridional de las Peñas de Dios i drenat per les rambles del Villar i de Salcedo. En un dels terrenys més accidentats de la comarca, amb altures que assoleixen els 1.000 m, on hi ha pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals, llegums i arbres fruiters), complementada per la indústria del moble i de l’extracció de caolí, la ramaderia (ovina i cabrum); cal destacar l’apicultura. És lloc d’estiueig. Àrea comercial de València.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Bàrbara (ampliada el 1910). El seu origen sembla remuntar-se al segle XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852.