Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Formiguera (Capcir)

11 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Capcir (Catalunya Nord): 46,88 km2, 1.500 m alt, 422 hab (2012)

(fr: Formiguères) Estès entre el sector nord-oriental del massís del Carlit i les Garrotxes del Conflent. La zona muntanyosa és ocupada per boscs, explotats econòmicament.

La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del segle XX, però després s’ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d’una estació d’esquí.

El poble es troba a la plana regada per l’Aude; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera.

Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d’Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir.

Formentera del Segura (Baix Segura)

5 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,33 km2, 6 m alt, 4.211 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura. El terreny, molt reduït, és pla, argilenc i molt conreat, regat per les sèquies Nova de Formentera i de Los Palacios, derivades del riu Segura, i per diversos assarbs que el travessen.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu; els cultius dominants són els productes d’horta i, en menor quantitat, els cítrics, una part dels quals són regats per sínies d’arrel islàmica. La ramaderia (cria de porcs), l’avicultura, l’apicultura i una petita indústria alimentària (conserves vegetals) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’EElx (Baix Vinalopó).

El poble va haver d’ésser reconstruït després del terratrèmol del 1829; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, i s’independitzà de la de Guardamar el 1693.

El terme comprèn també el nucli de la sèquia de Los Palacios.

Formentera (Eivissa)

69 Respostes

Illa i municipi d’Eivissa (Illes Balears): 83,24 km2, 11.545 hab (2014)

Junt amb les illes de s’Espardell, s’Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d’Eivissa, separada d’aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l’est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l’oest, units per una llenca sorrenca d’uns 5 km que fa d’istme, on hi ha les platges de Tramuntana i Migjorn. Al nord hi ha l’estany des Peix i l’estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines.

A partir dels anys 1960 rebé l’impacte del turisme, que hi ha modificat el sistema tradicional de vida. Conté els pobles de Sant Francesc, Sa Mola, Sant Ferran i els caserius de ses Salines, la Savina i es Caló.

Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns, fou conquerida pels catalans (1235) i estigué deshabitada des de final del segle XIV fins a final del XVII, que tornà a ésser poblada per eivissencs. El cap del municipi és Sant Francesc de Formentera.

Dins el terme, a les terres altes de sa Mola, a l’est, hi ha el far de Formentera. El port, dit de la Savina, és a la part occidental de l’illa. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques, púniques i romanes.

Enllaços web: Consell Insular de Formentera – Turisme

Forcall (Ports)

13 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 39,21 km2, 699 m alt, 500 hab (2014)

Situat a l’aiguabarreig dels rius de Calders (dit també riu de Forcall) i Bergantes, subafluents de l’Ebre; drena també el terme el riu de Xiva. El relleu és molt accidentat, amb grans extensions d’alzinars, pinedes i matollar.

La vida econòmica del municipi es limita predominantment a l’agricultura de secà (cereals i vinya); el regadiu és destinat a cereals, hortalisses i farratges; i la ramaderia (cria de porcs i aviram). Fabricació tradicional d’espardenyes, avui en regressió. Àrea comercial de Morella. La població ha disminuït notablement durant tot el segle XX.

La vila és l’enforcament del riu de Calders i la rambla de Cantavella; es destaquen la plaça major, porticada; l’antic palau dels Osset, actual casa de la vila, i l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIII, molt modificada el segle XVIII. Hi son famoses les danses que hom balla en festes assenyalades, com la Santantonada.

Dins el terme hi ha, entre altres punts d’interès, el santuari de la Font, l’ermita de Sant Joaquim de la Menadella, la masia de les Refoies i restes d’un poblat ibèric i romà, identificat per alguns autors com Bisgargis.

Enllaç web: Ajuntament

Fonts d’Aiòder, les (Alt Millars)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 10,98 km2, 505 m alt, 135 hab (2014)

(o Fontes, cast: Fuentes de Ayódar) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà. Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent per la dreta del Millars. Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per boscs de pinedes i matollar.

Els recursos econòmics del municipi es limiten de fet a l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i cereals) i una mica de regadiu (hortalisses), circumstància que ha provocat una constant devallada de la població ja des del darrer terç del segle XIX, i molt especialment a partir del 1965. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble s’enfila per la serra, a la dreta de la rambla d’Aióder; l’església parroquial és dedicada a sant Roc i depèn de la d’Aiòder.

Enllaç web: Ajuntament

Font-romeu (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 29,60 km2, 1.800 m alt, 1.843 hab (2012)

(o Font-romeu, Odelló i Vià)  Situat a la Solana, al sector oriental del Carlit, al peu del roc de la Calm, des de l’alta vall del riu d’Angostrina, límit occidental del terme, fins prop del pla de la Perxa. Hi ha grans extensions de bosc (bosc de Font-romeu).

El terme té l’origen en el famós santuari de Font-romeu, edifici bastit al segle XVII sobre la capella primitiva, prop de la font considerada miraculosa, que de temps molt antics ha atret pelegrins, on hi ha una imatge bruna de la Mare de Déu de Font-romeu, del segle XIII, i l’altar major és un notable retaule de Josep Sunyer.

L’agricultura està orientada al servei de la ramaderia (bestiar boví o oví). El creixement de Font-romeu ha transformat a partir del 1900 la vida del terme, que avui viu dels esports d’hivern, el turisme i l’estiueig i que a l’estiu arriba a multiplicar per deu la seva població.

Dins el terme, abundant en xalets, hotels, apartaments i cases de repós, hi ha els pobles de Vià i d’Odelló de Cerdanya, el luxós Grand Hôtel (1914), el Centre Francès d’Helioteràpia, creat el 1922, i el forn solar més gran d’Europa, construït pel Centre de Recerca Científica. L’aire, sec, de l’indret hi ha permès la creació d’un Centre de Recerca Astronòmica.

Font-rabiosa (Capcir)

4 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 15,56 km2, 1.460 m alt, 134 hab (2012)

(fr: Fontrabiouse) Estès des del sector septentrional del massís del Carlit fins a la plana regada per l’Aude. El terme és drenat pels rius de Galba (límit amb el terme de Formiguera) i pel Riutort (límit amb el de Puigbalador). Hi ha grans extensions de boscs de pi roig i pi negre i també fagedes.

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i oví), l’agricultura (la majoria de prats i pastures, a més de cereals i hortalisses) i l’explotació forestal. Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de de l’inici del segle XX.

El poble es troba a la zona de contacte entre el bosc i la plana al·luvial, a la vora del torrent dels Escugots; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Sebastià, romànica, i la cova de Font-rabiosa, important atractiu turístic.

El terme comprèn, a més, el poble d’Esposolla.

Fontpedrosa (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 64,35 km2, 1.062 m alt, 133 hab (2012)

(fr: Fontpédrouse) Estès per la part alta i a l’esquerra de l’alta vall de la Tet, al peu del puig de Gallinars, al límit amb el Ripollès i l’Alta Cerdanya. El terme, molt accidentat, està cobert de boscos i prats.

Els principals recursos econòmics del municipi són la ramaderia (bestiar boví i oví), l’explotació forestal i algunes activitats derivades de l’estiueig (turisme residencial); l’agricultura fa de complement, tant la de secà (cereals) com la de regadiu (arbres fruiters i hortalisses), amb petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer. Aquest dos rius alimenten l’embassament de Fontpedrosa. A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a excursionistes. Amb tot, la població ha disminuït notablement des de mitjan segle XIX, per bé que darrerament s’ha estabilitzat.

El poble s’enfila per la vall a l’esquerra de la Tet, entre la carretera de Perpinyà i el riu.

Dins el terme hi ha el poble de Prats de Balaguer, el balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer i l’antic castell de Balaguer.

Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida)

15 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 74,69 km2, 625 m alt, 993 hab (2014)

(o els Fontanars, o l’Alforí, ant: els Alforins) Situat a l’altiplà de l’Alforí, a l’oest de la serra d’Ontinyent i els contraforts de la serra Grossa. És drenat pel barranc del Gorgorróbio i per la rambla de Fontanars. El territori és lleugerament ondulat, amb abundància de pinedes.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres), la ramaderia (bestiar porcí, oví i cabrum), l’apicultura i algunes petites indústries (alimentàries i de la construcció). Àrea comercial d’Ontinyent. La població disseminada representa més de la meitat de la del municipi.

El poble, al centre de l’altiplà, va esdevenir el 1927 cap del nou municipi, segregat del d’Ontinyent.

Dins el terme es troben els veïnats del Poblet, les Cases de Vidal, Jordà, les Cases de Cubells, Tortosa i Torrevellisca.

Enllaç web: Ajuntament

Font d’En Carrós, la (Safor)

7 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 9,9 km2, 45 m alt, 3.796 hab (2014)

(ant: la Font de Potries) Situat als contraforts septentrionals de la serra de Gallinera, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia. Un 20% del terme és improductiu.

Els conreus s’estenen per la plana, al nord, amb predomini del regadiu (tarongers i hortalisses), alimentat principalment amb aigua del riu d’Alcoi, a través de la sèquia reial d’Alcoi, de la font d’En Carrós i també per mitjà de pous. L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destina a garrofers, ametllers i oliveres, i es localitza al peu de les muntanyes. Àrea comercial de Gandia.

La vila és al peu de la serra de Gallinera, dominada per l’església parroquial de Sant Antoni, gòtica del segle XV.

Dins el terme es troben les ruïnes del castell de Rebollet, d’origen islàmic i centre de l’antiga baronia de Rebollet, i el despoblat de Rafelgescar.

Enllaç web: Ajuntament