Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Gaianes (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,57 km2, 420 m alt, 449 hab (2014)

Situat a l’extrem nord de la comarca i situat al vessant meridional de la serra de Benicadell, que accidenta el nord del terme. Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi, per l’esquerra.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: oliveres, vinya i cereals; hi ha una petita part dedicada al regadiu, que és alimentat per la font de l’Albufera. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha minvat de manera constant durant tot el segle XX.

El poble és a la plana; hi destaquen l’església parroquial de Sant Jaume, del segle XVI, i l’antic palau dels comtes de Cocentaina.

Dins el terme, a l’anomenat Cercat de Gaianes, als vessants meridionals de la serra de Benicadell, hi ha importants restes de l’Edat del Bronze.

Enllaç web: Ajuntament

Fullà (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012)

(fr: Fuilla) Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas a través d’un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs.

Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l’aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l’estiueig completen l’economia del municipi.

El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d’Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l’altar major barroc.

Dins el terme hi ha a més l’església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.

Fuenterrobles (Plana d’Utiel)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,50 km2, 830 m alt, 705 hab (2014)

Situat a l’altiplà de Requena, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat a l’est per la serra de la Bicuerca, el seu terme és drenat per diverses rieres que formen el riu Madre (afluent del Magre). Un 20% del terme és inculta i coberta de brolles.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (sobretot els cereals i la resta de vinya), la de regadiu, molt reduït (hortalisses), i té importància la ramaderia de llana, que no han pogut impedir un important corrent emigratori (cap a València i Barcelona) a partir sobretot dels anys 1950. Àrea comercial d’Utiel.

El poble és al centre de la plana; l’església parroquial és del 1757, i fins al segle XIX fou sufragània de la de Sant Nicolau de Requena.

Al sud del terme han estat trobades restes d’un castrum romà.

Formà part de Castella fins al 1851.

Freixneda, la (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 39,49 km2, 585 m alt, 468 hab (2014)

(cast: la Fresneda) Situat a l’esquerra del riu Matarranya, que limita el terme per l’est, al vessant septentrional de la serra de Fòrnols, al nord-oest de Vall-de-roures. Hi ha abundància de pasturatges i algunes pinedes. També hi ha pedreres de guix i de pedra.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb fort predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu, que aprofita l’aigua del Matarranya, permet el conreu d’hortalisses, de melons i d’arbres fruiters. Hi ha algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, ha sofert un important descens durant les darreres dècades.

La vila és al vessant d’un turó; s’hi destaca l’edifici de la casa de la vila, renaixentista de la fi del segle XVI, l’església parroquial de Santa Maria, també renaixentista, i algunes places i carrers fortificats.

A la fi de la Primera Guerra Carlina (1839), Ramon Cabrera, que s’hi havia fet fort, manà destruir l’antic castell i altres edificis fortificats. L’any 1981 li fou agregat el municipi de Fórnols de Matarranya, però el 1982 li fou tornat a segregar.

Fraga (Baix Cinca)

49 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Baix Cinca (Franja de Ponent): 437,64 km2, 118 m alt, 14.926 hab (2014)

Estès per una ampla zona de la vall del Cinca, des dels altiplans occidentals del Segrià fins al sector oriental dels Monegres, en terres aragoneses. Al terme hi ha grans extensions de bosc i pastures.

ECONOMIA.- Hi abunden també els conreus de secà (cereals -ordi, civada i blat-), i el regadiu (arbres fruiters -pereres, pomeres i presseguers-, blat de moro, farratge i hortalisses) que és alimentat pel canal d’Aragó i Catalunya. Vers el 1950 desaparegueren les famoses figues de Fraga, seques, de tradició morisca. La ramaderia de llana i algunes activitats industrials agropecuàries (pinsos, molins d’oli i farineres) i de materials per a la construcció completen l’oferta econòmica del municipi, afavorit per la seva privilegiada situació en les comunicacions entre Barcelona i la Meseta peninsular.

LA CIUTAT.- D’origen pre-romà, s’estén a banda i banda del Cinca, el nucli antic en un turó coronat per l’església de Sant Miquel, fortificada al segle XIX. Cal esmentar-ne l’església parroquial de Sant Pere (d’origen romànic amb campanar mudèjar), i alguns edificis, com la casa Junqueres (amb portal renaixentista).

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Miralsot, els antics llocs de Cardell i Buriat, els despoblats dels Arcs, l’Atxon, Mont-ral, Torreblanca, Canals i Viriol i l’antiga torre de l’Almúnia dels Templers.

HISTÒRIA.- Hi ha abundància de restes prehistòriques i de l’Edat de Ferro, i també de poblats ibèrics i romans. Capital d’un emirat independent, fou conquerida temporalment pels aragonesos (1083); tanmateix, poc temps després passà a ésser domini dels sarraïns de Saragossa. El 1134 Alfons I d’Aragó intentà de conquerir-la, però fou derrotat. Ramon Berenguer IV de Barcelona la reconquerí l’any 1149, esdevingué senyoria en part dels Montcada i en part dels templers (baronia de Fraga), i Jaume I el Conqueridor li atorgà el Fur d’Osca (1240). El 1709 Felip V de Borbó li concedí el títol de ciutat amb els atributs de fiel i vencedora en agraïment al fet d’haver-li estada fidel durant la guerra de Successió, i perquè era una ciutat fronterera entre Aragó i Catalunya, hi creà una duana interior d’aranzels (1742).

Fossa (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 4,43 km2, 488 m alt, 39 hab (2012)

(occ: Fòssa, fr: Fosse) De llengua occitana. Situat al vessant sud de la serra de l’Esquerda, entre les valls de la Bolzana i de la Matassa. El sector muntanyós del nord del terme i una gran part de les bagues són cobertes de boscs de rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles (sobretot vinya per a la producció de vi dolç de qualitat superior de les Corberes del Rosselló) i ramaderes (bestiar oví i boví), i la població, que sempre ha estat escassa, tendeix encara a disminuir.

El poble s’enfila per un pendent, al voltant de l’església parroquial. Sota el poble, prop de la riera de la Matassa, hi ha el nucli, més modern, de les Cabanes, antic caseriu; sobre la riera es troba l’antic molí de Perles.

Fortaleny (Ribera Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 4,57 km2, 16 m alt, 1.034 hab (2014)

Situat en un terreny pla a la dreta del Xúquer, al sud de Sueca.

Els conreus s’estenen per tota la superfície del terme, regats per nombroses sèquies derivades de la sèquia de Corbera. El cultiu de l’arròs ha cedit darrerament pas al dels tarongers. La ramaderia ovina i la indústria de la construcció i el sector de serveis, per irradiació de la veïna Sueca, completen l’economia local. Àrea comercial de València.

La població va créixer de manera continuada des de començament del segle XIX i de manera considerable fins al 1950, si bé els darrers anys s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és a la vora del riu Xúquer; l’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abad.

El terme comprèn també el petit enclavament de Matada i els despoblats de Sinyén i el Llíber.

Enllaç web: Ajuntament

Forques (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,39 km2, 140 m alt, 1.169 hab (2012)

(fr: Fourques) Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l’església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del segle XIV i conserva a l’altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del segle XVII. Al sud-est del poble hi ha l’església romànica de Sant Vicenç de Forques.

Fórnols de Matarranya (Matarranya)

9 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 32,56 km2, 706 m alt, 78 hab (2014)

(cast: Fornoles) Estès per les muntanyes que separen les conques del Guadalop i del Matarranya, que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra. El 1971 el terme va ésser annexat al municipi de la Freixneda, però el 1982 en va ésser segregat de nou. La vegetació natural (pinedes i matolls) ocupa gran part del terme.

Els conreus s’estenen per la part més baixa, amb total predomini del secà, dedicat sobretot a l’olivera (al municipi hi ha molins d’oli), així com també a la vinya, als ametllers i als cereals. Tanmateix la població ha experimentat una notable davallada durant tot el segle XX.

La vila es troba enlairada. A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet; hi destaquen el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols i l’església parroquial de Santa Maria.

Fornalutx (Mallorca Tramuntana)

7 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,49 km2, 149 m alt, 704 hab (2014)

Situat en una vall, al peu de la serra d’Alfàbia i del Puig Major, al nord de Palma de Mallorca, comprèn un petit sector de costa al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx, al límit amb el terme de Sóller. La zona forestal és ocupada per pinedes, alzinars i matolls.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres i als garrofers, també hi ha cereals, ametllers i arbres fruiters. La ramaderia (cria de porcs i bestiar cabrum) i algunes petites indústries agropecuàries complementen l’economia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és al fons d’una vall i ofereix un aspecte pintoresc. L’església parroquial és dedicada a santa Maria i va ésser acabada el 1639.

Dins el terme hi ha les possessions de Bàlitx, Moncaira, Monnàber i Binibassí i l’antiga torre de defensa de na Seca.

Enllaç web: Ajuntament