Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,72 km2, 793 m alt, 17 hab (2012)
Situat al límit amb les muntanyes dels Aspres, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses. Els colls de Montportell, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bulès.
L’aridesa del terreny i la dificultat de les comunicacions han provocat la manca de recursos econòmics del municipi, limitats a algunes activitats agrícoles i ramaderes (pastures i farratges per al bestiar oví i cabrum) i han accentuat el procés de despoblament.
El poble és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 80,1 km2, 702 m alt, 206 hab (2014)
Situat a la vall del Guadalop, prop de la confluència amb el Bergantes. La serra de la Ginebrosa (888 m alt), continuació de la serra de Cirerals, és al nord-est del terme, entre el riu de Mesquí i el Bergantes; el sector a l’esquerra d’aquest darrer riu és drenat pel barranc de la Canaleta. La zona forestal és poblada de pins i matollar.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (dedicada sobretot a la vinya i a les oliveres, així com a cereals); al regadiu, que aprofita l’aigua del Bergantes, s’hi conreen patates, alfals i llegums. Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i porcí. Les activitats industrials són derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís.
La vila és al vessant meridional de la serra de la Ginebrosa; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Bunyol.
El parlar del municipi té les característiques pròpies de la transició al castellà.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,28 km2, 83 m alt, 3.327 hab (2014)
Situat, en la seva major part, a la dreta del Palància i accidentat per la serres de Garbí i, al sector meridional i occidental, per la Calderona, coberta per boscs de pins, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit; a l’oest de Sagunt.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (garrofers, vinya, oliveres, ametllers i cereals) i també de regadiu, alimentat amb aigua del Palància per mitjà de la sèquia major de Morvedre, i que produeix principalment tarongers i arbres fruiters. Hi té tradició l’apicultura. Centre d’algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Palància; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Antoni, construïda al segle XVIII. Té estació de ferrocarril. Fou de la senyoria dels marquesos de Llançol.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 25,95 km2, 1.162 m alt, 87 hab (2014)
(cast: Chía) Situat al sector sud-occidental de la vall de Benasc, el seu terme s’estén des de la dreta de l’Éssera, que limita el terme per l’est, fins a la serra de Gia (2.512 m alt), que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar.
L’agricultura de secà (produeix cereals, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i ovina) són els principals recursos. Àrea comercial de Barbastre.
El poble es troba a l’esquerra del barranc de Gia, afluent de l’Éssera per la dreta; de la seva església parroquial és originari l’important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de Sant Martí, del segle XIII, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya, és una de les rares obres catalanes de l’època que és signada per Johannes Pintor.
Municipi de la Costera (País Valencià): 15,16 km2, 120 m alt, 2.832 hab (2014)
(ort trad: Algenovés) Situat al pla de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’est de Xàtiva. El relleu és accidentat, al sud per la serra de la Creu, contrafort nord de la serra Grossa, amb algunes hectàrees de pins.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, principalment conreus de taronger, a més d’arròs i d’hortalisses, alimentat amb aigua del riu d’Albaida a través de la sèquia del Puig; al secà hi ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura. Hi es tradicional, a més, la fabricació d’espardenyes. Pedreres de guix. Àrea comercial de Xàtiva. La població tendeix a augmentar.
El poble es troba al sector més pla, dominat per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors, barroca.
El municipi comprèn també el poble d’Alboi i alguns petits enclavaments dins el terme de Xàtiva.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,83 km2, 40 m alt, 1.125 hab (2014)
Situat a l’inici de la plana al·luvial de la Ribera, a l’esquerra del Xúquer, prop de la confluència amb el riu d’Albaida, al nord-oest de Xàtiva. El relleu és accidentat, al nord, pel vessant sud de la muntanya d’Alberic, amb algunes hectàrees de pins i pastures.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb gran predomini del regadiu, alimentat per la sèquia reial del Xúquer; el conreu predominant són les taronges, també hi ha arròs, fruiters i hortalisses. Al secà s’hi conreen ametllers i garrofers. Hi ha pedreres de calç. Àrea comercial d’Alzira.
El poble, antiga alqueria islàmica, és prop del Xúquer, es va veure molt afectat el 1982 per l’esfondrament de la presa de Tous, que en va assolar una part de les edificacions i a la darreria del 1985 era previst l’inici de la construcció del poble en un nou emplaçament més segur. L’actual església parroquial de Sant Antoni va ésser construïda el 1735.
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 30,41 km2, 560 m alt, 384 hab (2014)
(cast: Gátova) Situat a la capçalera del barranc de Carraixet, al vessant occidental de la serra de la Calderona, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori és força accidentat per la serra del coll de l’Àliga, i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que utilitza aigua de les nombroses fonts. Hi ha ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de guix. Algunes indústries i activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de Sogorb. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1930.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del barranc de Carraixet; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, edificada el 1723.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 20,34 km2, 78 m alt, 5.985 hab (2014)
(o Gata de Gorgos) Estès per una vall de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra del Montgó, a banda i banda del riu de Gorgos, al sud de Dénia. El territori és accidentat i en bona part inculte.
La vida econòmica local es basa en algunes petites indústries derivades de la tradicional fabricació de cabassos, estores i capells. El turisme, per irradiació dels municipis veïns, i el conreu de secà (més de la meitat es dedica a la vinya -raïm moscatell-, una part important a cereals i la resta a garrofers, ametllers i oliveres), completen l’oferta econòmica del municipi. La indústria li ha permès de trencar a partir del 1960, l’estancament demogràfic en què es trobava des del 1900. Àrea comercial de Benissa.
El poble és a l’esquerra del riu, prop de l’estratègic coll de Gata; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII. Annex al poble hi ha l’anomenat barri de Gateta.
Municipi i capital comarcal de la Safor (País Valencià): 60,83 km2, 22 m alt, 76.497 hab (2014)
El 1965 hi foren annexats els municipis de Beniopa i de Benipeixcar. Situat al litoral, a la plana regada pel riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau. El sector nord-occidental del terme és accidentat per la continuació de la serra Grossa.
ECONOMIA.- La font de riquesa tradicional del municipi és l’agricultura de regadiu (principalment taronges i hortalisses), amb una mitjana de tres collites a l’any, que s’estén per l’anomenada horta de Gandia i s’alimenta de la sèquia reial d’Alcoi (que a través de la sèquia comuna de Gandia, rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra). La ramaderia és marginal, només destaca l’aviram. Les principals activitats industrials estan també relacionades amb l’agricultura (embalatge, transport de mercaderies, etc.), que antigament eren exportades a través del port de Gandia, inaugurat el 1893, i que és el primer port taronger del País Valencià. Darrerament, però, el turisme ha impulsat el sector de la construcció i ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, localitzat a la façana marítima del municipi, que enclou l’ampla platja de Gandia, al nord del riu d’Alcoi, i la de Venècia, al sud. La pesca s’ha convertit en una activitat secundària.
POBLACIÓ.- El creixement de la població, a causa d’un fort corrent immigratori, ha estat espectacular, sobretot a partir del 1960.
LA CIUTAT.- Era una antiga alqueria islàmica, comprèn dos sectors: el nucli primitiu, que conserva part de les antigues muralles, i la Vila Nova, expandida a partir del segle XVI. Al nucli primitiu destaquen l’església arxiprestal i antiga col·legiata de Santa Maria, el palau ducal, el convent de Santa Clara, amb una capella gòtica, i la casa de la ciutat, amb façana neoclàssica. A la Vila Nova es destaquen l’edifici de l’antiga Universitat (segle XVI), actualment col·legi de les Escoles Pies, i el raval de la moreria.
HISTÒRIA.- El 1521, durant les Germanies, hi tingué lloc la decisiva batalla de Gandia, el dia de sant Jaume, on fou derrotat l’exèrcit del lloctinent Rodrigo Hurtado de Mendoza; els agermanats saquejaren i incendiaren el palau ducal i atacaren la moreria.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,06 km2, 517 m alt, 198 hab (2014)
Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la conca mitjana de la rambla de Gaibiel (que neix als contraforts meridionals de la serra d’Espina, i aflueix al Palància per l’esquerra); drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres. El terreny és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, amb pinedes, alzinars i matoll.
La vida econòmica del municipi es limita pràcticament a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) i el descens demogràfic, en conseqüència, ha estat constant des de la fi del segle XIX. Darrerament el municipi ha esdevingut un petit centre d’estiueig, que ha creat una activitat terciària i de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.
La vila es troba a la dreta de la rambla de Gaibiel, dominada per l’església parroquial de Sant Pere, de la fi del segle XVIII.
Dades dels Països Catalans 