Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sacanyet (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 30,50 km2, 1.015 m alt, 80 hab (2015)

(cast: Sacañet) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans, a la divisòria d’aigües entre el Palància i el Túria. El territori és força muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla i gran part del mateix és incult o boscat.

Només una petita part del terme és conreat; cereals de secà i llegums. Ramaderia ovina i cabrum.

El poble és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis. L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al qual pertangué, amb el poble de Canals, fins al 1842.

Enllaç web: Ajuntament

Rugat (Vall d’Albaida)

3 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’est de la comarca.

Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. Pertany a l’àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és al sector més pla; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan segle XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Barraix.

Ròtova (Safor)

11 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 7,59 km2, 74 m alt, 1.285 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts meridional del Mondúver i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’oest a est. El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori.

Important agricultura de regadiu (tarongers) que aprofita l’aigua del Vernissa i de pous; el secà (oliveres, garrofers, vinya i ametllers) es reduït. Hi ha magatzems de preparació de fruita.

El poble, antiga alqueria islàmica, és a la dreta del Vernissa; a l’església parroquial de Sant Bartomeu hi fou traslladat el retaule major del monestir de Cotalba i la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Els Escrivà esdevingueren comtes de Rotova (1799).

El terme comprèn, a més, l’antic terme i castell de Borró, l’enclavament de l’Erm i la cova prehistòrica del Barranc Blanc.

Enllaç web: Ajuntament

Rotglà i Corberà (Costera)

18 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,23 km2, 116 m alt, 1.144 hab (2015)

(o Roglà i Corberà) Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, al nord de la comarca. El seu terme, planer al sud, s’ondula lleugerament vers l’oest i el nord.

La superfície conreada ocupa gran part del terme, amb predomini del regadiu (tarongers, arbres fruiters i hortalisses), possibles gràcies als regatges derivats del Cànyoles i de pous. Els conreus de secà, en altres temps dominants, es redueixen al conreu d’oliveres, vinya, garrofers i ametllers. Cria d’aviram. L’activitat industrial és la derivada del sector agrícola. Àrea comercial de Xàtiva. Part de la població treballa a les indústries de Canals i Xàtiva.

El cap municipal és el poble de Roglà, que forma un sol nucli amb el de Corberà.

El terme comprèn, a més, els despoblats de Martí Tallada, l’Alqueria de Gil i les Alqueries de Galceran Sanç.

Enllaç web: Ajuntament

Rossell (Baix Maestrat)

10 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 74,9 km2, 504 m alt, 1.020 hab (2015)

Situat al límit amb Catalunya, a la dreta del riu de la Sénia (límit nord-oriental), drenat a més pel riu Cérvol i els seus afluents, el barranc de Rossell i el de la Cova Alta, i accidentat pels contraforts orientals de les muntanyes de la Tinença de Benifassà.

L’agricultura és majoritàriament de secà (oliveres sobretot, a més d’ametllers, cereals i vinya); hi ha unes poques hectàrees de regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina i l’avicultura tenen una importància secundària. Indústria del paper i del moble. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila (rossellans) és a l’esquerra de la riera de Rossell; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. El 1971 li fou agregat el terme de Bel.

El municipi comprèn, també, l’antic molí i fàbrica de Malany i el llogaret de les Cases del Riu.

Enllaç web: Ajuntament

Romana, la (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 43,3 km2, 480 m alt, 2.431 hab (2015)

(o la Romana de Tarafa) Situat a les ribes de la rambla de la Romana, afluent per la dreta del Vinalopó, al sud-oest de Novelda, al sistema Subbètic valencià i envoltat de muntanyes.

L’agricultura, tradicionalment de secà, s’ha vist beneficiada pels regatges derivats de pous i fonts i, gràcies a això, els conreus de regadiu, abans minoritaris, s’han estès per tot el terme. Els principals conreus són els ametllers, els cereals i, especialment, la vinya. Àrea comercial d’Alacant.

El poble és anomenat la Romana de Baix; església parroquial de Sant Pere. La població donà nom al marquesat de la Romana.

El municipi compta amb nombroses caseries, entre les quals Alcanà, Algaiat, els Bertrans, la Boquera, els Palaus, les Joveres, els Canisis, la Solana Alta, la Solana Baixa, l’Ombria Alta i l’Ombria Baixa de la Romana.

Fou segregat de Novelda el 1929.

Enllaç web: Ajuntament

Rojals (Baix Segura)

8 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 27,56 km2, 8 m alt, 18.127 hab (2015)

(cast: Rojales) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura.

L’agrícola és la base dels seus recursos econòmics, i en la major part és de regadiu; els conreus principals són els cítrics i les hortalisses, seguits del blat i el blat de moro. Al secà hi ha ametllers, oliveres, cereals i garrofers. Població en ascens, un cop frenada l’emigració que es dirigia a Barcelona, Elx i França.

La vila és en bona part a la dreta del riu. L’església parroquial és dedicada a sant Pere. El terratrèmol de l’any 1829 esfondrà totalment la població.

La població disseminada correspon en bona part als antics llogarets de La Garriga, Las Heredades, Saavedra i Torrejón de San Bruno.

Enllaç web: Ajuntament

Rodés (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013)

(ant: Roders, fr: Rodès)  Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres.

S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s’hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del segle XI).

El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l’església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera.

Rocafort (Horta)

13 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,32 km2, 35 m alt, 6.829 hab (2015)

(o Rocafort de Campolivar)  Situat en terreny pla, al nord-oest de València.

L’alta sèquia de Montcada rega el terme amb aigües del Túria i permet l’agricultura de regadiu, els principals conreus són les hortalisses i els tarongers. Petita indústria de fabricació de materials per a la construcció i del paper. Urbanitzacions i lloc de segones residències de qualitat amb nombroses torres. Àrea comercial de València.

La població tingué un fort augment al llarg del segle XIX, accelerat modernament per la proximitat de la ciutat de València.

El poble és a dalt d’un turó, al nord de Godella; convent augustinià de Sant Sebastià (1434), amb l’església parroquial (segle XVII).

Enllaç web: Ajuntament

Roca d’Albera, la (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)

(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.

El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.

Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.