Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 14,01 km2, 80 m alt, 401 hab (2015)
(o Sellent) Situat a la vall baixa del riu de Sallent, al límit amb la Costera, el terme és accidentat, llevat del nord-est.
Agricultura, els conreus ocupen prop de la meitat del territori, la resta és coberta de vegetació espontània (matollar) o improductiva. El regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i cítrics; al secà es conreen oliveres, garrofers i vinya. Ramaderia de llana; apicultura. Pedreres. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen àrab, és a la riba esquerra del riu; va patir un important terratrèmol el 1748, en que fou destruïda tota la població. Foren senyors del lloc els Soler i Marrades, que esdevingueren titulars del comtat de Sallent al segle XVII.
Municipi i capital de la comarca de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,35 km2, 1.306 m alt, 1.068 hab (2013)
(fr: Saillagouse) Situat a la vall del Segre, al peu del coll Rigat.
Hi té importància l’agricultura; el secà es destina sobretot a cereals i el regadiu a prats per al bestiar. Ramaderia bovina, ovina i equina. Indústria alimentària (conserves d’embotits) i del sector terciari. Hi té lloc un petit mercat. Darrerament ha experimentat un ràpid creixement degut al turisme i als esports d’hivern.
El poble, vora el Segre, té el nucli antic a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia, d’origen romànic (segle XII, renovada el segle XVIII). Fou capital de la vegueria de Cerdanya.
Dins el seu terme hi ha els pobles de Ro i Vedrinyans i la caseria d’Ans.
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 61,71 km2, 490 m alt, 1.597 h (2015)
(cast: Salinas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vinalopó Mitjà. Terreny muntanyós, accidentat per les serres de Cabrera, de La Umbria i la serra de les Salines (1.090 m alt), on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines.
El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines, que abans de la dessecació ocupava 1,5 km2, amb 5 km de perímetre. Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 obligà a desplaçar el poble 1 km al nord-oest. La meitat del terme és ocupat per pastura, pinedes i garriga rasa.
Agricultura de secà dominada per la vinya, que és el conreu més important. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Villena.
El poble té un traçat quadriculat. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 39,01 km2, 53 m alt, 5.018 hab (2015)
Situat a l’extrem sud-est de l’illa, al litoral, a les ribes del torrent de Son Catllar, al sector de Migjorn, entre la marina i les serres de Llevant.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, es conrea bona part del terme municipal. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers. També s’hi conreen arbres fruiters (figueres) i vinya. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Pedreres i salines. Indústria turística (colònia de Sant Jordi). Port esportiu a la platja des Dolç. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.
La vila és situada a ponent d’un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí.
El municipi comprèn, a més, la colònia de Sant Jordi, el raval de sa Carroja i el veïnat de Cas Perets.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015)
Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s’alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins.
La base econòmica fonamental és l’agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica de calçat. Àrea comercial de Gandia. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965.
El poble, d’origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,12 km2, 15 m alt, 4.887 hab (2013)
(fr: Saleilles) Situat a la plana del Riberal, entre la Fossella, al nord, i el riu Rard, al sud; al sud-est de Perpinyà.
Agricultura de regadiu (fruiters, hortalisses). Al secà hi ha conreus de vinya, que ocupa la major part del terme i és la font de riquesa principal, una part és destinada a la producció de vi de taula, una altra a la de vi dolç de qualitat superior i la resta a vi d’aperitiu; hi ha un important celler cooperatiu. Indústria de la construcció. Població en ascens.
El poble és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al voltant de la seva església parroquial de Sant Esteve, romànica (segle XI), que conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del segle XVII.
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 63,48 km2, 471 m alt, 9.696 hab (2015)
(cast: Saj o Sax) Situat en zona de parla castellana, a la serralada Pre-bètica valenciana, entre els contraforts de la serra de les penyes Roges, al nord, la serra de l’Arguenya, a l’est i la serra de Cabrera a l’oest, a la vall del Vinalopó, que travessa el terme de nord a sud, entre Elda i Villena, el terme s’estén a banda i banda del riu i és accidentat per diverses serres que no superen els 900 m.
La major part del territori conreat és de secà: vinya, oliveres i cereals; al regadiu (350 ha), s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi és important la indústria, sobretot la del calçat i d’altres derivats de la pell. La població té actualment un signe demogràfic ascendent.
La vila és a la dreta del Vinalopó, al peu de l’antic castell de Saix, actualment restaurat; església parroquial de Santa Maria (segle XVI), renaixentista, amb elements gòtics.
El municipi també comprèn la colònia de Santa Eulàlia.
Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 92,58 km2, 155 m alt, 1.852 hab (2015)
(cast: Zaidín) Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Llitera, a l’esquerra del Cinca.
L’economia és basa en el sector primari; l’agricultura és fonamentalment de regadiu, gràcies a l’existència del canal de Saidí. Els conreus més extensos són els de cereals (blat, moresc, ordi), seguits dels de farratges, oliveres i fruiters (ametllers, fonamentalment). Ramaderia de llana i bovina, avicultura. Àrea comercial de Lleida.
La vila és prop de la riba esquerra del Cinca. L’església parroquial (Sant Joan Baptista) i la casa de la vila, estigueren fortificades. Al nord de la població, s’aixequen les restes de l’antic castell de Saidí, d’origen islàmic.
Municipi i capital de la comarca del Camp de Morvedre (País Valencià): 132,37 km2, 49 m alt, 64.944 hab (2015)
(ant: Morvedre, cast: Sagunto) Situat al sector meridional de la comarca; la part occidental del terme és accidentada per diverses serres d’escassa altitud i el sector oriental arriba fins al mar, on presenta una costa baixa i amb dunes.
ECONOMIA – El terme, regat pel Palància, és en gran part dedicat als conreus; hi predomina l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia major de Morvedre, que rega el terme amb aigües procedents del riu. El principal conreu és el taronger, que n’ocupa la major part de la superfície agrària. Hi tenen una certa importància la ramaderia de llana, la bovina i les granges avícoles. A més de les funcions que li corresponen com a capital de comarca, és un important centre agrari i industrial amb funcions comercials dins de la comarca (hi ha mercat els dimecres), així com també a la conca del Palància.
La indústria es concentra sobretot al Port de Sagunt, factor que ha provocat que la població d’aquest agregat superés la de la ciutat. Indústria siderúrgica, que es convertí en un complex siderúrgic integral amb el nom d’Alts Forns del Mediterrani; aquest complex entrà en una greu crisi a partir del 1983, quan dins l’àmbit del pla de reestructuració de la siderúrgica espanyola, es decidí el tancament de les instal·lacions saguntines. A més, sobresurten també la indústria química (superfosfats, subproductes de les coqueries) i la mecànica, seguides de l’alimentària (conserves vegetals) i de la fabricació de materials per a la construcció (fàbriques de ciment). Àrea comercial de València.
POBLACIÓ – La immigració, a conseqüència de l’increment industrial, suposà un notable creixement demogràfic, i la població s’ha multiplicat per 8 des del 1900; el principal augment durant el segle XX es registrà entre el 1920 i el 1930, període en que es doblà la població; també s’ha de fer esment del període 1950-60, amb un augment del 49 % de la població. L’ascens demogràfic es manifesta també respecte del total comarcal: si el 1900 en representava el 42%, en l’actualitat, concentra més de tres quartes parts de la població. La personalitat d’aquesta ciutat, que ha impedit la creació de nuclis importants al voltant, a més de les activitats industrials, es conseqüència de la riquesa agrària i de la bona localització, a la costa, i de la condició com a via d’entrada que remunta cap a la vall de l’Ebre.
HISTÒRIA – Sagunt fou originàriament una ciutat ibèrica del nord del territori del edetans, anomenada Arse i que posteriorment es conegué amb el nom actual de Sagunt. Durant l’època musulmana pertanyé a la taifa de València, i el 1238 fou reconquerida per les tropes de Jaume I; des d’aleshores tingué un important paper polític, atesa la seva situació estratègica en les comunicacions entre Catalunya, València i Aragó. Pere III el Cerimoniós, durant les lluites que sostingué contra la Unió valenciana, s’hi instal·là, i els morvedrencs, d’acord amb els unionistes, el portaren sota custòdia a València (1348). En les lluites de Pere III contra Castella fou fortalesa de Pere el Cruel, i, malgrat la pau de Morvedre, signada pel juny de 1363, la guerra continuà i Pere el Cerimoniós hi posà setge (juny 1364), després del qual la vila fou reduïda a carrer de València (1365). Ferran I d’Antequera hi obtingué la victòria amb la qual s’assegurà el domini del regne de València (27 febrer 1412). L’any 1868 el govern espanyol li retornà el nom de Sagunt.
ART – L’antiga ciutat, reconstruïda per Escipió, és situada en un turó envoltat de muralles. Durant l’Imperi s’aixecaren a l’acròpolis edificis oficials, com el temple i el teatre (ben conservat), mentre que la població vivia a la part baixa. S’han trobat restes de mosaics, escultures, etc. Les seves ceràmiques foren molt lloades per Plini i Marcial. D’època medieval resta una església gòtica del segle XIV.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015)
Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l’abrupte sector del port de Sagra.
Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.
La vila, d’origen àrab, s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del segle XVI). La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.
Dades dels Països Catalans 