Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Riola (Ribera Baixa)

3 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 5,60 km2, 10 m alt, 1.835 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del Xúquer, el territori és pla.

La sèquia dels Quatre Pobles, amb aigües procedents del Xúquer, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu dedicada sobretot als tarongers i, en menor grau, a les hortalisses; l’arròs havia estat un monocultiu, però és en regressió. La indústria principal és la derivada de l’agricultura. Àrea comercial de València.

Augment de prop del 65% de la població des del 1900 (llavors, 1.058 h), però des del 1950 ha sofert un estancament demogràfic, i fins i tot un retrocés d’ençà mitjans decenni de 1980.

El poble (riolencs), d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer; l’església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan segle XVIII. Formà part de la baronia de l’Honor de Corbera.

El municipi comprèn també el despoblat i partida de Nacla.

Enllaç web: Ajuntament

Rigardà (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,61 km2, 298 m alt, 363 hab (2009)

(fr: Rigarda)  Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló, entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet, És drenat per la riera de Rigardà, afluent dretà de la Tet. La part muntanyosa del terme és, en part, boscada.

S’hi conreen principalment vinya i fruiters. Perd població (250 h el 1936), bé que d’ençà del 1962, quan assolí el mínim de tot el segle XX, no ha deixat de créixer.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on és conserva una creu processional i una custòdia d’argent, del segle XV, procedent del veí despoblat de Vilella. Formà part del vescomtat de Jóc.

Ribesaltes (Rosselló)

22 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,75 km2, 21 m alt, 8.299 hab (2009)

(fr: Rivesaltes) Situat al Riberal, al nord de Perpinyà, a banda i banda de l’Aglí, a la seva confluència amb el Robol. El terme és pla.

L’economia és basa en l’agricultura que ocupa gran part del terme. Els conreus de regadiu s’estenen vora l’Aglí i es destinen a la producció de fruites (albercocs, prèssecs) i verdures. El secà és dedicat a la viticultura (vi de Ribesaltes). Hi ha caves cooperatives, que comercialitzen vins negres i vins dolços naturals (moscatell). Augment del 42% de la població des del 1936 (llavors 5.009 hab).

El poble és situat a la dreta de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu (refeta el segle XVII). Dins el terme hi ha l’aeroport de Perpinyà, el Mas de les Garrigues i les ruïnes d’època romana de Les Parets d’En Borró.

Ribesalbes (Plana Baixa)

8 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 8,44 km2, 172 m alt, 1.233 hab (2015)

Situat a l’esquerra del Millars, a l’inici del pantà de Sitjar, que ocupa bona part del terme, a la rodalia d’Onda, a l’extrem nord de la comarca.

Predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; en els primers es conreen garrofers i ametllers; de regadiu, arbres fruiters. Sobresurt la indústria terrissera i de rajoles, afavorida per l’abundància de la “terra de pipa”, matèria primera excel·lent per a la ceràmica fina. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La població del 1900 (1.012 h) no fou superada fins al 1950 (1.328 h), i s’ha mantingut estable fins a l’actualitat.

El poble està situat a l’esquerra del Millars; l’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. Té també els barris de Sant Llorenç i de la Llometa. Fou lloc de moriscs i depengué del terme general del castell d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Riba-roja de Túria (Camp de Túria)

18 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,7 km2, 125 m alt, 21.499 hab (2014)

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Horta i la Foia de Bunyol, a banda i banda del riu Túria.

Més de tres quartes parts del terme són conreades: els conreus de regadiu són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Riba-roja, amb aigües procedents del Túria. El principal conreu és el taronger, seguit de les hortalisses. Al secà s’obtenen els conreus mediterranis (cereals, olivera i vinya). Les principals indústries són les de ceràmica i de materials per a la construcció, i també l’alimentària. Àrea comercial de València. Des del 1900 la població s’ha més que duplicat, amb un creixement accelerat a partir del 1950.

Vila d’origen islàmic, a la dreta del Túria. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Rià i Cirac (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,82 km2, 384 m alt, 1.284 hab (2013)

(fr: Ria-Sirach) Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet.

La població viu de l’agricultura: els conreus, que s’estenen vora el riu, produeixen cereals i vinya els de secà, i fruites (pomes, peres, cireres i albercocs) els irrigats. Ramaderia de bestiar boví, oví i cabrum. Serradores i indústria de la construcció. Experimentà un creixement tot al llarg del segle XX (776 hab el 1931, 982 el 1962, 1.017 el 1990).

La capital del municipi és Rià. El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà (malgrat que els dos municipis no són limítrofs), que en fou segregat el nou el 1983.

Requena (Plana d’Utiel)

57 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Plana d’Utiel (País Valencià): 814,20 km2, 692 m alt, 20.621 hab (2015)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Format al sector oriental de l’altiplà de Requena.

Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram. Apicultura. Dins el sector secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d’ingressos de l’economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. És centre d’una àrea comercial dependent de la ciutat de València.

La ciutat és prop de la riba esquerra del Magre, a la sortida dels ports (serra de les Cabrelles); conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval, i és a redós de l’antic castell de Requena, fortalesa del segle XV. Entre els diversos monuments que conserva cal esmentar l’església arxiprestal del Salvador i l’antiga parròquia de Santa Maria, modificades al segle XVIII, conserven dos magnífics portals gòtics; la parròquia de Sant Nicolau té el seu origen al segle XIII; l’església de Sant Salvador, del segle XIV, té una interessant portada flamígera del segle XV.

Al segle XIX sorgiren 42 agrupacions noves per a l’explotació de les antigues deveses, entre els quals els pobles i caseries de Calderón, El Campo de Arcís, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Casas del Río, Los Cojos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Los Isidros, Pedrones, El Pontón, La Portera, El Rebollar, Roma, Los Ruices, San Antonio de Requena, Turquía i Villar de Olmos.

.

Relleu (Marina Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)

Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.

Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.

Enllaç web: Ajuntament

Reiners (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 27,56 km2, 307 m alt, 1.297 hab (2013)

(fr: Reynès) Situat a la dreta de la vall del Tec, al peu dels pics de Salines i de Fontfreda, al baix Vallespir, al sud-oest de Ceret. Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners.

Agricultura amb conreus de cereals i oliveres, però els principals són els de vinya, amb producció de vins, i els fruiters (cirerers, pomeres, albercoquers, presseguers i avellaners); també tenen importància les hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.

El terme comprèn, a més, el poble del Vilar, els veïnats de Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d’Envistadors i l’església de Sant Julià de Bussac.

Redovà (Baix Segura)

10 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 9,36 km2, 25 m alt, 7.623 hab (2014)

(cast: Redován) Situat en zona de parla castellana del País Valencià. Accidentat en part per la serra de Callosa, entre aquesta i el riu Segura, on hi ha la rambla de Redovà.

L’agricultura de regadiu és la base de l’economia, possible gràcies als regatges derivats de la sèquia de Callosa i a diferents pous; els conreus més estesos són els d’hortalisses, blat de moro, cotó i alfals. Precisament l’expansió del regadiu ha permès un increment demogràfic tot al llarg del segle XX. La indústria es derivada del sector agrícola (conserves). Àrea comercial d’Oriola.

El poble és d’origen islàmic; església parroquial dedicada a sant Miquel.

El municipi comprèn també el barri de San Carlos.