Arxiu de la categoria: Empreses

Planeta, Editorial

(Barcelona, 1950 – )

Empresa fundada per Josep Manuel Lara i Hernández. El 1965 inicià la seva expansió per Iberoamèrica, i des de principis dels anys 1980, amb l’adquisició de nombroses editorials espanyoles (Seix Barral, Ariel, Deusto, Espasa Calpe i Columna, entre d’altres) o l’associació amb d’altres, com la italiana De Agostini, s’ha convertit en el grup editorial més important del mercat hispanoamericà.

S’ha especialitzat en la publicació d’obres literàries entre les quals destaquen les col·leccions “Autores Españoles Contemporáneos”, “Clasícos Contemporáneos”, etc. Ha publicat també enciclopèdies, en col·laboració amb l’editorial francesa Larousse, i grans obres de caràcter general.

Des del 1951 atorga anualment el Premi Planeta per a novel·les escrites en llengua castellana, i des del 1980 ha tornat a convocar el premi Ramon Llull (creat el 1968) per a novel·les escrites en català, actualment ampliat a tots els gèneres narratius.

Enllaç web:  Grup Planeta

Montesa -motocicletes-

(Barcelona, febrer 1945 – )

Marca de motocicletes, creada i fabricada per l’empresa Permanyer SA d’Indústries Mecàniques. El 1962 es traslladà a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

Fou la primera marca de motocicletes fabricades en sèrie al país. La producció anual (1974) fou de 30.000 unitats i el 1980 de 17.320. Hom n’exportà a 36 països.

Era coneguda arreu del món pels seus èxits en competicions esportives. Amb motiu de la creació del model Impala, el 1962 tres motoristes barcelonins feren el recorregut de la Ciutat del Cap a Catalunya.

A finals dels anys 1970 travessà una aguda crisi que el 1981 la dugué a plantejar un pla de reestructuració. El 1982 signà un acord amb Honda Motor per a fabricar models d’aquesta firma japonesa.

Enllaç web: Montesa

Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya

(Vilassar de Mar, Maresme, 1983 – )

Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior. Actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació. És integrada per més de 400 socis i més de 4.000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura.

El sector s’inicià el 1925 quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell. La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys 1960, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus. La seva creació respon al desig de potenciar la voluntat de modernització del sector agrícola de les comarques catalanes i de tot l’estat espanyol.

Els seus objectius bàsics són ajudar a millorar les operacions comercials de la zona, racionalitzar, clarificar i legalitzar al màxim el mercat i les seves cotitzacions i promoure la concentració de l’oferta i la demanda, la qual cosa facilita les transaccions i obre nous canals de distribució. També hi són presents un gran nombre de serveis d’interès general.

Disposa de 55.000 m2 de superfície i té una llotja informatitzada. Edita una publicació mensual i organitza diversos cursets i exposicions.

Enllaç web: Mercat de Flor…

MercaBarna

(Barcelona, 1967 – )

Empresa (Mercat Central d’Abasts de Barcelona SA). Constituïda per a la creació d’un mercat central polivalent a la ciutat, amb la participació de l’ajuntament, Mercasa, Vegé-Barcelona SA i altres empreses privades. És filial de l’empresa estatal Mercasa.

El 1971 fou inaugurat a la Zona Franca el mercat de fruites i verdures (que substituí l’antic Born). Els seus inicis han estat marcats per fortes polèmiques de tipus sanitari (inundacions del 1971 i plagues de mosquits i rates) i econòmic (preus de les concessions).

Enllaç web: Mercabarna

Grupo Zeta

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.

Gremi de Fabricants de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 1559 – )

Entitat. Creada a partir del gremi de paraires de Sabadell. Construí uns estricadors per a l’assecatge de peces (1565) i un rentador (1581). Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’hospital (1566). Després de les corts de Cadis, i a causa de les disposicions de llibertat de treball, entrà en un període de crisi.

A partir del 1863, en què fundà l’Institut Industrial de Sabadell, la seva activitat professional i educativa ha estat ingent. Destaquen entre les seves obres la Unió Llanera Espanyola (1881), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell (1886), la Unió Industrial (1899), l’Escola Industrial d’Arts i tèxtil de l’estat espanyol.

Enllaç web: Gremi de Fabricants de Sabadell

Gas Natural SDG, S.A.

(Catalunya, 1990 – )

Societat. Nom que prengué el 1990 l’empresa Catalana de Gas i Electricitat SA en absorbir Gas Madrid i els actius de Repsol Butano.

Aquest any el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (14%). Així mateix, distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més, efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d’un terç de les industrials.

Freixenet SA

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, inici segle XX – )

Empresa productora de cava. Fou fundada per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l’empresa Sala, exportadora de vins. Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos.

A mitjan dècada del 1980 començà a incorporar altres marques de cava, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol; aquesta política i l’increment de les exportacions l’han convertida en una de les primeres empreses del sector a l’estat espanyol.

Té diverses filials a la Xampanya (França), a Califòrnia (EUA) i a Querétaro (Mèxic).

Forces Elèctriques de Catalunya SA

(Barcelona, 1951 – )

(FECSA)  Empresa. Constituïda pel financer Joan March, el qual s’adjudicà (1952) les accions de la Barcelona Traction.

Té diverses central hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre, l’Ebre i a la Vall d’Aran. Té centrals tèrmiques a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Participa a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Té participació quasi total a Forces Hidroelèctriques del Segre SA, a dues companyies mineres i a Constructora Pirinenca, entre d’altres.

És la primera empresa elèctrica catalana, malgrat que la seva delicada situació financera desembocà (1987) en una discutida suspensió de la cotització en borsa de les seves accions. La família March es desprengué de la major part de les seves accions, però es manté representada en el consell, on hi ha igualment representants de la Caixa de Pensions, del Banco Central, del Banco de Bilbao i del Banco de Santander.

Foment del Treball Nacional

(Barcelona, 1889 – )

Associació d’empresaris. Fundada per la fusió de l’Institut de Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola. Defensà el proteccionisme.

Durant els primers deu anys d’existència tingué una activitat força rellevant, sota la direcció d’Albert Rusiñol i J. Ferrer i Vidal. Intervingué en la reforma de l’aranzel del govern Cánovas, el 1891. Treballà molt activament en la campanya contra els tractats de comerç propugnats pel govern Sagasta el 1893 i també contribuí en l’aprovació de l’aranzel de 1906.

Després de les pèrdues dels mercats colonials, prengué la iniciativa del missatge adreçat a la reina regent (novembre 1898), on es reclamava un nou pla econòmic. Propugnà la creació d’un port nou amb zona franca, per fomentar l’exportació i el comerç, així com l’establiment d’una Escola Industrial, aquestes propostes reberen la negativa del govern, que hi veia una manifestació del regionalisme polític català.

Molt activa durant el franquisme, lligat a l’Organització Sindical. Als anys 1970, amb la instauració de la democràcia, fou un dels organismes que donaren origen a la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).

Enllaç web: Foment del Treball Nacional