Arxiu de la categoria: Empreses

Administració, Promoció i Gestió

(Catalunya, 1984 – 2010)

(ADIGSA)  Empresa creada per la Generalitat. Té el seu origen en la inicialment denominada Santa Maria de Gallecs SA, empresa creada amb l’objecte d’urbanitzar terrenys en el terme d’aquesta població.

El 1992, ja en la condició d’empresa pública, els seus principals objectius consistien en l’administració del patrimoni d’habitatges de promoció pública de l’Institut Català del Sòl, en la promoció de vendes de parcel·les i habitatges d’aquest Institut i, per compte propi, en l’adquisició d’habitatges i solars de protecció oficial i la seva alienació, i en actuacions referides a la rehabilitació d’habitatges.

L’any 2010 quedà absorbida per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

ADI-FAD

(Barcelona, 1957 – )

(Associació de Dissenyadors Industrials, secció del Foment de les Arts DecorativesInstitució. Va formar part del FAD des del 1960. Des del 1961 és membre de l’International Council of Societies of Industrial Design.

Promou el disseny industrial, especialment amb la concessió anual dels premis Delta ADI-FAD, de caràcter internacional.

Enllaç web:  ADI-FAD

Zeta, Grupo *

Veure> Grupo Zeta  (conjunt d’empreses periodístiques).

Transatlàntica, Companyia

(Cuba, 1852 – )

Empresa de transports marítims. Fundada per Antoni López i López amb el nom d’Antonio López y Compañía. El 1861 obtingué en exclusiva els transports entre l’estat espanyol i les Antilles i des del 1877 obtingué també línies amb països sud-americans, les Filipines, etc.

El 1881 l’empresa es traslladà a Barcelona amb el seu nom actual i prosperà considerablement durant l’època dita de la Febre d’Or. Superà la crisi que suposà la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines (1898) i el 1914 era la companyia marítima més important d’Espanya, amb 23 vapors en actiu (tonatge brut de 105.099 tones) i serveis propis o combinats, mercants i de passatgers, que cobrien la major part del món.

Actualment serveix, entre altres, les línies marítimes de Barcelona a La Guayra i Veracruz, per València i Cadis.

Teide, Editorial

(Barcelona, 1942 – )

Editorial. Fundada per F. Rahola i d’Espona i J. Vicens i Vives. Vicens hi aportà els coneixements d’historiador i l’experiència a l’Institut Escola; Rahola fou deixeble d’Alexandre Galí i de l’Escola Blanquerna.

L’editorial centrà l’activitat en el llibre d’ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació. Història de la literatura catalana de J. Ruiz i Calonja (1954) és la primera obra didàctica en català des del 1939; Beceroles de Maria Àngels Garriga (1965) la primera destinada als infants.

La contribució de Teide a la introducció a l’escola de noves tendències lingüístiques (C. Pleyan) i matemàtiques (Z.P. Dienes) i del català és remarcable.

Enllaç web:  Teide Digital

Selecta, Editorial

(Barcelona, 1946 – 1986)

Editorial fundada per Josep Maria Cruzet. En fou un antecedent la reedició de les Obres completes (1943) de Verdaguer. La tenacitat i les gestions a Madrid del seu fundador aconseguiren el permís d’editar en col·leccions els primers llibres catalans de la postguerra.

N’ha estat director literari Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé. Per imposició de les circumstàncies, de moment llançà reedicions, i de mica en mica obres noves d’autors ja coneguts, o de nous. Publica gèneres tan diversos com poesia, novel·la, conte, assaig, teatre, crítica, viatges, memòries i història.

Cal destacar la sèrie d’obres completes en volums normals de Josep Pla i de Gaziel i molts dels premis: Joanot Martorell, Sant Jordi, Víctor Català, Josep Yxart, etc. És remarcable l’eclecticisme i l’heterogeneïtat i valor divers d’autors i obres.

La Biblioteca Selecta (1946) ha publicat més de cinc-cents títols. La Biblioteca Perenne (1948) en té una trentena: obres completes de Joan Maragall, Joaquim Ruyra i Gaziel a Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i Carles Soldevila. La Biblioteca Excelsa (1948) recollí en un sol volum les obres de Víctor Català, Guerau de Liost, Miquel dels Sants Oliver i, en diversos, el teatre de Josep Maria de Sagarra, etc. La Biblioteca Selecta Universal (1952) publicà traduccions, però aviat s’integrà a la Biblioteca Selecta. Des del 1975 edita la col·lecció Antílop, paral·lela a la Biblioteca Selecta.

L’any 1986, es fusionà amb la Llibreria Catalònia, convertint-se en una secció més de l’esmentada llibreria.

Seix Barral, Editorial

(Barcelona, 1911 – 1982)

Editorial. Fundada per J. Seix i Salomó, que fou succeït en el negoci pels seus fills Seix i Faya.

El 1945 l’empresa es renovà, adoptà el nom de Seix Barral i entrà a la direcció el poeta Carles Barral i Agesta. Aleshores edità, en castellà, a més de llibres d’art molt il·lustrats, obres de divulgació científica i textos per a l’ensenyament, les col·leccions Biblioteca Breve i Biblioteca Formentor, i des del 1957 concedí anualment el Premio Biblioteca Breve de novel·la.

Carles Barral se separà de l’empresa el 1970 i fundà Barral Editors. El 1974 Seix Barral es fusionà amb Editorial Ariel i juntes el 1982 es van integrar en el grup Planeta.

SEAT

(Catalunya, 9 maig 1949 – )

(Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme)  Empresa fabricant d’automòbils. Promoguda per l’Instituto Nacional de Industria el juny de 1949 i fundada el 1950 amb una participació de FIAT i sis bancs espanyols. L’objectiu social era la fabricació d’automòbils a la Zona Franca de Barcelona, activitat en la qual jugà un paper pioner. Posteriorment s’acordà la construcció d’altres factories a Martorell (1972), el Prat de Llobregat (1979) i Pamplona (el 1975, després d’una operació comercial).

Des del 1978 patí una forta crisi, especialment després de la retirada de FIAT el 1980, i l’INI es va fer càrrec del control de l’empresa per garantir-ne la supervivència. El 1982 fou signat un acord de col·laboració amb Volkswagen, empresa a la qual fou venuda posteriorment.

Les despeses provocades per noves inversions (especialment una nova planta a Martorell) van fer necessari un nou pla de reestructuració, el desmembrament en diverses filials (entre elles la financera Fiseat) i la venda i tancament d’algunes plantes (com la de la Zona Franca).

Sanglas

(Barcelona, 1942 – 1982)

Marca de motocicletes. Creada i fabricada per l’empresa Tallers Sanglas SA, fundada al Poblenou i domiciliada des del 1959 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Fou una de les primeres marques de l’estat espanyol quant a motocicletes de gran cilindrada (al principi, de 295, 350 i 500 cm3).

La producció anual (1976) fou de 4.000 unitats, de cilindrades de 400 i 500 cm3, exportà a vuit estats europeus i fou durant molts anys el principal proveïdor de les forces de policia, de l’exèrcit i d’altres organismes oficials de l’estat. No ha participat mai en competicions.

El 1981 fou adquirida per l’empresa japonesa Yamaha.

Salvat Editors

(Catalunya, 1923 – )

Societat editorial. Els seus orígens daten del 1869, any de la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat. El 1897 Espasa y Compañía es dividí, i Manuel Salvat prosseguí les activitats editorials sota el nom de Salvat e Hijo, substituït posteriorment pel de Salvat y Compañía S. en C. (1901).

L’editorial publicà aleshores (1910), en 3 volums, un Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, que prenia com a punt de partida el de Pere Labèrnia i que fou dirigit per Cels Gomis i Josep Fiter. Adoptà el nom de Pau Salvat el 1917 i el 1923, l’actual nom. El 1988 passà a formar part del grup francès Hachette.

Des de la seva fundació, aquesta editorial mostrà preferència per l’edició d’obres científiques i enciclopèdiques, entre les quals destaquen Colección Agrícola Salvat, Salvat Medicina, Diccionario Terminológico de Ciencias Médicas, Diccionario enciclopédico Salvat, Universitas, Salvat Alfa, Historia del Arte, Fauna, Los Grandes Compositores, Musicalia, i les col·leccions Grandes Temas, Temas Clave, etc.

En català cal esmentar el Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, el Costumari Català (de Joan Amades), el Salvat Català, la Gramàtica Catalana (d’Albert Jané), l’Aproximació a la història de la llengua (de Sanchis i Guarner) i la Història de Catalunya.

Des de mitjans de la dècada de 1990, Salvat edita també obres en suport electrònic.