(Catalunya, 1997 – 2003)
Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya.
La llicència per a operar al Principat l’obtingué l’any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis.
Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l’empresa Aunacable del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable.
(Barcelona, 1945 – 1975)
Empresa editorial. Creada per Francesc F. Mateu.
Dedicada a l’edició d’obres sensacionalistes, de consum i infantils.
Publicà profusament, però només uns pocs títols en català, entre els quals destaca Dolça Catalunya (1969-70), extensa obra i d’una gran difusió, molt il·lustrada en color.
(Catalunya, 1947 – 1989)
(MACOSA) Empresa metal·lúrgica.
Els seus orígens es remunten a l’any 1858 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, dirigida per l’empresari Manuel Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual.
Les seves instal·lacions són al barri barceloní del Poblenou, a València i a Alcázar de San Juan (Castella la Nova) i produeix, a més del productes tradicionals, vàlvules, construccions metàl·liques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora.
Pertany al grup del Banc Central. La xifra de vendes assolí 12.308 milions de ptes el 1980 i donava feina a 3.230 empleats.
El 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre i Marítima i es convertí en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril SA (MEINFESA).
(Barcelona, segle XX)
Impremta. Dedicada a treballs comercials i a la impressió de butlletins, preferentment de caire religiós i del nacionalisme català, a la barriada de Sant Martí de Provençals.
Realitzà “El Lliri de Sant Lluís” (1914), mensual catòlic de joves; “Associació del Col·legi Acadèmia de Catalunya” (1919), butlletí editat per les Escoles de l’Ateneu Obrer de Sant Martí, i “Jordi Erin” (1922), periòdic nacionalista català.
(Barcelona, 14 setembre 1855 – )
Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona.
Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu de Palomar.
S’ha dedicat a l’elaboració de diferents màquines i peces: maquinària tèxtil, vaixells, bombes d’aigua, material ferroviari, o material per a la decoració i construcció, com ara el dels mercats de Sant Antoni (1879) i del Born (1888).
L’any 1884 va produir la primera locomotora i fins al 1920 només en construí 93, generalment petites, per a les línies locals de via estreta. El 1917, gràcies a la política econòmica del govern, millorà la situació de la empresa, la qual va rebre la comanda de 50 locomotores.
Després de la guerra civil va entrar a l’empresa capital de la casa Krupp, posteriorment fou adquirida per l’Instituto Nacional de Industria i el 1993, venuda en un 85% a una empresa britànica del sector.
(Barcelona, 1975 – 2004)
Editorial. Fundada per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola.
Iniciada en el camp del llibre polític, va ampliar les seves publicacions a l’àmbit infantil i juvenil, la gastronomia o la novel·la policíaca, entre altres col·leccions.
L’any 2000 fou adquirida pel Grup RBA, però conservà el nom i l’autonomia fins al 2004, que es fusionà definitivament.
(Barcelona, 1977 – )
Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.
Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.
La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.
El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.
(Barcelona, fi segle XIX – després 1928)
Entitat proteccionista. Creada amb l’objectiu de defensar els interessos de l’estament comercial i industrial davant del govern espanyol.
Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914).
Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901.
(Barcelona, 1855 – 1933)
Llibreria popular. Creada per Innocenci López i Bernagossi i continuada pel seu fill, Antoni López i Benturas.
El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l’Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics de la família López, la qual també edità allí nombroses col·leccions de llibres.
Importants escriptors i dibuixants de l’època, hi tingueren animades tertúlies.
(Barcelona, 16 gener 1908 – 1998)
Empresa. Dedicada a la producció d’aparells elèctrics i electrodomèstics que té l’origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira.
La societat signà un conveni d’assistència, a partir de l’any 1914, amb l’empresa holandesa Philips. Posseïa fàbriques a Barcelona (Zona Franca), Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.
Fabricà tubs fluorescents, articles per a l’enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats.
L’any 1998 fou absorbida totalment per Philips.
Dades dels Països Catalans 