(Barcelona, 1973 – )
Empresa. Successora d’Angloespanyola d’Electricitat, constituïda el 1921. Des del 1973 és una filial de la multinacional japonesa Matsushita Electric Industrial.
El domicili social és a Barcelona i té tres plantes industrials a Celrà (Gironès), on produeix electrònica de consum (vídeos, aparells d’alta fidelidat, televisors, etc).
El 1985 facturà 14 212 milions de pessetes i tenia una plantilla de 465 treballadors.
(Barcelona, 1957 – 1978)
Editorial. Fundada pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC).
Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció L’Home Nou) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions Síntesi i El Mundo y los Hombres) i la pedagogia popular (col·leccions Nadal i Navidad).
Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la col·laboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com Trabajo y Sociedad i Temps de Concili, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII.
Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats (1969) durant mig any. Des del 1970 fins què cessà l’activitat de l’editorial, en fou director literari Joan Carrera.
Creà tres premis: Premi Nova Terra (des del 1964), sobre el món del treball, Antoni Balmanya (des del 1964), sobre pedagogia, i Carles Cardó (des del 1967), sobre assaig religiós.
Des del 1971 començà a publicar literatura (amb les col·leccions El sentit de la història i J.H.) i des del 1975 (arran de la publicació de les conferències de Les terceres vies a Europa) tractà els temes del canvi democràtic: es féu càrrec de la revista “Oriflama”, que convertí en setmanari i impulsà la col·lecció Noves Actituds.
(Barcelona, 1920 – )
Empresa industrial. Fundada com a filial de l’empresa suïssa Nestlé Alimentana AG. Dedicada a la fabricació de productes alimentaris derivats de la llet i del cacau, fou reestructurada el 1940 com a representant dels seus productes per a tot l’estat espanyol.
Té instal·lacions a Esplugues de Llobregat, Sant Gregori, Viladecans, Sant Celoni i altres a la resta de l’estat.
Constitueix el primer grup alimentari de l’estat espanyol. Amb les seves filials comercialitza una àmplia gamma de productes.
(Barcelona, juliol 1905 – segle XX)
Establiment tipogràfic cooperatiu. Creat per Ignasi Clarià, Josep M. Palau, Francesc Millà i altres, tots ells expulsats pel febrer de 1908 -en ésser considerats empresaris- de la societat obrera El Arte de Imprimir.
Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, puix que Clarià i Palau eren caps dels tallers d’“El Progreso”.
Els anarquistes dirigents d’El Arte de Imprimir aconseguiren el suport de la federació regional al boicot a “El Progreso”.
El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l’aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s’uniren també al boicot, especialment a partir del desembre de 1908.
(Barcelona, 1917 – 1929)
Editorial. Fundada per Antoni Muntanyola i Carné, especialitzada en llibres infantils en català i en castellà.
Després del primer títol, Bernardo y el gigante, edità, amb èxit, contes populars i d’autors consagrats -Carner, Riba- i afermà el prestigi de diversos artistes.
Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 (no cobrà importants partides d’exportació a l’Amèrica del Sud), fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey (Barcelona 1909 – 20 maig 2006), advocat i polític, amb el nom d’Edicions Muntanyola.
(Barcelona, 1963 – 1981)
Conjunt d’empreses periodístiques, fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró.
Tenint com a base el setmanari “Mundo” i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris “Mundo Diario”, “Tele-eXprés”, “Catalunya Exprés” i l’esportiu “4-2-4”.
Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris (1980-81) i a la fallida del grup.
(Barcelona, 1861 – 1981)
Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.
S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.
Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.
El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.
Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.
(Barcelona, 1933 – 2004)
Editorial. Fundada per Pau i Lluís del Molino i Mateus.
S’ha especialitzat en col·leccions, en castellà, de literatura de tipus popular (Biblioteca Oro), per a infants i joves (Richmal Crompton, Aventuras de Guillermo, Enid Blyton, etc) i novel·les policíaques, especialment d’Agatha Christie, de la qual publicà també diverses traduccions al català.
El 2004 va ser absorbit per RBA Libros, el qual manté el nom en algunes col·leccions.
(Barcelona, 1901 – )
Empresa. Fundada per Lluís Millà i Gàcio i establerta al carrer de Sant Pau.
Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya.
Com a editorial inicià la sèrie Catalunya Teatral, amb més de dos-cents cinquanta títols.
A la postguerra primer hagué d’editar només en castellà —Monografías Históricas de Barcelona—, però després reprengué en català la Biblioteca Popular, amb tiratges de fins a vint mil exemplars.
Ha publicat també llibres de bibliòfil i el monumental Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-54) de J.F. Ràfols, en tres volums, i Els pseudònims usats a Catalunya (1951), de Josep Rodergas.
L’any 2015 va tancar per reformes, però continua el negoci per Internet i a diverses fires.
(Barcelona, 1990 – )
(MEFF) Organisme financer. Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l’estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials.
L’objecte es reduir el risc sobre les variacions del tipus d’interès d’aquests actius per part dels seus tenidors.
També s’ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA per cobrir els riscs de canvi.
Dades dels Països Catalans 