(Barcelona, 1929 – )
Veure> Escola Massana (institució d’ensenyament d’art).
Massana, Escola *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
Manacor, Capella de
(Manacor, Mallorca Llevant, 1897 – 1987)
Agrupació polifònica creada per Antoni Josep Pont i Llodrà i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes Balears.
El seu repertori era basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.
mallorquí -lingüística-
(Illes Balears)
Varietat del català central del grup balear que es parla a l’illa de Mallorca.
Conserva les formes més arcaiques del català i es caracteritzà principalment per la manca de la desinència verbal en la primera persona del present d’indicatiu, com en el català antic: jo cant. conserva l’articulació de la vocal neutra tònica (é) que correspon a la e tancada del llatí vulgar, articulació que, segons Badia i Margarit, pot ésser que fos general en el català oriental.
Pertany al grup dels dialectes catalans de parlar salat que han conservat l’article derivat de ipse, adoptant per al singular les formes es (s’ davant vocal), sa (s’ davant vocal), i per al plural es (ets davant vocal) i ses; so (plural sos) és la forma de l’article masculí precedit de la preposició amb.
Una altra de les seves característiques és la distinció entre o i u àtones, però confon, en canvi, la a i la e en fer-les ambdues neutres.
Maioricensis Schola Lullistica
(Palma de Mallorca, 1935 – )
(MSL) Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l’obra de Ramon Llull.
Els membres de l’associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones”.
En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista “Estudios Lulianos” i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960).
Enllaç web: Escola Lul·lística de Mallorca
Magdalena, festa de la -Castelló-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Festa principal de la ciutat. Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena.
Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos.
El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates, acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants.
Modernament, la festa comença amb el pregó, desfilada històrico-folklòrica, i es complementa amb castells de focs, certàmens literaris i concursos i espectacles diversos.
Mestrat, escola del
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV)
Escola pictòrica. Nom donat a l’obra pictòrica sortida del taller -o que hi era relacionada- que regien el pintor Valentí Montoliu i els seus fills, durant la segona meitat del segle XV.
lliura
Antiga unitat de pes. Dividida en 12 unces, era equivalent a uns 400 gr al Principat, a 407 gr a les Illes Balears i a 355 gr al País Valencià.
Liceu de València, El
(València, 1836 – 1863)
Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863.
En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l’època. Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües (1858), on foren premiats, en català, Víctor Balaguer i Teodor Llorente i Olivares.
L’entitat publicà una revista, “El Liceo” (1841-43), en la qual aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz, que tòpicament són preses com a inici de la Renaixença al País Valencià.
Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics.
Junta Central Fallera
(València, 1939 – )
(JCF) Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928.
Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat.
La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles. Té la seu a l’actual Museu Faller, de València.
Enllaç web: Junta Central Fallera
Jocs Florals de Lo Rat Penat
(València, 1879 – )
Certàmens poètics anuals. Creats per l’entitat Lo Rat Penat. A semblança dels Jocs Florals de Barcelona foren, tanmateix, un acte més social que una potenciació de la Renaixença valenciana. Han tingut sempre un caràcter bilingüe.
N’han estat mantenidors personatges tan heterogenis i contradictoris com Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall, Teodor Llorente, Ignasi Iglésias, Jaume Bofill i Mates, Alcalá Zamora, Josep Maria de Sagarra, Millán Astray, Silva Muñoz, etc. Només han sofert la interrupció de la guerra civil (1936-39).
A part els premis ordinaris, han estat atorgats guardons de prosa literària, de música i de teatre i història. El valor literari de les composicions premiades és molt fluctuant, amb un floralisme accentuat.
Darrerament tendeixen a premiar autors de tot el domini lingüístic català.
Dades dels Països Catalans 