Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Deixa un comentari

(Mallorca, 1956 – )

(MEGM)  Associació escolta. Creada per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret. L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del segle XX.

L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs.

A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura.

Enllaç web: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Moviment d’Escoles Mallorquines

Deixa un comentari

(Lluc, Mallorca, 1984 – )

Associació pedagògica. Constituïda a iniciativa de la Comissió per a l’Ensenyament i la Normalització del Català (CENC), en una trobada de nou escoles. El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre’n la tasca.

En foren els centres pioners els col·legis públics Joan Veny i Clar (Campos), Es Porxo (Deià), Antònia Alzina (Lloret), Joan Mas i Verd (Montuïri), Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc.

La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia.

Enllaç web: Escoles Mallorquines

Moros i Cristians, festes de

7 Respostes

(País Valencià)

Festa de diverses localitats valencianes. Se celebren en commemoració de la victòria dels cristians contra els moros. Sembla que daten de poc després de l’expulsió dels moriscs (1609).

Les colles que organitzen la festa són anomenades filaes (mores i cristianes) i cadascuna té els seus propis uniformes.

Les entitats participants tenen una junta directiva formada pel president (o primer tro, ja que és el primer a disparar l’arcabús), el secretari (o darrer tro, que és el darrer a disparar) i el tresorer (o cop, el qual dispara enmig de la formació).

Moma Teatre

2 Respostes

(València, 1982 – )

Companyia teatral. Fundada per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack.

Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l’estudi i l’exhibició de teatre bàsicament contemporani. Aquest treball es consolidà amb la formació d’una companyia estable, Barcelona o l’Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents. Des de la seva creació rebé nombrosos premis.

Entre les produccions guardonades cal esmentar La cantant calba (1991), El cas Woyzeck (1993), Càndid, en coproducció amb el Talleret de Salt (1995), L’altre (1998), o Nascuts culpables (2000), un dels espectacles més impressionants que han arribat al Teatre Lliure, o també La caiguda (2002), un monòleg interpretat per Francesc Orella.

Enllaç web: Moma Teatre

Misteri d’Elx

13 Respostes

(Elx, Baix Vinalopó)

(o Festes d’Elx)  Representació dramàtica del misteri de la mort i assumpció de la Mare de Déu que té lloc anualment a l’església barroca de Santa Maria d’Elx els dies 14 i 15 d’agost.

Les representacions es van iniciar probablement el segle XV i s’han mantingut gairebé ininterrompudament. Són interpretades per actors locals (clergues i seglars), íntegrament cantades i acompanyades de música.

El text, en vers i en llengua catalana, es basa en escrits anteriors de la dramatúrgia asuncionista, desenvolupada a Orient i introduïda a Catalunya cap a l’any 1000.

A pesar de les disposicions del concili de Trento i gràcies a un rescripte del 1632 del papa Urbà VIII, les representacions s’han mantingut fins avui a l’interior del temple, habilitat amb una espectacular tramoia.

Enllaç web: Misteri d’Elx

Mirmanda

Deixa un comentari

(Terrats, Rosselló)

Ciutat imaginària, que la tradició situa dins l’actual terme de Terrats, aigua amunt de la Canta-rana.

Hom li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d’encantament i de fades, s’hi relacionen.

Micalet, El -coral-

Deixa un comentari

(València, 21 agost 1905 – )

Societat coral. Fundada per membres del desaparegut Orfeó Valencià El Micalet. Inclou l’Institut Salvador Giner, dedicat especialment a l’ensenyament de la música i que des del 1975 té categoria de conservatori oficial de música.

Posseeix una biblioteca de tema musical i folklòric, amb més de 2.000 volums i arxiu musical (amb molts manuscrits de S. Giner). També posseeix un teatre, on han actuat habitualment companyies teatrals i cantants en català.

El 1975 organitzà el Primer Concurs de Masses Corals Infantils i la Primera Mostra Folk. Des del 1988 atorga els Premis Miquelet.

Enllaç web: El Micalet

Menorca, Grup

2 Respostes

(Menorca, 1961 – després 1964)

Grup d’artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d’inspirar-se en la natura menorquina.

La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaiga i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans.

La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí.

Menorca, formatge de

Deixa un comentari

(Menorca)

Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada, amb els cantells arrodonits, elaborat a l’illa.

Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat. Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli.

Mediterrània -escultura-

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, 1901)

Escultura d’Aristides Maillol. Inicialment anomenada El pensament. Nasqué d’una terracotta el 1900 i fou realitzada l’any següent. Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta“.

N’hi ha de diverses versions: en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà. També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda.

Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani.