Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Passió d’Olesa, La

4 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i setmana santa, representat per prop de 1.000 persones de la població. D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli; a partir del 1847 hom edificà per a la seva representació diversos teatres.

El 1940, un cop acabada la guerra civil, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana. El 1949 Joan Povill escriví l’actual lletra i Josep M. Roma la música. El 1952 hom construí el Gran Teatre amb una capacitat per a 1.400 espectadors.

El 1968 s’hi incorporà el nou muntatge realitzat per José Tamayo, comprimint les representacions en una sola sessió. El 1969 assumí la direcció de l’espectacle Joan Mallofré i Duran fins el 1993.

El 1983 un incendi destruí tot el teatre, i el 1985 s’inicià la construcció d’un nou local, segons el projecte de l’arquitecte Jan Baca i Pericot, que fou inaugurat el 1987. Amb la represa de les representacions, hom estrenà una nova escenografia de Pere Francesch i Subirana.

Enllaç web:  Passió d’Olesa

Passió d’Esparreguera, La

3 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa en aquesta població. Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del segle XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat (com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts) i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66.

El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric Solsona (1950). El 1952 fou estrenat un text de Marçal Martínez amb música de Josep Maria Pla.

Inicialment l’organització anà a càrrec de diverses societats recreatives, fins que el 1941 hom creà un patronat i les representacions, en les quals participen més de 400 actors, passaren a ésser patrimoni del poble. El 1941 es representava al local de l’Ateneu, però el 1969 fou inaugurat un nou local construït expressament pel Patronat. El text actual és de Ramon Torruella (1960) i la música de Josep Borràs.

Enllaç web:  Passió d’Esparreguera

Passió de Cervera, La

5 Respostes

(Cervera, Segarra)

Nom donat a un Misteri de la Passió de Jesucrist confeccionat el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança en estrofes de caire popular i de caire culte, sens dubte a base de texts anteriors, entre els quals la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines i potser d’un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu que era representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518.

Fou representada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies. Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que hom representava els diversos dies de la setmana santa. Ha estat publicada en part el 1913.

Enllaç web:  Passió de Cervera

Pallassos Sense Fronteres

1 Resposta

(Barcelona, juliol 1993 – )

Organització no governamental d’ajut humanitari. Creada pel pallasso Tortell Poltrona. Aplega pallassos i artistes d’altres rams que, sota el lema “Cap nen sense un somriure”, es desplacen a les zones afectades per conflictes bèl·lics a fi d’intentar-ne millorar les condicions de vida mitjançant l’art i l’humor.

Ha actuat en camps de refugiats d’arreu del món: Bòsnia, Croàcia, Algèria, Kenya, Palestina, Colòmbia, Brasil, etc. Té delegacions a tot l’estat espanyol i a França, Itàlia, EUA, Canadà, etc.

Ha estat declarada d’utilitat pública per l’estat espanyol i ha rebut, entre altres guardons, el Memorial Lluís Companys (1993), la Medalla al mèrit cultural de l’estat de Palestina (1994), el Premi Ciutat de Barcelona (1994) i el Nas d’Or Honorífic del Festival de Pallassos de Cornellà (1996).

Enllaç web: Pallassos Sense Fronteres

Orquestra Simfònica del Vallès

5 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1987 – )

(OSV)  Orquestra. Fundada en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Poc després començà a actuar també com a conjunt simfònic, sota la batuta del seu titular, Albert Argudo. La temporada 1993-94 assumí aquesta funció Jordi Mora i, a partir de la 1997-98, Salvador Brotons, que fou substituït per Edmon Colomer el 2002.

Amb una clara vocació social, l’orquestra disposa també d’una oferta musical especialment adreçada a les universitats, els centres penitenciaris i els hospitals de Catalunya. David Giménez Carreras n’assumí la direcció el 2006, però al cap de tres anys en fou designat director emèrit, i prengué el càrrec de titular el valencià Rubén Gimeno.

A més de la seva activitat dins el cicle Òpera a Catalunya, manté una programació estable de concerts a Sabadell i, des de la temporada 1996-97, un cicle de Concerts Simfònics al Palau de la Música Catalana. L’any 1992 fou guardonada amb el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web: Orquestra Simfònica del Vallès

Orquestra de Cadaqués

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, 1988 – )

Orquestra. Creada com a orquestra resident del Festival de Música de Cadaqués. És integrada per músics d’arreu d’Europa que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats. Edmon Colomer i Philippe Entremont foren els primers, i des del 1990 treballa fonamentalment amb Sir Neville Marriner i Gennadij Rozdestvenskij.

Amb ella han actuat artistes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha i Paco de Lucía. Ha estrenat l’òpera Babel 46 de Xavier Montsalvatge, a més de partitures de Salvador Brotons, Cristóbal Halffter, Tomás Marco i Luis De Pablo, entre d’altres. També dedica especial atenció a la recuperació del patrimoni musical català.

Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, amb Paco de Lucía, i la nova versió de Goyescas d’Enric Granados, reorquestrada per Albert Guinovart. Des del 1991 és orquestra resident del Festival Internacional de Música Castell de Peralada i cada dos anys organitza un Concurs Internacional de Directors d’Orquestra.

Enllaç web:  Orquestra de Cadaqués

Orfeó Català

45 Respostes

(Barcelona, 15 setembre 1891 – )

Societat coral fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives. Ha esdevingut una de les institucions més representatives de Catalunya. Pot considerar-se conseqüència i culminació dels cors de Josep Anselm Clavé a la darreria del segle XIX.

Objectiu seu ha estat difondre la cançó popular o tradicional i incorporar la música clàssica a la vida cultural catalana. El seu exemple ha influït en el moviment orfeònic i coral català fins al moment present.

Millet en fou el primer director. Sota el seu impuls, no solament acomplí fidelment l’esperit fundacional contingut en l’article primer dels estatuts (“L’Orfeó Català és una associació que té per objecte la mútua instrucció artística dels seus socis i el foment i enaltiment de l’art musical català”), sinó que estimulà tota la vida musical catalana, amb la inclusió en el seu repertori dels grans compositors de l’època, principalment alemanys i francesos, i dels clàssics de la polifonia vocal.

Al costat de les grans obres de la música universal, ha difós bàsicament la cançó popular catalana. Ha organitzat concursos musicals (les cèlebres Festes de la Música Catalana, a semblança dels Jocs Florals) i ha estimulat la creació d’obres noves. En el seu extens repertori hi ha obres dels compositors catalans més destacats.

Edità durant molts anys (1904-36) la “Revista Musical Catalana” i s’edificà una seu apropiada: el Palau de la Música Catalana (1908), màxim exponent del modernisme català i obra cabdal de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que ha esdevingut una de les més importants sales de concerts d’Europa. L’Orfeò Català ha portat el seu missatge musical a molts indrets de Catalunya i d’Espanya, i ha actuat a nombroses ciutats estrangeres.

A la mort de Millet (1941) fou nomenat director Francesc Pujol. Des del 1946 el dirigí el fill del fundador, Lluís Maria Millet i Millet, que el 1977 deixà voluntàriament la direcció artística i fou nomenat director honorari; li succeí el seu fill Lluís Millet i Loras, que dimití el 1981 i fou succeït per l’anglès Samuel Johnson, que restà en el càrrec fins al 1988, excepte en el període 1983-84, en què fou substituït per Salvador Mas. Jordi Casas en fou el director des del 1988.

L’any 2009 la institució entra en una greu crisi en fer-se públic un presumpte frau continuat i de grans proporcions comès pel president de l’entitat, Fèlix Millet i Tusell i part dels seus col·laboradors.

Enllaç web: Orfeó Català

Ona Catalana

Deixa un comentari

(Catalunya, 1998 – 2015)

Grup radiofònic. Nascut com a suma de cinc emissores de ràdio privades que operen a les comarques gironines: Ràdio Olot, Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Pirineus i Ràdio Ripoll. Josep Puigbó en fou el conseller director general.

El grup s’amplià amb l’entrada de Grupo Z i Radio Ambiente Musical, que aportaren les freqüències obtingudes a través de concessió de la Generalitat. La configuració original del grup incloïa dos canals, Ona Catalana i Ona Música.

En el model generalista, que s’estrenà l’11 de setembre de 2000, tenien programa propi professionals com ara Josep Cuní i Pere Escobar. Les emissions dels dos canals del grup cobriren, a través de freqüències diferents i vint-i-tres emissores, el territori de Catalunya i d’Andorra.

El 2005 fou adquirit pel grup PRISA, que en canvià l’estructura i el nom. L’emissora reconvertida inicià les retransmissions l’any 2007 amb el nom de Ona FM. Amb una programació íntegrament en català, comprenia tretze freqüències en FM, dotze de les quals emetien a diversos punts de Catalunya i una a Andorra.

El 2015 les seves freqüències passaren a Cadena SER Catalunya . L’any 2001 rebé el premi Nacional de cultura de foment de l’ús de la llengua catalana.

Òmnium Cultural

23 Respostes

(Barcelona, 11 juliol 1961 – )

Societat civil de mecenatge cultural. Constituïda sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, per tal d’aglutinar esforços i de potenciar mitjans per al redreçament de la cultura catalana, molt malparada després de la guerra civil del 1936-39.

Les seves activitats fonamentals han estat i són: prestar suport a l’Institut d’Estudis Catalans, promoure estudis històrics i literaris, maldar per l’ensenyament del català i en català a tots els nivells i capacitar professors en aquest sentit, dotar i coordinar l’adjudicació de premis literaris i científics, i, en general, promoure, coordinar o donar suport a accions encaminades a recuperar la normalitat lingüística i cultural del poble català.

Suspeses les seves activitats per ordre governativa el 1963, aconseguí de reprendre-les públicament al cap de quatre anys com a associació, la qual cosa li va permetré d’assolir una base més àmplia i popular de participació i d’actuació per tot Catalunya.

Té constituïdes una vintena de delegacions a les principals capitals de comarca, i dues més de funcionals: la Delegació d’Ensenyament del Català i el Secretariat dels Orfeons de Catalunya. El 1969 va instituir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb caràcter anual, i també el concurs d’ajuts de treball per a estudiosos. Ha intervingut activament en les campanyes populars i altres accions col·lectives de caire cultural i reivindicatives.

Enllaç web: Òmnium Cultural

Museu Torre Balldovina

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 19 juny 1987 – )

Museu municipal. Treballa amb fons patrimonials d’arqueologia, història, ciències naturals, art i etnologia. A part dels seus fons propis, es dedica a la difusió d’altres elements patrimonials del municipi, com són el poblat ibèric de puig Castellar; el sepulcre megalític de la Cova d’en Genís; el Molí d’en Ribé, baix-medieval; la torre Pallaresa; la mateixa Torre Balldovina, torre de defensa del segle XI, i el parc natural de la Serra Marina.

Al maig de 2005 inaugurà l’exposició Santa Coloma: la Muntanya, el Riu, la Ciutat, que il·lustra la continuïtat del poblament a la zona des de l’època ibèrica fins a l’actualitat i se centra en tres elements físics fonamentals: la muntanya (el Puig Castellar), el riu (el Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

El 2006 obrí un nou espai permanent dedicat a presentar l’evolució del municipi entre els segle XI i XX. Per explicar-ho, es reprodueix la vida de tres personatges vinculats a la pròpia seu del museu, en diferents moments històrics.

Enllaç web: Museu Torre Balldovina