Arxiu de la categoria: Biografies

Salvà, Onofre

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Jurista. Recopilà les constitucions de Mallorca. També deixà una relació de fets contemporanis.

Salvà, Cosme

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1890 – 1922)

Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a “El Rayo” (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT.

Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també “Cultura Obrera” (1919-24), que dirigí (1919-22).

Salvà, Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – Amèrica ?, segle XVIII)

Religiós. Fou missioner a Amèrica. És autor d’una remarcable relació descriptiva sobre Xile i Río de la Plata.

Salt, Onofre

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Trinitari calçat —professà el 1597— i després servita.

Publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los siervos de Nuestra Señora (Barcelona, 1611) i una biografia de sant Onofre (1620).

Salord i Farnés, Josep

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 16 octubre 1911 – 26 juny 1970)

Historiador i lingüista. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat sacerdot a Vic el 1935. Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi.

Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis (1956), Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins (1963).

Salon, Miquel Bartomeu

Deixa un comentari

(València, 1539 – 1621)

Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.

És autor d’una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d’altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits.

Salon, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Astrònom. Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià.

Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione (Florència, 1572; Roma, 1576) i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc (Barcelona, 1578).

Salomó -bisbe Elna, s. IX-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle VIII – 834)

Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d’Elna.

Salmon i Amorín, Frederic

Deixa un comentari

(Alacant, 27 agost 1900 – Paracuellos del Jarama, Madrid, 7 novembre 1936)

Advocat i polític. Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari “La Verdad” i organitzà el partit Acció Popular. Fou fundador i president de la Federació d’Estudiants Catòlics, secretari de la CEDA.

Elegit diputat a corts pel novembre de 1933, ocupà el ministeri de treball, sanitat i previsió (maig-setembre 1935), en el govern Lerroux, i de justícia, treball i sanitat (setembre-desembre 1935), en les governs presidits per Chapaprieta.

Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil.

Salinas i Garcia, Francesc

Deixa un comentari

(Callosa de Segura, Baix Segura, 17 novembre 1909 – Alacant, 30 maig 1987)

Poeta. És autor dels llibres poètics El rosal de los poemas (1959) i Treinta sonetos al aire (1964).