(París, França, 5 abril 1845 – València, 14 gener 1923)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble de Rafael Montesinos. Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla. Fou professor i acadèmic de Sant Carles.
Conreà la pintura històrica –Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart (Museu d’Edimburg)-, el paisatge –Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons (Museu de Belles Arts de València)- i el retrat.
(Llucmajor, Mallorca, 1867 – Palma de Mallorca, 1956)
Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu.
Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre “de Benedicta tu in mulieribus”, contra l’opinió de Salvador Galmés.
(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 gener 1958)
Poetessa. Germana d’Antoni. Provinent d’una família de terratinents de l’illa, es va estar tota la vida a s’Allapassa (Llucmajor), gran propietat agrícola, llevat d’alguns viatges per Europa (Itàlia i Grècia) i per Àsia (Turquia, Síria, Palestina).
Després d’haver fet conèixer diverses composicions com L’estiu, Del pla, Flabiol de pastor, publicà en un volum Poesies (1913). Seguint la tradició dels mestres de l’escola mallorquina, la seva obra intenta copsar tota mena de vivències poètiques, partint més d’un do intuïtiu que no pas d’una elaboració intel·lectual, alhora que tradueix les ambicions d’una classe benestant i rural.
Apartada del món, la poesia canta la realitat que li és més immediata, en llibres com Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluneta del pagès (1952).
Desplegà una important tasca com a traductora en vers i en prosa: Les illes d’or i Mireia, de Frederic Mistral, Poemes, de Giovanni Pascoli, Els promesos, de Manzoni, i Geòrgiques cristianes, de Francis Jammes. El 1955 aparegué el seu llibre de memòries Entre el record i l’esperança.
(Palma de Mallorca, 1878 – 1949)
Polític. Advocat, germà de Maria Antònia. Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista “La Nostra Terra” en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930.
Tingué més una activitat econòmica que no política: secretari del Banc de Crèdit Balear (1929-49) i president del Foment del Turisme de Mallorca (1934).
(València, 10 novembre 1786 – París, França, 5 maig 1849)
Editor. Fou diputat per València i el 1823 hagué d’emigrar per raons polítiques (restabliment de l’absolutisme). A Londres obrí una llibreria i ensenyà gramàtica castellana a l’Ateneu Espanyol.
Establert posteriorment a París (1830), publicà una Gramática de la lengua castellana (1830) i reuní una valuosa biblioteca espanyola, el catàleg de la qual va ésser publicat pel seu fill Pere Salvà i Mallén a València el 1872 (Catálogo de la biblioteca Salvà).
(Algaida, Mallorca, 4 novembre 1792 – Palma de Mallorca, 5 novembre 1873)
Eclesiàstic i erudit. Germà de Jaume. Secretari de la diputació provincial de Mallorca (1820-23) fins que fou desterrat. Visqué després a Madrid, on fou redactor en cap de la “Gaceta”, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del duc d’Osuna i de la reina Isabel II de Borbó. El 1851 va ésser nomenat bisbe de Mallorca.
És autor de diverses obres, com Memoria de los sucesos y varia fortuna del arzobispo de Toledo don Fray Bartolomé de Carranza, Ilustración sobre las Cortes de León del año 1020 y de Coyanza de 1050 i Historia del estado civil de los judíos en el reino de Aragón en los siglos XIII i XIV, entre d’altres.
(Algaida, Mallorca, 13 desembre 1793 – Madrid, 17 octubre 1855)
Metge. Germà del bisbe Miquel. Fou catedràtic i primer director del Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona (1829), on publicà un periòdic mensual de medicina (1830) en el qual col·laboraren nombrosos metges mallorquins i catalans. Fou catedràtic a Madrid.
Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos.
(València, 1811 – 1870)
Llibreter i bibliògraf. Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l’exili (1824) i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París. El 1847 retornà definitivament a València, on heretà (1849) la instal·lada allà.
Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá (1872), una bona part del qual fou obra seva.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, 12 març 1885 – 31 desembre 1941)
Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Madrid (1907).
Publicà diversos estudis sobre història del País Valencià: Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia (1941), La villa de Callosa de Ensarriá (1960) i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians (1958).
(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Arquitecte gòtic. Dirigí les obres del Palau Reial de Mallorca i del castell de Bellver (1309-14), durant la primera meitat del regnat de Jaume II de Mallorca.
La planta i el pati central són circulars, i la torre de l’homenatge té forma cilíndrica.
Dades dels Països Catalans 