(l’Alguer, 27 octubre 1924 – 6 juny 2006)
Escriptora. Secretària del Centre d’Estudis Algueresos (1960) i presidenta (1974), ha estat guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa: als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965 i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969.
El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos.
Veure> Francesc Maestre i Laborde-Boix (polític valencià, 1872-1920).
(Castelló de la Plana, 23 març 1918 – València, 5 octubre 2007)
Compositora. Germana de Josefina. Deixebla de Vicent Asèncio, ha escrit música religiosa i un centenar de cançons.
És autora de les òperes La filla del rei Barbut (1943) i Vinatea (1974), així com de ballets, entre els quals excel·leix El segoviano esquivo (1960).
(Castelló de la Plana, 20 febrer 1920 – València, 20 maig 2006)
Violinista. Germana de Matilde. Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu. Ha realitzat actuacions com a solista amb orquestres i per a emissores de ràdio de tota Europa. Ha dedicat una importància especial a la música hispànica del s XVIII i a la música contemporània.
Ha estat professora als cursos de Música en Compostela i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975. Catedràtica de violí a l’Institut Musical Òscar Esplà, d’Alacant.
(València, 1825 – 1895)
Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.
Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).
(València, 1637 – 1678)
Pintor. Germà de Llucià i deixeble d’Espinosa. La seva obra acusa una marcada influència de Velázquez. Pintà natures mortes, ocells i temes d’inspiració religiosa.
L’any 1670 dirigia la decoració del convent de Sant Domènec de València, al qual deixà nombroses obres. També pintà quadres d’història.
(València, vers 1640 – vers 1680)
Pintor. Germà de Vicent. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
És autor d’una Verge, que en porta la firma, i se li atribueixen una Santa Bàrbara i el retrat del Degà Fenollet (catedral de València) i un Sant Erasme (Sant Domènec, València). Hom li ha vist influència rubensiana.
(València, 20 gener 1893 – 7 juliol 1955)
Poeta i gramàtic. Mestre nacional, poeta important (epígon de l’avantguardisme de Salvat-Papasseit en els llibres Vermell en to major, 1929; Rosa dels vents, 1930; El bes als llavis, 1934; El fang i l’esperit, 1952).
Va fer una tasca molt important com a pedagog de l’idioma en introduir el fabrisme al País Valencià, cosa que va assolir amb ampli assentiment de la intel·lectualitat del país reunida a instàncies d’ell mateix a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, tot bandejant així diversos intents secessionistes.
Va professar cursos de valencià a la Universitat de València i després de la guerra civil va idear i endegar els cursos de llengua valenciana a Lo Rat Penat, que van divulgar per tot el país la normalització fabriana, sàviament matisada per Manuel Sanchis i Guarner en el pla científic i per ell mateix en el pràctic, dins el qual li són degudes obres didàctiques molt eficaces.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1685 – València, 1766)
Escultor. Deixeble de Josep Artigues a Xàtiva i de Lleonard Juli Capuç a València. Amplià estudis a Roma i per aquest motiu és conegut també amb el nom de Romà de València.
És autor de diferents imatges del Crist (convent de la Misericòrdia, València; Trinitaris descalços, València).
(Palma de Mallorca, 1950 – )
Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1973), es doctorà el 1978. Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, en fou catedràtic de geografia humana.
S’ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població. Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca (1987).
Dades dels Països Catalans 