Arxiu de la categoria: Biografies

Calverley, Hugh

1 Resposta

(Cheshire, Anglaterra, segle XIV – Anglaterra, segle XIV)

Cavaller. Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du-Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella. S’uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel.

Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre (1367), i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367; fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Mitjà.

Es casà amb Constança d’Aragó, filla del magnat sicilià Bonifaci Frederic d’Aragó. Posteriorment fou un dels capitans anglesos més destacats en la Guerra dels Cent Anys.

Calva, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor i eclesiàstic. Pertanyia a les Acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Escriví una història del port de la capital.

Calonge y Fenollet, Eusebio de

Deixa un comentari

(Vitòria, País Basc, 15 desembre 1813 – Madrid, 28 octubre 1873)

Militar i polític, de família catalana. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848).

Fou ministre d’estat (1866) i vice-president del senat (1867). Per la seva oposició a la Revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit.

Calmette, Josep

6 Respostes

(Perpinyà, 1 setembre 1873 – Tolosa, Llenguadoc, 16 agost 1952) 

Historiador. Dedicà la major part de les seves obres a l’estudi de la història medieval dels Països Catalans. Fou professor de les Universitats de Montpeller (1903) i de Dijon (1905), catedràtic de la Facultat de Lletres de Tolosa (1910) i membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1905) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1945).

Entre els seus treballs d’història general sobresurten La société féodale (1923), Histoire du Roussillon (1923), en col·laboració amb Pere Vidal, i L’Effondrement d’un Empire et la naissance d’une Europe, IXº-XIº siècles (1941).

S’especialitzà en l’estudi de l’època carolíngia i del segle XV: Les origines de la première Maison comtal de Barcelona (1900), Louis XI, Jean II et la révolution catalane (1461-1473) (1903), La question des Pyrénées et la Marche d’Espagne au Moyen Age (1947), etc.

Calmell i Vitores, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1873 – 1937)

Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l’aquarel·la i l’escenografia.

Caletrus *

Deixa un comentari

Sobrenom del guerriller carlí català Miquel Vila (segle XIX).

Caldora, Giacomo

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, vers 1370 – Circello, Campània, Itàlia, 1439)

Militar i duc de Bari. Lluità contra Alfons IV de Catalunya i a favor de la lliga pro-angevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols.

Morta aquesta (1436), lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç.

Sovint fingí, en veure’s amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.

Fou el pare d’Antonio Caldora (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Militar. Duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura.

Caldes, Pere de

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII)

Escrivà de Jaume II de Mallorca. Fou capturat a Perpinyà durant la incursió que hi féu Pere II el Gran.

Aquest el manà dur, amb altres presoners, a la Torre Gironella de Girona. El 7 de maig de 1285, rescatat per 40.000 sous, fou alliberat i tornà a Perpinyà tot seguit.

Caldes, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – 1190)

Escrivà d’Alfons I el Cast, un dels més destacats de la seva conselleria.

A la seva mort fou substituït a l’ofici prop del monarca pel seu col·lega Colom.

Calderó i Ripoll, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)

Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.