(Àustria, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1349)
Reina de Sicília. Filla d’Ot II, duc de Caríntia i de Tírol i de Gorizia. Muller de Pere II de Sicília (1323). Vídua (1342), el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan de Sicília, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne.
Contrària a la política pro-catalana de Joan sobre Sicília, a la seva mort pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil.
(Dueñas, Castella, 1470 – Saragossa, Aragó, 1498)
Reina de Portugal. Filla de Ferran II el Catòlic i d’Isabel I de Castella.
Jurada hereva de Castella (1476), es casà (1490), amb el príncep Alfons, hereu del regne de Portugal. En morir aquest al cap de poc temps (1491), es tornà a casar, amb Manuel I, germà d’Alfons.
Quan els seus pares pretengueren jurar-la com a hereva d’Aragó, els aragonesos s’hi oposaren (1498).
Morí en donar a llum el príncep Miquel.
(Catalunya, segle XIII)
Filla del comte Àlvar d’Urgell i de Constança de Montcada. Fruit de l’any en què els seus pares visqueren junts, en un breu parèntesi dels accidentats amors del comte i la seva segona muller Cecília de Foix.
Es casà amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon. La seva filla Constança es casà amb Gombau d’Entença.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla gran del comte Ponç I d’Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon III de Montcada.
El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.
(País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)
Filla de Pere de Villena, marquès de Villena, i de Joana, filla natural d’Enric II de Castella. Era per tant, neta i neboda, respectivament, dels ducs Alfons I i Alfons II de Gandia.
Probablement per gestions del seu avi, i ja mort el seu pare, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug Folc II i de Beatriu de Luna. Les esposalles foren convingudes el 1414. Dugué de dot la vall d’Aiora. La seva germana Joana era casada amb el seu cunyat, el comte Joan Ramon Folc I de Cardona.
El seu marit i ella es traslladaren a Sicília, on arrelà una nova branca dels Cardona. A la seva mort, el seu marit tornà a casar-se, amb Margarida de Peralta.
Fills seus foren Alfons i Pere de Cardona i de Villena.
(Sicília, Itàlia, 1346 – d 1369)
Filla de Joan de Sicília, duc d’Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d’Atenes.
Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa.
Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.
(Santa Maria del Puig, Horta, 20 febrer 1358 – Cuéllar, Castella, 13 agost 1382)
Reina de Castella (1379-82). Filla de Pere III el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília.
Esposa de Joan I de Castella i mare d’Enric III de Castella i de Ferran I d’Antequera. A aquest darrer llegà els drets successoris a la corona d’Aragó, que es feren valer en el Compromís de Casp (1412).
(Calataiud, Aragó, 1298 – Catalunya, segle XIV)
Dama. Muller del vescomte Bernat I de Cabrera i mare del famós Bernat II de Cabrera.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)
Geòleg. Deixà treballs remarcables, com la Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants (198), Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares (1922), Tectónica de Montserrat (sd), etc.
També deixà algun estudi històric: La noche de San Bartolomé (1904).
(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)
Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.
