Arxiu de la categoria: Biografies

Erill i de Sena, Antoni (I) d’

2 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XV – Càller, Itàlia, després 1484)

Senyor d’Erill. Germà consanguini i hereu de la baronia d’Anglesola de Francesc (III) Carròs d’Erill. Reclamà la baronia d’Erill (1481), adjudicada primer a la seva cosina germana Joana d’Erill i de Montcada, la vall de Boí (aquesta li fou restituïda el 1484), la d’Anglesola, i d’ésser cap del llinatge (1477).

Morí després d’una agitada vida de discòrdies amb el jutge d’Arborea i els oficials reials de Sardenya. En 1470 fou un dels personatges que caigueren presoners del rebel Lleonard d’Alagó. Recuperà la llibertat arran d’una concòrdia aconseguida pels representants del rei Joan II el Sense Fe.

Fou fill seu Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig (Ribagorça, segle XV – s XVI)  Baró d’Orcau. Com a hereu d’Arnau d’Orcau, aconseguí (1505) que li fos adjudicada la baronia d’Orcau i la restitució (contra els Bellera) d’alguns llocs de la baronia (1523). Fou el pare de Joan d’Erill i de Requesens.

Erill i de Requesens, Joan d’

5 Respostes

(Ribagorça, segle XVI)

Fill de Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig. Obtingué per un primer matrimoni les baronies de Rubinat, Sant Antolí i Montlleó i les senyories de Pomar, Pallerols, Ondara, etc, que heretà la seva filla Joana d’Erill i d’Aimeric (Catalunya, segle XVI), i per un segon matrimoni la baronia de Gelida, que passà en indivís a les seves filles Anna i Maria d’Erill i Bertran (Catalunya, segle XVI).

El seu hereu fou el seu altre fill Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.

Erill i de Queralt -germans-

4 Respostes

Eren fills de Pere d’Erill i de Cardona-Anglesola.

Acard d’Erill i de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Prengué el cognom Desplà i es casà amb Joana d’Areny, baronessa de Castellnou de Montsec, senyora d’Altet, Lluçà i Estorm. Foren pares d’Acard d’Erill-Desplà i d’Areny.

Galceran d’Erill i de Queralt  (Catalunya, segle XVI – 1593)  Fou executat sota l’acusació d’intervenir en la mort de la seva cunyada Maria Anna Ferrer i dels pares i germans d’ella.

Hug d’Erill i de Queralt  (Catalunya, segle XVI – 1585)  Morí deixant dos fills menors.

Erill i de Pallars, Arnau (III) d’

5 Respostes

(Ribagorça, segle XIV)

Conseller reial i camarlenc de la reina Elionor de Sicília. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur i germà del bisbe Berenguer.

Comprà (1373) al seu sogre Berenguer IV d’Anglesola el castell de Calassanç, el de Talteüll (1377), a Pere Galceran de Pinós, i del seu cunyat Gombau d’Anglesola li pervingué la senyoria de Selgua.

Foren fills seus Arnau i Bernat Roger (III) d’Erill i d’Anglesola.

Erill i de Montcada -germans-

3 Respostes

Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.

Francesc (II) d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.

Guillem Ramon d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Fou reialista durant la guerra civil.

Joana d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.

Erill i de Merlès, Joan d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Baró d’Anglesola. Inicià un plet el 1678 per la baronia d’Orcau, i perdé, també en un altre plet, el 1633, la meitat de la baronia d’Anglesola, que hagué de lliurar al comte de Peralada, pare d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.

Erill i de Coserans, Bernat Roger (I) d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – 1301)

Senyor del castell i baronia d’Erill, de la vall de Boí, d’Orrit, d’Areny i d’altres extensos dominis. Fill de Guillem (II) d’Erill.

El 1277 es rebel·là, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya. Vençut pel rei a Balaguer (1280) fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei. Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia.

El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes del desafiament de Bordeus.

El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte Roger Bernat III de Foix.

El seu germà fou Guillem (III) d’Erill i de Coserans  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Ardiaca dels Prats i de Pallars, a la seu d’Urgell. Cedí (1302) la baronia d’Erill al seu cosí germà Guillem (IV) d’Erill i de Castellvell.

Erill -varis/es bio-

12 Respostes

Antoni d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Fill i hereu de Margarida d’Erill i del Maino. El seu nom real era Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Comte d’Erill i que també heretà la baronia d’Orcau per mort sense descendència masculina (1681) d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.

Arsenda d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyora d’Erill. Filla de Ramon d’Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d’Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom.

Berenguer Roger d’Erill  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1387, amb Arnau d’Erill, complí les ordres del nou rei Joan I el Caçador de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca.

Berenguera d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d’Erill.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II). El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d’emprendre un viatge a Jerusalem.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer d’Erill.

Bertran d’Erill  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d’Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l’infant Ferran contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Felip Joan d’Erill  (Ribagorça, segle XV)  Fill d’Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu.

Francesc d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Baró d’Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d’Erill i del Maino. Hagué d’exiliar-se durant la guerra amb França (1640).

Francesca d’Erill  (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV)  Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, Pere i Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill.

Isabel d’Erill  (Ribagorça, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom.

Margarida d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Monja d’Alguaire. Filla d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s’emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Selgua i Terreu. Fill d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i iniciador de la línia. A la seva mort s’emparà dels seus béns la seva germana Margarida, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Joan d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Noble. Potser era un fill del Joan Roger d’Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona.

Ponç d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d’Erill i germà de Bernat i Pere (II).

Roger d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d’Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars.

Erill, Ramon d’ -varis-

6 Respostes

Ramon (II) d’Erill  (Pallars, segle XII)  Senyor de Monesma. Governà el comtat del Pallars Sobirà mentre el comte Arnau Mir fou presoner de Sanç VI de Navarra, contra el qual havia fet armes al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Ramon (III) d’Erill  (Pallars, segle XII)  Marmessor d’Arnau Mir de Pallars Jussà (1157), amb qui havia tingut certes dissidències. Era el fill gran de Pere (II).

Ramon d’Erill  (Ribagorça, s XIII)  Senyor d’Erill. De filiació incerta, fou pare d’Arsenda d’Erill.

Erill, Pere d’ -varis-

5 Respostes

Pere (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XI)  Fill de Ramon (I). Súbdit dels comtes de Pallars, rebé (1092) del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí. Fou el pare de Ramon (II) d’Erill.

Pere (II) d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Fill de Ramon (II) d’Erill. Signà, junt amb el seu pare, les actes del casament (1137) de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Era germà de Bernat, i pare de Ramon (III).

Pere d’Erill  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Col·laborà amb Jaume I el Conqueridor a les campanyes de València. Rebé, en compensació, una donació de vuit jovades de terra, amb cases i horts.