Arxiu de la categoria: Biografies

Gil de Palàcio, Lleó

(Barcelona, 1778 – Segòvia, Castella, 1849)

Militar. Combaté a la guerra contra Napoleó. Assolí el grau de general.

Gil, Ramon

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1815 – 1885)

Músic. Fou organista de la seu de Barcelona.

És autor d’una Missa de rèquiem (1854), entre d’altres obres.

Gil, Gaspar

(Forcall, Ports, segle XVII – Escaladei ?, Priorat, segle XVII)

Monjo. Fou prior de les cartoixes de Valldecrist, Viaceli i Escaladei.

Publicà diversos parlaments i sermons.

Gigó, Jaume *

Forma com a vegades figura escrit el cognom de l’eclesiàstic i escriptor català Jaume Sitjó i Carbonell (segle XIII-1351).

Gifre i Pérez, Agustí

(Llançà, Alt Empordà, 1902 – segle XX)

Erudit i metge. Fou un remarcable col·leccionista d’història natural i de sigil·lografia.

És autor de diversos escrits.

Gibert -varis bio-

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Jeroni Gibert  (País Valencià, 1674 – València, 1705)  Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.

Joan Gibert  (Palma de Mallorca, 1931 – ? )  Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Germà i Subirà, Magí

(Barcelona, 1805 – Lleida, 1842)

Músic. Mestre de capella de la catedral de Lleida.

Escriví composicions religioses, entre les quals un Salm, per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions.

Geriberga

(Catalunya, segle XI)

Germana d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.

Es casà amb el vescomte Miró Guillem d’Urgell. De l’enllaç va néixer el següent vescomte Ramon II d’Urgell.

Genover, Fèlix

(Vilanant, Alt Empordà, segle XVII – Poblet o Barcelona, vers 1748)

Catedràtic de teologia a Lleida, prior de les Franqueses i abat de Poblet (1729-32).

Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam (Cervera 1732) i un tractat contra la tortura.

Generes -escultors-

Generes  (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII)  Família de tallistes, iniciada per:

Joan Generes  (Manresa, Bages, segle XVII – 1684)  Tallista. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Lluís Generes i:

  • Josep Generes  (Manresa, Bages, segle XVII)  Tallista. Treballà des del 1641 en diversos retaules a Manresa i la seva rodalia. L’any 1670 intervingué, juntament amb Domènec Rovira i Joan Grau, en la construcció del d’Esparreguera.
  • Francesc Generes  (Catalunya, segle XVII)  Tallista. Autor d’un retaule a Gavà (1678). Fou un dels escultors que l’any 1679 sol·licitaren la creació a Barcelona d’un gremi que agrupés únicament els mestres d’aquest art.