(Vilassar de Mar, Maresme, 1907 – segle XX)
Escriptor. Ha publicat les obres d’història local titulades Sant Joan de Vilassar (1955), Anecdotari vilassarenc (1959), Apotecaries vilassarenques (1950) i El santuari de la Cisa (1960).
(Barcelona, 1936 – )
Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim.
Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals.
(Catalunya, segle XI)
Noble. Era senyor del castell d’Espelt, prop d’Òdena (Anoia). En féu donació a l’església.
Arnau de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.
Berenguer de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).
Bernat Guàrdia (Girona, segle XIV – segle XV) Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.
Bernat de Guàrdia (Urgell, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.
Pere Jaume de Guàrdia (Catalunya, segle XV) Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.
Ramon Berenguer de Guàrdia (Catalunya, segle XII) Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).
(Barcelona, segle XVI – 1557)
Donzell. Es casà amb Magdalena de Corbera, baronessa de Corbera.
Llurs descendents es cognomenaren Corbera-Gualbes o Gualbes-Corbera.
(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.
Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.
(Catalunya, segle XVII – 1724)
Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Múnter. Darrera membre de la línia principal d’aquest llinatge.
Baltasar de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.
Bernat de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.
Ferrer Nicolau de Gualbes (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.
Joan de Gualbes (Barcelona, segle XV) Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV) Conseller de Barcelona.
Joan Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell.
Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Miquel de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.
Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV) Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa.
(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.
Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.
