(Pollença, Mallorca, 1787 – Llucmajor, Mallorca, 1863)
Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s’ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu.
Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd).
(Son Ferriol, Palma de Mallorca, 1950 – )
Historiador i polític. Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, fou professor d’història a la Universitat de les Illes Balears.
Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes. Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca, on ocupà el càrrec de secretari polític. Fou diputat al Parlament balear (1983 i 1987).
Col·laborador de “Randa”, “L’Avenç” i “Historia-16”. Dirigí el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears. Fou director l’Institut d’Estudis Baleàrics (2007-10).
Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels estudis històrics contemporanis a Mallorca, promovent tota mena de congressos, reunions científiques i publicacions col·lectives, sobretot respecte a temes com les migracions, la premsa i el món cultural.
Entre les seves publicacions destaquen L’Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986), La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica (1993), Cultura i compromís polític a la Mallorca contemporània (1995), La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999).
(Maó, Menorca, 21 juny 1911 – 19 novembre 1967)
Arxivera i arqueòloga. El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric.
Com a arqueòloga, cal consignar el seu descobriment de les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port. Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, juntament amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons.
Organitzà a Menorca la X Congrés Nacional d’Arqueologia.
(Sóller, Mallorca, 18 agost 1928 – Palma de Mallorca, 2 novembre 2018)
Periodista i editor. S’inicià com a periodista el 1947 en el diari “Baleares” i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma.
Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions “Mallorca Deportiva” (1957-60), “Fiesta Deportiva” (1959-71), els diaris “Majorca Daily Bulletin” (des del 1961) i l'”Iberian Daily Sun” (1969).
Ha estat director d'”Última Hora” (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de “Baleares” (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en “Diari de Balears”, primer diari en català de les Illes Balears. El 1987 creà el Grup Serra.
L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.
(Sóller, Mallorca, 29 gener 1936 – 11 març 2023)
Escriptor. Col·laborador habitual en diaris i revistes.
Ha publicat llibres d’assaig –Gent del carrer (1971), Aproximació a Gabriel Alomar (1977), Gràcies, no volem flors (1981), Gabriel Alomar, l’honestedat difícil (1984) i El (meu) testament literari (1997)-, de narracions curtes –Entrada de fosca (1973), Tríptic de viatger (1975), Quartet per a una confidència (1977), Quadern de bitàcola (1981) i Música de Mahler per a una lloca didàctica (1986)- i novel·les –La gloriosa mort de Joan Boira (1972), El cap dins el cercle (1979), Rapsòdia per a una nit de Walpurgis (1981), Neredduna (1981), Més enllà del mur (1987) i Per ben morir (1988)-.
També ha conreat la novel·la policíaca: El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L’arqueòloga va somriure abans de morir (1986) i Espurnes de sang (1987).
Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
(Muro, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1715)
Teòleg i escriptor. Dominicà (1664), tingué càrrecs dins l’orde. Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca.
Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lul·lista i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic, entre d’altres.
Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos) i és autor d’una Summa commentariorum sancti Thomae, en set volums (1630-47). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric.
Veure> Josep Miquel Serra i Ferrer (missioner franciscà mallorquí, 1713-84).
(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)
Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.
A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).
Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.
Veure> Domènec Saret i Vila (actor i director català, 1865-1922).
(Benejússer, Baix Segura, 6 juny 1900 – Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1983)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.
Ha publicat els llibres: El poeta y su musa (1934), Necesidad de la cultura (1948), Presencia y misión del arte (1949), Prosas de ayer (1951), Determinantes históricos de la generación del 98 (1953) i Teoría de la Huerta y otros ensayos (1956).
Dades dels Països Catalans 