(València, segle XVIII – 1809)
Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer.
Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres.
(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)
Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.
Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.
(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – Llombai, Ribera Alta, 1718)
Frare dominicà. Fou auxiliar de l’arquebisbe de València i de l’inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí.
Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol.
(País Valencià, segle XVII – Alacant, 1733)
Marí. Inicialment fou soldat. Es distingí en la reconquesta d’Hostalric (1694) de mans dels francesos. Lluità també a la defensa de Ceuta (1695-99) i hi perdé la mà dreta; amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra (1725).
Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans.
(Rosselló, segle XIII)
Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, establí a les seves propietats un nucli de resistència als invasors.
Sobrenom del guerriller carlí valencià Josep Miralles i Marín (1792-1844).
(Rosselló, segle XII)
Escultor romànic anònim. Autor d’un magnífic cor, de marbre rosa, en forma de tribuna alta, que es conserva amb un muntatge que no correspon al pla original, a l’antic priorat de Serrabona.
Els temes de frisos i capitells són característics de l’escola rossellonesa; la seva interpretació acredita aquest artista com un dels grans escultors europeus del segle XII.
(Inca, Mallorca, 1535 – Palma de Mallorca, 1620)
Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d’on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S’ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador.
De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d’hebreu. Fou tres triennis provincial de l’orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06).
Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S’instà el seu procés de beatificació.
Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca.
(Sóller, Mallorca, 8 juliol 1903 – Palma de Mallorca, 25 abril 1980)
Escriptor. Col·laborà a l’“Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra”.
Ha publicat la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de C. J. Cela, el recull de narracions Agredolç (1952) i la biografia Crist (1958).
(Palma de Mallorca, 3 abril 1728 – 17 desembre 1784)
Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d’Amics del País de Palma.
Practicà la pintura després d’haver-se format al costat de Guillem Mesquida.
Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l’única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.
Dades dels Països Catalans 