(País Valencià, segle XVI – València, després 1561)
Poeta. Era comerciant. Convocà el 1532 el certamen poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València, en el qual també hi participà.
Sentpere, Jeroni
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sentpere, Andreu
(Alcoi, Alcoià, 1510 – València, 5 febrer 1572)
Humanista. Estudià medicina a València, on a partir del 1539 estigué vinculat a la universitat com a catedràtic de gramàtica i retòrica.
La seva Grammaticae latinae institutio (1546), tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca.
Edità texts de Ciceró, de Georg Cassander, i el seu Methodus oratoriae (1568). Poesies seves, en llatí i en castellà, figuren en edicions de l’època.
Sento
(València, 8 desembre 1953 – )
(Vicent Llobell i Bisbal) Dibuixant de còmics. Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a “Bésame Mucho” (on presentà Historias galantes i Barrachina) i a “El Víbora”.
La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana.
Autor de diversos àlbums (Romance, 1984; Museo vivo, 1987; Cazando millonarios, 1989; El laboratori del Doctor Arnau, 1989), després compaginà la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de València.
Sentlí, Valerià
(Morella, Ports, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador.
És autor de poesies religioses en català.
Seniofred *
Veure> Sunifred Llobet (ardiaca, científic i astrònom català del segle X).
Senent i Anaya, Joan Josep
(València, 23 novembre 1917 – 22 desembre 1975)
Publicista. Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes.
Col·laborà en la instal·lació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot. Fou editor i director de la revista “Gorg”.
Publicà En defensa del regionalismo (proceso a la revista Gorg) (1976), Els xiquets i la circulació (1971) i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València (1970).
Senent, Benet
(País Valencià, 1746 – segle XVIII)
Pintor. Fou mestre de l’Art Major de la Seda i dibuixant de la fàbrica que els Cinco Gremios de Madrid tenien a València.
Especialitzat en la pintura de flors, ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1776) i fou professor de la Sala de Flors i Ornaments quan aquesta fou creada (1784).
Sendín i Galiana, Alfred
(Xàtiva, Costera, 3 octubre 1903 – València, 18 gener 1985)
Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades.
Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres.
Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.
Sempere i Masià, Francesc
(València, 1859 – 24 gener 1922)
Editor i polític. Començà la seva carrera com a llibreter de vell. Vinculat a la fracció del partit republicà que encapçalava a València Blasco Ibáñez, ocupà diversos càrrecs polítics de caràcter local.
Col·laborà amb Blasco en l’organització de l’Editorial Prometeo i el 1900 fundà F. Sempere i Companyia, a través de les quals dugué a terme una àmplia tasca de difusió d’obres literàries i històriques, i també de compendis i estudis de legislació laboral.
La seva aportació fonamental, però, fou la publicació de traduccions dels més importants teòrics socialistes i anarquistes (Mazzani, Marx, Engels, etc) i de dirigents obrers de la Península (Lorenzo, Josep Prat).
Fou regidor de València (1909) i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port, a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre.
Sempere i Juan, Eusebi
(Onil, Alcoià, 3 abril 1923 – 10 abril 1985)
Pintor, escultor i gravador. Un dels membres més remarcables del op-art al país. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de València i, després d’una estada a París (1948-59), és va interessar per l’art cinètic (joc dinàmic dels plans no basat en la perspectiva) i per les variacions que pot produir la il·luminació exterior i interior.
Va concebre la idea d’il·luminar amb llum canviant la seva obra (1955), de manera que aquesta es fes i es refés constantment, i va començar a realitzar la seva sèrie de mòbils. Participà en la XXX Biennal de Venècia, i formà ocasionalment part del Grup Parpalló.
Dades dels Països Catalans 