Veure> Lloria (llinatge de nobles i militars, segles XIII-XVIII).
Llúria *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Llupià i de Pagès-Vallgornera, Gabriel de
(Rosselló, segle XVII)
Noble. Fill de Joan de Llupià i de Saragossa. Governador de Catalunya i alcaid de Perpinyà.
Durant la guerra dels Trenta Anys participà en el setge de Salses (1639), i durant la guerra dels Segadors es posà al servei de Felip IV i ocupà Agramunt (1644). El monarca el recompensà amb el càrrec de governador.
Fou el pare de Manuel de Llupià i de Ballaró.
Llupià i de Pagès, Gaspar (I) de
(Rosselló, segle XVI – 1634)
Baró de Llupià i de Castellnou. Fill de Carles (I) de Llupià i de Llupià, i germà de Joan (III) i de Carles (II). Fou portaveu del lloctinent general de Catalunya.
Fou succeït pels seus fills:
Gaspar (II) de Llupià i de Vilanova (Rosselló, segle XVII – 1642) Baró de Llupià i de Castellnou. Successor del seu pare, el seu germà el succeí al morir sense fills.
Carles (III) de Llupià i de Vilanova (Rosselló, segle XVII – 1695) Baró de Llupià i de Castellnou, i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig. Li foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668. Fou succeït pels seus fills Felip (I), Carles (IV) i Francesc (I) de Llupià i Roger.
Llupià-Bages, Ramon de
(Rosselló, vers 1340 – 1420)
(dit Ramon de Bages) Cavaller. Germà d’Hug. Era senyor de Bages de Rosselló i de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir). Fou un dels millors capitans catalans del seu temps.
Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume IV de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc.
El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília. Caigué presoner el 1394, però fou alliberat aviat. El 1397 retornà a Catalunya, prop de Martí I l’Humà, del qual fou conseller i camarlenc.
El 1402 tornà a Sicília, amb tropes, per reforçar la posició de Martí I el Jove, després de la mort de la reina Maria I de Sicília. Prengué part, el 1403, en les parcialitats entre l’alta noblesa catalano-aragonesa a Sicília, a favor de Bernat IV de Cabrera. Detingué els càrrecs de conseller reial i mariscal de Sicília fins cap al 1405; després d’aquesta data retornà a Catalunya.
Durant l’interregne es decantà per la candidatura del comte Jaume II d’Urgell. Formà part de la comissió del parlament català que negocià la qüestió successòria amb el parlament aragonès.
Quan es produí l’alçament del comte d’Urgell, el 1413, es mantingué fidel al nou rei Ferran I d’Antequera, i participà en el setge de Balaguer. El rei premià la seva adhesió amb la donació del castell de Montmagastre (Noguera), confiscat al comte d’Urgell.
Havia augmentat, a més, el seu patrimoni amb el castell de Montclar (Berguedà) i el lloc de la Bastida (Rosselló), per donació de Joan I el Caçador, i amb el feu de Caltavuturo, a Sicília (venut el 1406), per donació de Martí I l’Humà. Posseïa també el castell de Montoriol d’Amunt (Rosselló) i la castellania del castell de Xàtiva, concedida pel rei Martí.
Llupià, Ponç de
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella.
El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
Llupià, Maria de
(Girona, segle XVII)
Escriptora. Conreà la poesia religiosa. Guanyà el concurs celebrat a Girona, en 1622, en ocasió de ser canonitzat sant Ignasi de Loiola.
Llupià, Lluís de
(Rosselló, segle XV)
Noble. Pel seu matrimoni amb Maria d’Oms i de Sarriera, baronessa de Corbera, aquest feu passà als Llupià, i llurs descendents -barons de Corbera, senyors de Vilanova de Raó, de Villerac i del Vilar de Caselles (de Cerdanya)- empraren també com a primer cognom el d’Oms.
La línia restà extingida amb llurs néts, i l’herència passà als Sacirera, senyors de Sant Guim de la Plana, que també es cognomenaren de Llupià o d’Oms.
Llupià -llinatge-
(Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI) Pare de:
Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI) Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XI – després 1139) Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XII – després 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:
- Arnau (I) de Llupià (Rosselló, s XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (amb el seu germà Simó). Fou pare d’Arnau (II) de Llupià (Rosselló, segle XIII) Senyor de Llupià i de Morellàs. Romangué fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposseït dels béns per Pere III el Cerimoniós. Fou avi d’Arnau (III) de Llupià (Rosselló, segle XV) Fou lloctinent del governador de Rosselló a la primeria del segle XV. Sembla que deixà descendència establerta a Clairà.
- Sibil·la de Llupià (Rosselló, segle XIII) Abadessa de l’Eula.
- Simó de Llupià (Rosselló, segle XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (juntament amb el seu germà Arnau I). Fou conseller (1269-73) de l’infant Jaume, lloctinent de Jaume I el Conqueridor en els comtats de Rosselló i Cerdanya.
- Ermengol de Llupià (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Heretà la senyoria de Montoriol d’Amunt. Es casà amb la senyora Bages de Rosselló i foren avis de:
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Ponç de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV – vers 1362) Conseller de Jaume III de Mallorca. Deixà descendència.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
Llull i Marquet, Joan
(Barcelona, segle XV – després 1466)
Fill de Romeu Llull i de Gualbes. Fou conseller en cap de la ciutat de Barcelona el 1442.
Foren fills seus Pere Llull i Grau i:
Joana Llull i Savall (Barcelona, segle XV) Fou muller de Pere Llull i Tàrrega, al qual no li donà fills.
Romeu Joan Llull i Savall (Barcelona, segle XV – 1484) (o Joan Romeu) Posseïdor de la Verneda. Fou conseller en cap de Barcelona el 1483 (hom l’havia identificat amb el poeta Romeu Llull). Fou pare de:
Romeu Joan Llull i Llull (Barcelona, segle XV – 1520) Per una herència també es cognomenà Llull i Miralles. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.
Llull i Grau, Pere
(Barcelona, segle XV – 1530)
Dit també Pere Grau. Fill de Joan Llull i Marquet. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1521.
El seu nét fou Joan Lluís Llull.
