(Catalunya, segle XVI)
Muller de Bernat Turell i Bussot. La seva descendència rebé la successió del seu bes-nebot Joan Llull i Soler.
Llull i de Sentmenat, Jerònima
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Biografies
Llull -varis bio-
Bernat Llull (Barcelona, segle XIV – 1348) Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.
Guillem Llull (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.
Joan Lluís Llull (Barcelona, segle XVI – després 1574) Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.
Pere Llull (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.
Ramon Llull (Catalunya, segle XIII) Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.
Llull, Joan -varis-
Joan Llull (Catalunya, segle XIV – 1388/89) Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.
Joan Llull (Barcelona, segle XV – segle XVI) Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.
Lluís I de Sicília
(Catània, Sicília, Itàlia, 4 febrer 1338 – 16 octubre 1355)
“el Nen” Rei del casal català de Sicília (1342-55). Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.
A la mort del seu pare (1341), estigué successivament sota la regència de la seva mare, de Joan de Sicília, duc d’Atenes, i de Blasco d’Alagó, que hagueren de combatre les rivalitats entre els partits català i llatí pel govern de l’illa.
Pere III el Cerimoniós volgué solucionar-ho casant-se amb la infanta Elionor de Sicília i projectant el matrimoni de la seva filla Constança d’Aragó amb el rei Lluís, però la mort d’aquest impedí el casament.
Lluís de Prades
(Catalunya, segle XIV – Mallorca, segle XV)
Prelat. Era fill del comte Joan de Prades i de Sança Eiximenis d’Arenós.
Fou bisbe de Mallorca.
Lluch, Miquel *
Veure> Lochner, Michael (escultor i tallista gòtic alemany del segle XV).
Lluçà i Casanoves, Isidre
(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)
Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).
Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.
Lluçà -varis/es bio-
Elisenda de Lluçà (Catalunya, segle XIII) Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.
Guisald de Lluçà (Catalunya, segle XI) Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Pere de Lluçà (Catalunya, segle XII) Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.
Ramon de Lluçà (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.
Lluçà, Berenguer de *
Altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred (segle XI-1099).
Lluc -eremita, s. XVI-
(Barcelona, segle XVI)
Eremita. El 1587 publicà la seva Historia Romualdina, que escriví en un lloc solitari proper a Pàdua (Itàlia).
