(Catalunya, segle XIV)
Framenor. És autor de l’obra Qüestionari, referent al llibre quart de les Sentències. El manuscrit era conservat a la biblioteca del monestir de Ripoll.
Mitjavila, Ricard
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Miró i Gimeno, Joaquim
(Barcelona, 1849 – Sitges, Garraf, segle XIX)
Pintor. Conreà amb encert el paisatge de Sitges i les marines, dins una línia lumínica avançada per al seu temps.
Miró, Joan
(Tarragona, 1562 – segle XVII)
Arquitecte. Per encàrrec dels jurats de Tamarit construí la torre de la Mora, obra notable de defensa contra els atacs dels corsaris africans, que havien comès grans malifetes en aquells indrets el 1559 i 1561.
Miró, Francesc -varis-
Francesc Miró (Vic, Osona, 1518 – segle XVI) Metge. Fill de Gabriel Miró. Es graduà en medicina a Montpeller i a París. Fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França. Destacà pels seus estudis de botànica.
Francesc Miró (Catalunya, segle XIX) Metal·lista. Era assajador de metalls a la Casa de la Moneda de Barcelona. És autor de diversos escrits tècnics relacionats amb la seva professió.
Miró, Emili
(Reus, Baix Camp, segle XIX – Saragossa, Aragó, 1861)
Escriptor. A la capital aragonesa fou director de dues publicacions periòdiques.
Escriví en castellà poesies i obres teatrals.
Miró, Antoni -religiós-
(Catalunya, segle XVI)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou rector de la parròquia de Cervera.
És autor d’uns Comentarios sobre los preceptos del Decálogo, publicats el 1566.
Miró d’Osona
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat. Era un dels fills menors de Guadall II, vescomte d’Osona, i de la dama Ermetruit. Per tant, era germà dels vescomtes d’Osona o Cardona, Ermemir II i Ramon I.
Figura documentat el 981, quan ja havia mort el seu pare.
Miret, Jaume
(Catalunya, segle XIX – Argentina, segle XX)
Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50.
Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.
Miret -escultor-
(Catalunya, segle XVI)
Escultor. Treballà a la seu de Tarragona. El pare Jaume Villanueva li atribuí la imatge del Crist que fou emplaçada al cor de la catedral, per bé que Sanç Capdevila afirmà que l’obra era d’Agustí Pujol.
Miralles -varis bio-
Galceran de Miralles (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).
Melcior Miralles (València ?, abans 1419 – 1502) Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.
Miquel Miralles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.
Rafael Miralles (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.
