(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Tenia el castell de Navata per Ramon Berenguer III de Barcelona.
El 1128 se n’apoderà el comte Ponç II d’Empúries, en un violent conflicte que el comte barceloní dominà ràpidament.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Tenia el castell de Navata per Ramon Berenguer III de Barcelona.
El 1128 se n’apoderà el comte Ponç II d’Empúries, en un violent conflicte que el comte barceloní dominà ràpidament.
(Altea, Marina Baixa, 1903 – Sitges, Garraf, 6 juliol 1989)
Pintor. Ha estat influït pel surrealisme. Ha efectuat bon nombre d’exposicions, tres d’elles a Barcelona, a més de París, Madrid, Buenos Aires, entre d’altres.
Bernat Navarro (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.
Bru Josep Navarro (València, 1706 – segle XVIII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.
Cecili Navarro (Barcelona, segle XIX – 1899) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.
Felip Navarro (València ?, 1680 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.
Francesc Navarro (València, 1612 – 1650) Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.
Francesc Navarro (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953) Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.
Joan Baptista Navarro (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII) Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).
Joan Blai Navarro (València, 1526 – 1595) Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII) Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.
Miquel Navarro (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.
Ramon Navarro (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX) Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.
Víctor Navarro (País Valencià, segle XIX – segle XX) Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.
(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Dama. Era muller, probablement la segona, de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).
(Narbona, França, segle XIII – 1321)
Mestre d’obres. Narbonès segons Pau Piferrer; però segons el pare Fidel Fita, català.
Treballà a la seu de Girona, probablement del 1316 al 1320. Hi construí bona part de l’absis.
(Sicília, Itàlia, 1288 – Sardenya, Itàlia, segle XIV)
Fill natural de Jaume II el Just i de la dama siciliana Gerolda. Mentre que el seu pare eludí les seves reclamacions, Alfons III el Benigne el tractà benèvolament i li cedí el castell de Joiosa Guarda, a Sardenya.
Pere III el Cerimoniós li encarregà algunes missions diplomàtiques al Marroc.
(Catalunya, segle IX – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle X)
Bisbe d’Urgell (vers 900-914). Fou succeït per Radulf, fill de Guifré I el Pilós.
(Barcelona, 1924 – segle XX)
Escriptor. És autor de la novel·la Anna (1953) i de Poemes (1963). Aquest darrer volum recull bon nombre de poesies ja aparegudes de forma esparsa.
(Catalunya Nord, segle XIII)
Cavaller. Era del seguici de Nunyó Sanç I de Rosselló, al qual acompanyà a la conquesta de Mallorca.
A la batalla de Portopí trobà el rei Jaume I de Catalunya que es disposava a combatre personalment sense anar aparellat, i li donà el seu gonió perquè es cobrís el cos.
(Catalunya, segle XIII)
Poeta hebreu de cognom desconegut, del qual hom conserva una dotzena de poesies religioses on fa la transposició mística dels elements naturals.