(València, 1909 – Barcelona, segle XX)
Escriptor. Residí a Barcelona. Col·laborà bastant a diverses publicacions periòdiques catalanes.
És autor de bon nombre de poesies d’aparició esparsa.
Roca i Salvador, Emili
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Roca i de Vinyals, Josep Maria
(Barcelona, 4 març 1903 – 23 juny 1963)
Metge. Germà de Ricard. Estudià a Barcelona. S’especialitzà en oto-rino-laringologia i treballà amb el doctor Ferran Casadesús.
Fou metge de l’Associació de la Premsa de Barcelona i figura destacada en la correcció quirúrgica de la sordesa.
Roca i Cupull, Josep
(Barcelona, 1869 – 1909)
Escriptor i traductor. Cooperà a la reforma ortogràfica dirigida per Pompeu Fabra. Formà part del grup de “L’Avenç”.
Traduí al català les Màximes de La Rochefoucauld i L’avar de Molière.
Roca i Cerdà, Agustí Antoni
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Lingüista. És autor d’un Diccionario manual de la lengua catalana y castellana (1806).
Roca i Bisbal, Joan Baptista
(Barcelona, segle XIX)
Pedagog musical. Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona.
El 1837 publicà una Gramàtica musical… que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern.
Roca -varis bio-
Baltasar Joan Roca (País Valencià, segle XVI – València, 1629) Frare dominicà (1581). Tingué diversos càrrecs. És autor de sermons notables i d’altres escrits.
Jaume Roca (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78) Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.
Joan Roca (Maó, Menorca, segle XVIII – 1820) Escriptor. Deixà inèdits un Diccionari geogràfic de Menorca, un Diari de fets remarcables esdevinguts a Maó des de 1777, i una Relació d’un viatge a Itàlia.
Joan de Jesús Roca (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII) Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.
Joaquim Roca (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899) Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.
Simó Roca (Illes Balears, segle XVII) Gravador. Apareix documentat del 1646 al 1670, amb una producció bastant abundant. Li és atribuït el mapa de Mallorca de l’obra de l’historiador Vicenç Mut.
Vicent Roca (País Valencià, segle XVI) Historiador. És autor de la Historia en la cual se trata del origen y guerras que han tenido los turcos desde su comienzo hasta nuestros tiempos (1556).
Roca, Pere -varis-
Pere Roca (Barcelona, segle XV – segle XVI) Forjador. Estigué associat al seu col·lega Pere Riambau. Ambdós contractaren una reixa per al convent barceloní de framenors (1510).
Pere Roca (Tarragona, segle XVIII) Escriptor. És citat per Marcillo com a traductor d’autors italians, com l’Aretino i Boccaccio.
Pere Roca (Caudiel, Alt Palància, segle XVIII – Madrid, 1826) Religiós jesuïta. Arran de l’expulsió del seu orde anà a Itàlia. És autor dels llibres Adhortatio ad studiosos adolescentes (1816), De proestantia linguae graecae (1817), Pro lingua latina (1818) i De laudibus linguae latinae (1819).
Robert de la Riba *
Nom amb què és conegut l’organista i compositor català Joan Sans i Balsells (1912-99).
Rivière i Manén, Antoni
(Barcelona, 1908 – 16/des/ 1977)
Pintor i publicista. Fill de Francisco Rivière y Chavany, i germà de Francesc Lluís. Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de “publigrafia“. Treballà a París amb Dupoy per especialitzar-se en publicitat (1933-35) i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brussel·les i a Barcelona.
Com a pintor es formà amb Josep Maria Vidal-Quadras i Josep Maria de Martí i Garcés (des del 1931). No exposà individualment fins el 1950 -a Barcelona- i assajà la pintura fluorescent.
Ha exposat a diversos països des del 1957. S’ha centrat especialment en paisatges de la Costa Brava.
Adquirí i restaurà el castell de la Roca del Vallès, que havia comprat.
Riu-sec, Ramon de
(País Valencià, segle XIV – València, 1354)
Noble. Senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya. Participà en les campanyes contra el rei Jaume III de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’ex-rei el 1349.
Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348. Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts (1348).
El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya. Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València.
Tingué tres fills, que el sobrevisqueren: Francesca, Ramoneta i l’hereu Ramonet de Riu-sec.
