(Barcelona, 1892 – juliol 1970)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
S’especialitzà en imatgeria religiosa.
(Barcelona, 1892 – juliol 1970)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
S’especialitzà en imatgeria religiosa.
(Balaguer, Noguera, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Frare franciscà. Fou definidor general de l’orde.
Durant algun temps fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Gaudí de bon prestigi.
(Mataró, Maresme, 1785 – 1857)
Escriptor. És autor d’una obra teatral en català, titulada La glòria d’Iluro.
(Tortosa, Baix Ebre, 1814 – segle XIX)
Compositor. És autor de cançons amb acompanyament de piano i de moltes obres de música sacra.
(Barcelona, 1886 – 6 desembre 1914)
Escriptor. Era fill del pintor Alexandre de Riquer i Inglada, i germà de Josep Maria. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Després de la seva mort li fou editat el treball Ideas estéticas de Goethe a propósito de Hamlet (1916). Fou el pare de Martí de Riquer i Morera.
(Granada, Andalusia, 1813 – Barcelona, 1888)
Militar. Fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. En 1229 participà a la conquesta de Mallorca. S’hi distingí.
(Catalunya, segle XIV)
Marí i cavaller. El 1371 manava la formació de sis galeres que fou tramesa a Sardenya com a reforç per a la lluita contra els rebels.
(Fornells, Menorca, 9 juny 1909 – Barcelona, 4 abril 1990)
Escriptor. Fou mestre nacional. Publicà el recull poètic Rimas de cristal (Maó, 1947), que havia estat premiat a la “Fiesta de las Letras” de Barcelona del mateix any.
També és autor de poesies soltes en català.
(Girona, 21 octubre 1873 – Badalona, Barcelonès, 3 setembre 1953)
Compositor. El 1902 s’establí a Badalona.
És autor de sarsueles i de 28 sardanes que obtingueren molta popularitat. Se’n destaquen les titulades: La girondina, Sardinera, Tristeses d’una nineta i Pastoreta.
També es dedicà a la direcció de corals.