Sobrenom del comte Bernat I de Besalú (994-1020).
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Anà a Sardenya el 1347, amb l’expedició que hi conduí Hug de Cervelló.
Aquestes forces serien delmades, poc després de l’arribada a l’illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu.
(Lleida, segle XVI)
Escriptor i frare dominicà. El 1602 publicà un estudi, molt difós, sobre els miracles de la Mare de Déu del Roser.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1413 cooperà amb Ferran I d’Antequera, i fou un dels qui anaren a assetjar a Balaguer el comte Jaume II d’Urgell.
(Illes Balears, segle XIV – ?, 1418)
Cavaller. Participà en la croada valenciano-mallorquina contra Barbaria del 1398, i el 1403 formà part de la comissió que acudí a la cort per demanar una reforma en el govern de l’illa.
El 1411 fou un dels tres representants escollits per Mallorca per, juntament amb els dels altres regnes, negociar la resolució de l’interregne i la designació del successor del rei Martí I.
Assistí amb els seus companys a les sessions del parlament català i acudí a Alcanyís dos cops per negociar amb els aragonesos, però aquests exigiren l’exclusió del regne de Mallorca de les negociacions i de la representació en el compromís de Casp, exigència a la qual Catalunya cedí per tal de no rompre amb Aragó.
L’enèrgica protesta de Berenguer de Tagamanent davant del parlament català fou inútil i els mallorquins hagueren de tornar-se’n sense poder intervenir a Casp.
El 1415 fou jurat en cap de Mallorca i en 1417-18 substituí el lloctinent de governador de l’illa.
(Catalunya, segle XIV)
Fill de Pere II d’Urgell, segons Zurita, hagut en tot cas de la segona muller Margarida de Montferrat.
Morí de pocs anys.
(Barcelona, segle XII)
Poeta, filòsof i metge hebreu. Fou cap de la comunitat hebrea de Barcelona (1162-96).
Féu serveis diplomàtics per compte del rei Alfons I el Cast.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Noble i conseller de la comtessa Ermessenda de Carcassona, quan aquesta regentava Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.
Veure> Luci Licini Sura (polític i militar romà dels segles I-II).
Veure> Antoni Suñol i Pla (polític catalanista, 1859-1918).
