(Barcelona, 23 gener 1889 – 14 agost 1963)
Joier i argenter. Format al taller del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i a l’escola d’art de Francesc d’A. Galí. Fou un dels iniciadors del corrent simplificador a l’orfebreria religiosa.
Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i fundà l’Associació d’Amics de l’Art Litúrgic.
Fou el pare d’Oriol Sunyer i Gaspar.
(Roses, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Metge. Es dedicà a l’estudi de les febres palúdiques, bastant esteses al seu temps a les terres baixes pròximes a Roses.
Fruit del seu treball fou una obra mèdica apareguda el 1846.
(Barcelona ?, segle XVI)
Humanista. Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona.
El 1574 publicà, amb finalitat pedagògica, l’obra teatral Terra: dialogus in gratiam puerorum editus.
(Manresa, Bages, 1766 – segle XIX)
Fuster tallista. Continuà l’obrador familiar, que s’extingí definitivament amb el seu fill:
Sebastià Sunyer (Manresa, Bages, 1801 – segle XIX) Fuster tallista. Fou el darrer membre d’aquesta família d’artistes.
(Barcelona, segle XVI)
Jurista. Era magistrat de l’Audiència de Barcelona.
Entre els seus escrits destacaren uns comentaris a les Constitucions de Catalunya.
(València, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(Catalunya, segle XV)
Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
(Catalunya, segle X – 977)
Monjo de Cuixà i bisbe d’Elna (968-977). Era fill de Jofre I d’Empúries-Rosselló. És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans. Així, el 950 era a Roma on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny. Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català.
L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis. Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort de Lluís IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell i els seus acompanyants.
Hom pot formular la hipòtesi d’identitat d’aquest monjo, tan influent, amb Sunyer, fill del comte Gausfré del Rosselló, que fou bisbe d’Elna del 968 al 977.
(Barcelona, 1865 – 1937)
Bibliòfil. Fou un gran estudiós del Quixot de Cervantes.
Publicà diversos comentaris i un recull bibliogràfic sobre el tema.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Fou oïdor militar de la Generalitat per al període 1710-13.
Restà a Barcelona quan, tot just després de finir el seu mandat, començà el gran setge borbònic.
